L'idioma umbra o umbrá (los del cordal) ye una llingua indíxena de Colombia, entá non clasificada, qu'anguaño ye falada per unes cien persones nel resguardu indíxena d'Escopetera-Pirza, nel conceyu de Riosucio, Caldas y nes siendes Sardineru y Mápura, correximientu de Irrá, conceyu de Quinchía, Risaralda.

familia Ensin Clasificar
 
Umbra
Faláu en  Colombia
Rexón Riosucio (Caldas)
Quinchía (Risaralda)
Falantes ~ 100
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

Na dómina de la conquista española esta llingua falar en tola rexón d'Anserma (/anʃyɾ/ = sal) y llegóse-y a creer escastada, debíu per una parte al amenorgamientu de la población indíxena dempués de la conquista española y per otra parte a la concentración forzada de sobrevivientes de distintos pueblos indíxenes na Vega de Supía a partir de 1627. Sicasí en 1995 los profesores de la Universidá de Caldas Guillermo Rendón y Anielka Galemur atoparon siete families falantes de la llingua.

Carauterístiques editar

L'orde na oración pudi ser

[nã: ʧaɾkĩ ʥíbã:] {nã:/ʧaɾk-ĩ/ʥíb-ã:} //yo/cortar-presente/cogollu-acusativu// "yo curtiu'l cogollu".
[ĩbá ĩ ĩ ʧimo:ɾ] {ĩbá/ĩ-ĩ/ʧi-mo:ɾ} //piedra/tener-ser/color-coloráu// "la piedra tien que ser colorada.
[kõkũĩtɐbaʧy ãʧú ĩ:ʃí] {kõ-kũĩtɐ-baʧ-y/ãʧ-ú/ĩ:ʃí} //astro-nube-grande/sol-nominativu/allumar-presente// "el sol alluma'l cielu"

El axetivu antecede al sustantivu, que se torna, atopándose los casos nominativu, acusativu, ablativu, vocativu y xenitivu. Sufixos y infixos actúen como marques de xéneru y númberu.

Los pronomes personales son:

[nã:] = "yo"
[nãũ] = "tu :[nãũn]

= él

[nãũĩnõ] = ella :[nã:ĩ:]

= nostros

[nãũel mio] = vós
[nãĩ] = ellos
[nãõinoĩ:] = elles

Distintos sufixos verbales sirven como marques de manera y tiempu, por casu:

/ xũxúɾãi / = "falar"
[nãũn xuŋoɾa] = él fala :[nãũn

xuŋoɾaéi] = él faló :[nãũn xuŋoɾaɤ] = él va falar

En redol a la pallabra falar [xũxúɾãi] podemos ver cómo se componen distintos lexemes na llingua umbra:

[xũ] = la fala :[xuŋũ]

= saludar

[xũŋoɾã] = voz
[xũŋúãɾka] = pensar (ɐrkã = cabeza)
[xũŋoɾãɾka] = entender
[xũŋoɾaɾkai] = entendimientu :[xuŋoɾãtá]

= entruga :[xũɾãpɐ̃m] = diálogu, conversación

Otros exemplos ilustrativos:

[taɾãn] = mano :[taɾãbá]

= brazu :[taɾãwãwã] = deos de la mano ([wãwã] = neños)

[taɾɐũsa] = mancu ([-ũsa] = ensin-)
[tabɛɾa] = pulsera
[ɐɾɐ̃nda] = pie :[ɐɾɐ̃ndawãwã]

= dedes

[ɐɾɐ̃ndaiã] = pierna :[ɐɾɐ̃ndaó]

= zanca :[ɐɾɐ̃ndaá] = rodía :[aɾanbeɾa] = abrazadera pa la pierna :[aɾandabã:] = piernitas

[aɾandaũsa] = coxu :[ɐɾɐnʤa:tã]

= baille :[ɐɾnʤa:tɐĩ] = baillar

[andarandaĩán] = correr
[ɐ̃ndanɐ̃ndɐ̃] = caminar adulces

Un aspeutu peculiar de la fonética umbra ye la formación de pallabres onomatopéyiques solamente con consonantes o con series de consonates y una o bien poques vocales:

[ʙ̥] = "cuspia"
[↓ɬ↑ɬ] = "ñariz", "goler" (↓ɬ = ingresiva fricativa llateral sorda; ↑ɬ = eyectiva = ɬʼ)
[ɲ] (ñ) = aguya :[ks̪ks̪]

= "escuchar"

[ʔ̃tⁿtr] = "corazón"
[ŋɾmna] = "estómagu"

Estos lexemes independientes participen na composición:

[nãũn ↓ɬ↑ɬéĩ:]= "él golió"
[atrʔ̃xg] = "acelerar", "encorajar"
[a:trg] = "aceleración", "coraxe"
[a:ɛrs] = "aceleráu"
[ɲikoni] = coser
[ɲĩíku:n] = texer

El lexema pal pronome interrogativu "quién" tamién ta compuestu solamente por consonantes:

[ŋ̊ʔ̃] ="¿quién?
[de ŋ̊ʔʔ̃ guapaʧã ãtá bũ:] = ¿Con quíen vien Guapacha? ([ãtáĩ] = venir).

Fonte editar

Ver tamién editar


Referencies editar

Enllaces esternos editar