L'idioma laz (ლაზური lazuri o ლაზური ნენა lazuri nena, en laz) ye faláu polos lazes na marxe suroriental del mar Negru. Envalórase que lo falen ente 220.000 y 500.000 persones en Turquía[ensin referencies] (provincies de Rize y Artvin) y unes 30.000 persones en Xeorxa (Ayaria).

Laz
ლაზური / Lazuri'
Faláu en  Turquía
 Xeorxa
Rexón Rize y Artvin (Turquía)
Ayaria (Xeorxa)
Falantes 220.000—500.000 Lazes
Familia  Llingües kartvelianes

  Llingües Karto-Zan
   Llingües zan
    Laz

Alfabetu Alfabetu xeorxanu, llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 lzz
Laz
     Idioma lazurí o laz

Clasificación llingüística editar

El lazurí ye unu de los cuatro idiomes caucásicos meridionales. Ta rellacionáu col mingreliano y, en menor midida, col xeorxanu. Los lazuríes y los mingrelianos viven separaos por razones polítiques y relixoses dende hai 500 años. Aun así, inda les sos llingües son entendíes mutuamente. Aparentemente la caña laz-mingreliana desvenceyar del xeorxanu escontra'l I mileniu e. C. Munchos llingüistes defenden la idea de que'l laz y el mingreliano son variantes del idioma zan.

Dialeutos editar

L'idioma laz tien cinco dialeutos principales:

Distribución xeográfica editar

L'antiguu reinu de Cólquida taba asitiáu nel mesmu llugar onde anguaño habiten los laz y los mingrelios, probablemente, los sos habitantes falaben una antigua versión allegada al idioma laz. Cólquida ye famosa pola lleenda griega de Jason and the Argonauts. Na Edá Media yá se fala de Lázica. La mayor parte de los laz viven en Turquía, nes provincies de Rize (Pazar, Ardesen) y d'Artvin (Hopa, Borçka), nel nordeste del país. Tamién hai una comunidá laz nel suroeste de Xeorxa, en Ayaria concretamente, d'unos 30.000 individuos. Y por cuenta de la emigración turca a Alemaña munchos lazuríes viven güei nel país.

Situación social y cultural editar

El lazurí nun tien estatus oficial nin en Turquía nin en Xeorxa. Ta namái presente nel ámbitu familiar y para lo demás usen la llingua oficial de los sos países (turcu o xeorxanu). En Xeorxa'l lazurí escribir col alfabetu xeorxanu y en Turquía col llatín. Los falantes del lazurí tán escayendo en númberu por cuenta de la rápida asimilación na sociedá turca. Ye por ello que la so llingua ta en peligru d'estinción.

Nos últimos años, el músicu folclóricu lazurí, Birol Topaloğlu llogró ciertu ésitu colos sos álbumes Heyamo (1997) (el primer álbum interpretáu íntegramente en llingua laz) y Aravani (2000).

En 2004, Mehmet Bekâroğlu, miembru del Partíu de la Felicidá unvió un comunicáu a la empresa estatal de radiodifusión turca (TRT), onde declaraba que la so llingua materna yera'l lazurí, polo cual demandaba que fueren realizaes emisiones en lazurí. El mesmu añu, intelectuales lazuríes unviaron un pidimientu y axuntáronse con miembros de la TRT pa pidir la implantación d'emisiones televisives na so propia llingua. Sicasí, toes los sos pidimientos fueron inoraes poles autoridaes.

Traces del idioma editar

Como n'otros idiomes del Cáucasu meridional, el laz tien un ricu sistema de consonantes (el más ricu de la familia caucásica meridional) pero tan solo cinco vocales (a, e, i, o, o).

  • ho (ჰო) — sí
  • va (ვა) — non / var (dialeutu arhavi)
  • ma (მა) — yo
  • si (სი) — tu
  • skani (სქანი) — el to
  • çkimi (ჩქიმი) — el mio
  • Gegeacginas. / Xela do k’aobate. (გეგაჯგინას. / ხელა დო კაობათე.) — Hola
  • Kai serepe (კაი სერეფე.) — Bones nueches
  • Kai moxt’it (კაი ბოხტით.) — Bienveníu / Kai ten ***
  • Didi mardi (დიდი მარდი.) — Gracies
  • Muç’ore? (მუჭორე?) — ¿Cómo tas?
  • Kai vore (კაი ვორე.) — Toi bien. Kai bore (dialeutu arhavi)
  • Dido xelebas vore (დიდო ხელაბას ვორე.) — Toi bien feliz
  • Sonuri re? (სონური რე?) — ¿D'ónde yes?
  • T’amt’ra (ტამტრა) — Trabzon
  • Londoni (ლონდოი) — Londres
  • Turkona / Turketi (თურკონა / თურკეთა) — Turquía
  • Cermanya (ჯერმანჲა) — Alemaña
  • Xorumona (ხორუმონა) — Grecia
  • Xorz'a / Oxorca (ხორძა) — muyer
  • K'oçi (კოჩი) — home
  • Sopapu (ბოზო) — chica
  • Biç’i (ბიჭი) — chicu
  • Supara (სუპარა) — llibru
  • Megabre (მეგაბრე) — amigu
  • Qoropa (ყოროფა) — amor
  • Mu dulya ikip? (მუ დულჲა იქიფ?) — ¿Cuál ye'l to trabayu? / Mu dulya ikom (dialeutu arhavi)
  • Lazuri gişkuni? (ლაზური გიჩქინი?) — ¿Conoces el laz? / Lazuri gickini (dialeutu arhavi)
  • Skani coxo muren? (სქანი ჯოხო მურენ?) — ¿Cuál ye'l to nome?
  • Ma si maoropen. (მა სი მაოროფენ.) — Te quiero

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

 
Wikimedia Incubator