La Frontera (El Hierro)

conceyu de la provincia de Santa Cruz de Tenerife (España)

La Frontera, ye un conceyu perteneciente a la provincia de Santa Cruz de Tenerife, na islla d'El Hierro —Canaries—. Ye'l segundu conceyu más pobláu de la islla tres la capital, Valverde.

La Frontera
Alministración
País España
Autonomía Canaries
Provincia Provincia de Santa Cruz de Tenerife
Tipu d'entidá conceyu d'España
Capital Frontera
Alcalde de La Frontera (El Hierro) (es) Traducir David Cabrera de León
Nome oficial Frontera (es)
Nome llocal La Frontera (es)
Xeografía
Coordenaes 27°45′13″N 18°00′39″W / 27.7535°N 18.0108°O / 27.7535; -18.0108
Superficie 80.12 km²
Llenda con Valverde y El Pinar de El Hierro
Altitú media 300 m
Demografía
Población 4465 hab. (2023)
Densidá 55,73 hab/km²
Más información
aytofrontera.org
Cambiar los datos en Wikidata

Nel so términu municipal atópase'l Santuariu Insular de La nuesa Señora de los Reis, onde se guarda la imaxe de La nuesa Señora de los Reis, patrona d'El Hierro.

Xeografía física editar

Allugamientu editar

Ta asitiáu nel noroeste de la islla, y nél ta asitiáu'l puntu más occidental d'España.

Tien una superficie total de 80,12 km², siendo'l tercer conceyu insular n'estensión.[1]

Orografía editar

El valle d'El Golfu creaose mientres el periodu mediu d'erupciones. Al contrariu de l'antigua creencia, nun se trata d'un antiguu cráter xigante, que la so otra metá atópase somorguiada, sinón d'un procesu d'erosión que terminó cola parte de la tierra qu'enllenaba'l valle. Diversos estudios realizaos no fondero marín demostraron que'l valle creóse por un esbarrumbamientu del terrén, que xeneró un gran tsunami. La fuercia de la gravedá abasnó los materiales, dexando les parés del actual valle, de materiales más antiguos y resistentes, na posición actual. El suelu actual del valle, ye amás de llanu, bien fértil polo que se cultiva en casi tola so estensión.

Clima editar

La orografía condiciona'l clima de cada zona de la islla. Sicasí, son les nubes les que xueguen el papel más importante nes variaciones climátiques. Los alisios y la corriente de les Canaries, una bifurcación fría de la corriente del Golfu que se dixebra nes Azores, faen que la islla nun tien un clima grebu como asocede n'El Sáḥara, que s'atopa na mesma llatitú. La temperatura de l'agua #caltener a 19 °C pel hibiernu y a 24 °C pel branu. Esto anidia les temperatures costeres. Nel ecuador produz un ascensu masivu d'aire caliente, aniciando una zona de baxes presiones que vien ser ocupada por otra masa d'aire qu'apurren los alisios. Les mases d'aire caliente que xuben van esfreciéndose pasu ente pasu y diríxense a bastante altor en sentíu contrariu a los alisios, escontra les llatitúes subtropicales, d'onde proceden estos. Los alisios tresporten nubes cargaes d'agua escontra los cumes d'El Hierro, onde se xenera agua horizontal. La zona sur de la islla recibe vientos secos y ensin nubes, polo que la temperatura y la aridez ye mayor nesa parte. Pel branu, la temperatura de la mariña de Frontera asitiase nos 24 °C de media. Pel hibiernu, la temperatura medio de la mariña de Frontera asitiase en 18 °C, faciendo d'esti conceyu un verdaderu paraísu y destín de turistes en cualquier fecha pol so clima primaveral a lo llargo del añu.

Naturaleza editar

Espacios protexíos editar

Gran parte del términu municipal atópase protexíu so la figura del Parque Rural de Frontera. Coles mesmes, el conceyu cunta cola Reserva Natural Integral de Mencáfete y con superficie de la Reserva Natural Especial de Tibataje.[2]

Historia editar

El Pinar y La Restinga, nel sur de la islla, pertenecieron al conceyu de Frontera hasta setiembre de 2007, dempués de que'l Cabildru d'El Hierro aprobara la segregación d'El Pinar.[3]

 
El Pozu de Sabinosa, o Pozu de la Salú, ente los años 1911 y 1913.

Dende hai más de 300 años El Hierro cunta con un pozu d'agües curatibles na mariña de Sabinosa.[4] El pozu foi furáu ente los años 1702 y 1704, travesando dures roques basáltiques, pa poder abastecese d'agua potable. De primeres utilizábase pa dar de beber a los animales, pero llueu s'afayó qu'esa agua ameyoraba la salú de les persones.

Nel sieglu XIX estableció'l ritual que teníen de siguir los enfermos pa curase de los sos males. Asina, l'agua tenía de bebese en grandes cantidaes, pa llograr un efeutu purgante; siendo tamién imprescindible tomar baños bien calientes, mientres unos 15 díes. Y realizar el tratamientu tres años siguíos.

Dende Tenerife llegó desterráu'l médicu Leandro Pérez, que comprobó les propiedaes curatibles de les agües del Pozu de Sabinosa.[5] En 1843-1844 fueron declaraes agües mineru-melecinales. Y en la última década d'esi sieglu, l'agua #recoyer en garrafones y esportábase a Cuba y Puertu Ricu.[6]

En 1949 preparaba los baños calientes Valentina Hernández conocida como doña Valentina la de Sabinosa, xunto col so home Esdras. Y ye que'l tratamientu incluyía baños a 45 graos. Los trabayos de doña Valentina nel Pozu de la Salú fueron narraos nun risonderu llibru qu'escribió l'humorista Jacinto del Rosario.[7]

Ente los años 1945 y 1965, l'inxenieru militar retiráu José Rodrigo-Vallabriga Brito, foi'l mayor propagandista de les agües del Pozu de la Salú. Llegó a embotellar y comercializar l'agua, amás de construyir l'antiguu balneariu.

Les propiedaes de l'agua del Pozu de la Salú siempres fueron bien apoderaes pa combatir problemes de la piel, con bones resultancies. Tamién taba indicada como agua de mesa, pa tolerar los escesos nes comíes. Les aplicaciones yeren bien amplies, según indicábase nes botelles que podíen adquirise en toa clase de tiendes y farmacies de les islles.

Na actualidá l'Hotel Balneariu Pozu de la Salú ta abiertu pa dar tratamientos de guapura y relax.

Demografía editar

A 1 de xineru de 2014 tenía 3901 habitantes, ocupando'l 2ᵘ puestu de la islla y el 40º de la provincia. La población relativa yera de 48,69 hab./km².

Alministración y política editar

Organización territorial editar

Atópase estremáu en dos entidaes singulares de población, dalgunes de les cualos tán estremaes de la mesma n'otros nucleos de menor entidá:

Entidá singular Nucleos Pob. (2016) Superficie
Sabinosa Sabinosa 238 - km²
tremáu 24
El Golfu Frontera 1522 - km²
Lo Llanillos 288
Les Puntes 279
Tigaday 1207
tremáu 401
Total 3959 hab. 80,12 km²

Cultura editar

 
Santuariu Insular de La nuesa Señora de los Reis, patrona d'El Hierro.

Folclor editar

Ye carauterística local una agrupación de flautes (pito herreño) y tambores que pudiera tener orixe en Galicia o'l norte de Portugal. Destaca especialmente'l tangu herreño nel que los movimientos son rápidos y curtios, y na danza l'home trata de cautivar a la so pareya femenina faciendo rumbos de maña y gallardía

Amás, nel conceyu de La Frontera #gociar d'un ampliu abanicu de folcloristes que crearon escuela nes nueves xeneraciones. Folcloristes de la talla de Valentina Hernández (la de Sabinosa), Benito Padrón, José Simancas, Gregorio Padrón, María León, Felipe León, Clorindo Padrón, Juan Padrón, ente otros munchos.[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Instituto Nacional de Estadística. «Población, superficie y densidad por municipios». Archiváu dende l'orixinal, el 7 de marzu de 2016.
  2. Consejería de Obras Públicas, Transportes y Política Territorial. Gobierno de Canarias. «Red Canaria de Espacios Naturales Protegidos - El Hierro».
  3. Segregación del Pinar
  4. Carlos Teixidor Cadenas, "L'agua del Pozo de Sabinosa, en El Hierro". En revista Rincones del Atlántico, número doble 6 y 7, 2010, páxs. 226-239. ISSN 1698-8957 (En papel). Edición del artículo en Internet, 2011.
  5. Carlos Quintero Reboso, El Hierro. Una isla singular. Tomo II. Siglos XIX y XX, La Laguna, Centro de la Cultura Popular Canaria, 2001, páx. 40. ISBN 8479263741
  6. Diario de Tenerife, 21 de payares de 1891.
  7. Jacinto del Rosario, Viaje estrambótico en busca del Pozo de Sabinosa, o Viaje estrambótico al Pozo de la Salud. Santa Cruz de Tenerife, Jacinto del Rosario, 1950.
  8. VV.AA. La enciclopedia de canarios ilustres. La Laguna, Centro de la Cultura Popular Canaria, 2005, páx. 196 y ss. ISBN 8479265167