Gilbert y Sullivan

(Redirixío dende Gilbert and Sullivan)

Gilbert y Sullivan ye la forma habitual como se conoz a la collaboración artística ente'l libretista W. S. Gilbert (1836–1911) y el compositor Arthur Sullivan (1842–1900), en plena dómina Victoriana. Xuntos, escribieron catorce operetes ente 1871 y 1896, de les que H.M.S. Pinafore, The Pirates of Penzance y The Mikado atopar ente les más conocíes.[1]

W. S. Gilbert
Arthur Sullivan.

Historia de la collaboración editar

Gilbert, autor de los llibretos, creó «mundos al aviesu» (n'inglés topsy-turvy) pa estes óperes, onde cada situación absurda ye llevada a la so conclusión lóxica: faes xaciándose con lores británicos, el picu ye crime que merez la pena capital, gondoleros xubiendo a la monarquía, y pirates que resulten ser nobles que s'esquiciaron.[2] Sullivan, siete años más nuevu que Gilbert, componía la música, contribuyendo con melodíes memorables[3] que podía tresmitir tanto humor como pathos.

Gilbert y Sullivan conocer nel añu 1869.[4] Dos años más tarde, Gilbert y Sullivan escribiríen la so primer obra xuntos. Foi'l productor Richard D'Oyly Carte quien axuntó a Gilbert y Sullivan y fomentó la so collaboración.[5] Construyó'l teatru Savoy en 1881 pa presentar la so obra conxunta—que aportó a conocida col términu de «óperes del Savoy»—y fundó la compañía d'ópera D'Oyly Carte, qu'interpretó y sopelexó les sos obres mientres casi un sieglu.

La rellación de trabayu de Gilbert y Sullivan dacuando yera tirante, en parte por cuenta de que cada unu vía la so obra sometida a la del otru y en parte porque teníen personalidaes opuestes: Gilbert yera susceptible, ente que Sullivan evitaba'l conflictu.[6] Amás, Gilbert incluyía nos sos llibretos situaciones del mundu puestu del revés, col orde social totalmente alteriáu; al cabu del tiempu, estes temes entraben en conflictu col deséu de Sullivan de realismu y contención emocional.[7] Tamién entraben en conflictu la sátira política que Gilbert faía de los ricos y poderosos a los que, otra manera, Sullivan buscaba como mecenes.[8]

Dempués de Ruddigore, Sullivan pidió desfaer la collaboración, diciendo qu'atopaba les trames de Gilbert repetitives y que les operetes nun-y resultaben satisfactories. Pero la rellación de trabayu siguió.[5] Mientres la producción de The Gondoliers producióse un discutiniu col productor al respective de los costos, y Sullivan púnxose del llau d'esti postreru, quien taba constryendo un teatru en Londres pa la producción de nueves óperes n'inglés, col Ivanhoe de Sullivan como obra inaugural. Gilbert y Sullivan empezaron a trabayar con otres persones. En 1891, dempués de munchos intentos fallíos de reconciliación ente la pareya y el so productor, Richard D'Oyly Carte, l'editor musical de Gilbert y Sullivan, Tom Chappell, medió ente dos de los sos más provechosos artistes, y tuvo ésitu.[9]

Dempués del fracasu de la obra The Grand Duke (1896), nun vieron motivu pa siguir collaborando. Sullivan, yá enfermu, morrió cuatro años dempués.

Obres conxuntes editar

Legáu cultural editar

Notes editar

  1. Davis, Peter G (21 de xineru de 2002). «Smooth Sailing». Nueva York. http://nymag.com/nymetro/arts/music/classical/reviews/5596/. Consultáu'l 6 de payares de 2007. 
  2. Leigh, Mike (4 de payares de 2007). «True anarchists». The Guardian. http://books.guardian.co.uk/review/story/0,,1938719,00.html. Consultáu'l 6 de payares de 2007. 
  3. Sir George Grove: «Paez tener la forma y la simetría por instintu; el ritmu y la melodía cubren tou lo que toa; la música amuesa non yá un xeniu simpáticu, sinón sentíu, xuiciu, proporción, y una completa ausencia de pedantería y pretensiones; ente que la orquestación estremar por una guapura feliz y orixinal escasamente devasada polos grandes maestros». «Arthur Sullivan 1842–1900». The Musical Times. avientu de 1900. http://www.musicaltimes.co.uk/archive/obits/190012sullivan.html. Consultáu'l 6 de payares de 2007. 
  4. Crowther, Andrew. Ages Ago—Early Days. The Gilbert and Sullivan Archive na Universidá estatal de Boise, accesu 2007-05-21.
  5. 5,0 5,1 Crowther, Andrew (28 de xunu de 1997). «The Carpet Quarrel Explained». The Gilbert and Sullivan Archive. Consultáu'l 6 de payares de 2007.
  6. Vease, p.ex. Stedman, páxs. 254-56 y 323-24 y Ainger, páxs. 193-94.
  7. Vease, p.ex. Ainger, p. 288, o Wolfson, p. 3
  8. Vease, p.ex. Jacobs, p. 73; Crowther, Andrew, The Life of W.S. Gilbert. The Gilbert and Sullivan Archive na universidá estatal de Boise, accesu 2007-05-21; y Bond, Jessie, The Reminiscences of Jessie Bond: Chapter 16. The Gilbert and Sullivan Archive na universidá estatal de Boise, accesu 2007-05-21
  9. Wolfson, p. 7

Referencies editar

  • Ainger, Michael (2002). Gilbert and Sullivan, a Dual Biography. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-514769-3.
  • Allen, Reginald (1975). The First Night Gilbert and Sullivan. Londres: Chappell & Co. Ltd.
  • Ayre, Leslie (1972). The Gilbert & Sullivan Companion. Londres: W.H. Allen & Co Ltd. Introduction by Martyn Green.
  • Baily, Leslie (1966). The Gilbert and Sullivan Book, new ed., Londres: Spring Books.
  • Benford, Harry (1999). The Gilbert & Sullivan Lexicon, 3rd Revised Edition. Ann Arbor, Michigan: The Queensbury Press. ISBN 0-9667916-1-4.
  • Bradley, Ian (1996). The Complete Annotated Gilbert and Sullivan. Oxford, England: Oxford University Press. ISBN 019816503X.
  • Bradley, Ian (2005). Oh Joy! Oh Rapture! The Enduring Phenomenon of Gilbert and Sullivan. Oxford University Press. ISBN 0195167007.
  • Cellier, François and Cunningham Bridgeman (1914). Gilbert and Sullivan and Their Operes. Londres: Sir Isaac Pitman & sons, ltd. This book is available online at Google books. Retrieved on 2007-06-10.
  • Fitzgerald, Percy Hetherington (1899). The Savoy Opera and the Savoyards. Londres: Chatto & Windus. This book is available online at Google books. Retrieved on 2007-06-10.
  • Jacobs, Arthur (1986). Arthur Sullivan – A Victorian Musician. Oxford University Press. ISBN 0-19-282033-8.
  • Stedman, Jane W. (1996). W. S. Gilbert, A Classic Victorian & His Theatre. Oxford University Press. ISBN 0-19-816174-3.
  • Williamson, Audrey (1953). Gilbert and Sullivan Opera. Londres: Marion Boyars.
  • Walbrook, H.M. (1922). Gilbert & Sullivan Opera, A History and a Comment. Londres: F. V. White & Co. Ltd. (available online here)
  • Wolfson, John (1976). Final curtain: The last Gilbert and Sullivan Operes. Londres: Chappell in association with A. Deutsch. ISBN 0-903443-12-0

Enllaces esternos editar