El Genovés

(Redirixío dende Genovés)

El Genovés ye una llocalidá y conceyu español asitiáu na parte oriental de la contorna de La Costera, na provincia de Valencia, Comunidá Valenciana. Llenda colos conceyos de Xàtiva, Llocnou d'en Fenollet, Barxeta y Benigànim. Pol so términu municipal escurre'l ríu Albaida.

El Genovés
Q117449415 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Costera (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial el Genovés (ca)[1]
Códigu postal 46894
Xeografía
Coordenaes 38°59′19″N 0°28′13″W / 38.9885°N 0.4703°O / 38.9885; -0.4703
El Genovés alcuéntrase n'España
El Genovés
El Genovés
El Genovés (España)
Superficie 15.2 km²
Altitú 120 m
Llenda con Barcheta, Benigànim, Llocnou d'En Fenollet y Xàtiva
Demografía
Población 2778 hab. (2023)
- 1428 homes (2019)

- 1414 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Costera (es) Traducir
0.11% de provincia de Valencia
0.05% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 182,76 hab/km²
genoves.es
Cambiar los datos en Wikidata

El conceyu genovesino entiende los nucleos de población de Genovés capital municipal— y Alboy.

Historia editar

Genovés foi una alquería árabe incluyida nos términos xeneral y particular de Xàtiva cuando la conquista pol rei Xaime I, siendo donada en 1268 al médicu Baldovino y al so hermanu Juan. El señoríu pasó nel sieglu XIV a los Sanz, hasta que por matrimoniu d'una fía de Guerau de Castellvert con Francisco Fenollet pasó al patrimoniu territorial d'esta segunda familia.

En 1762 independizar de Xàtiva, y a principios del sieglu XIX constituyir en conceyu.

Xeografía editar

Genovés ta asitiáu na ribera del ríu Albaida. La superficie del términu ye montascosa.

Na parte meridional llevántase la Serra Grossa, que les sos estribaciones nesti territoriu denominar Sierra de la Cruz, con una altitú de 410 m. que, nos contrafuertes más meridionales, denominaos La Solana, algama los 436 m. Ente La Solana y el vértiz xeodésicu de Les Bateríes (437 m.), y faciendo de llende ente los conceyos de Genovés y Benigànim, tópase'l puertu de Genovés. El Albaida enfusa pol suroeste, pol gargüelu de Estret de les Aigües, ente los montes de la Serra Grossa, y aflúi de sur a norte pela parte occidental del términu, faciendo n'ocasiones el llabor de la llende territorial.

Otros accidentes son los ribayos del Portixol, Such, Ferrer, García, de l'Hort y de la Creu.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y rematar na CV-610. Per ferrocarril puede llegase al traviés de la llinia 47 de Renfe Media Distancia, tamién conocida como llinia Valencia-Xàtiva-Alcói.

Política editar

Los resultaos en Genovés de les postreres eleiciones municipales, celebraes en mayu de 2015, son:

Eleiciones Municipales - Genovés (2015)
Partíu políticu Votos %Válidos Conceyales
Partíu Popular (PP)
669
38,36%
4
Partíu Socialista Obreru Español (PSOE)
689
38,51%
5
Coalició Compromis (CC)
356
20,41%
2

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Cándido Jordá Richart UCD
1983-1987 Cándido Jordá Richart CDS
1987-1991 Cándido Jordá Richart CDS
1991-1995 Cándido Jordá Richart UV
1995-1999 Emilio Llopis Oltra PP
1999-2003 Emilio Llopis Oltra PP
2003-2007 Emilio Llopis Oltra PP
2007-2011 Emilio Llopis Oltra PP
2011-2015 Emilio Llopis Oltra PP
2015-2019 Pere Revert Miralles PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
2.211 2.198 2.274 2.314 2.323 2.383 2.454 2.567 2.631 2.731

Economía editar

Los terrenes ensin cultivar tán cubiertos por pinos y camperes. Los cultivos tán ocupaos per terrenes de regadío con un predominiu de los naranxales, a muncha distancia del arroz, hortolices y otros ceberes, y de secanu, onde'l cultivu predominante ye la olivar, algarrobo y vide.

Monumentos editar

  • Fonte monumental. Esta fonte ta dedicada a San Pascual Baillón, con bancu circular de piedres sillares y casalicios con escultura del santu, conxuntu ornamental que data del añu 1777 sieglu XVIII.

Sobre'l cuetu qu'apodera'l caserío ta'l Via-Crucis cola ermita del Santísimu Cristu, con cúpula ya imaxe titular.

  • Muséu de la Pilota. Muséu dedicáu al deporte autóctono de la Pilota Valenciana. Foi inauguráu'l 16 d'avientu de 2003 pol Presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps y l'Alcalde de Genovés, Emilio Llopis. El Muséu ye un puntu d'alcuentru pa tolos amantes del deporte de la Pilota. El Muséu contién fotografíes de los más importantes xugadores y personalidaes d'esti deporte lo mesmo que de los más destacaos acontecimientos de la hestoria de la Pilota. Tamién pueden contemplase numberosos elementos del xuegu (pelotes, alfergues, guantes, camisetes, cartelos anunciadores de les partíes, etc.), material audiovisual, recreaciones de trinquetes y una completa biblioteca con material escritu sobre'l deporte de la Pilota Valenciana disponible pa la so consulta. (Direición: Mestre Domingo Hernández, 42. 46894 Genovés. Teléfonu d'información: 96 222 94 06)

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes n'honor del Santísimu Cristu del Monte del Calvariu, Virxe de los Dolores y Santos Abdón y Senén, del 31 xunetu al 8 d'agostu.

Fiestes de moros y cristianos, el tercer fin de selmana de xunetu.

Referencies editar

Enllaces esternos editar


Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.