La Garriga

conceyu de la provincia de Barcelona

La Garriga ye una ciudá de la provincia de Barcelona en Cataluña. Asitiada na contorna del Vallès Oriental.

La Garriga
Q11920386 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallès Oriental
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de La Garriga (es) Traducir Meritxell Budó i Pla (es) Traducir
Nome oficial Garriga, La (ca)[1]
Códigu postal 08530
Xeografía
Coordenaes 41°40′49″N 2°17′00″E / 41.68039°N 2.28333°E / 41.68039; 2.28333
La Garriga alcuéntrase n'España
La Garriga
La Garriga
La Garriga (España)
Superficie 18.8 km²
Altitú 252 m[2]
Llenda con Figaró-Montmany, Cànoves i Samalús, Les Franqueses del Vallès y L'Ametlla del Vallès
Demografía
Población 17 052 hab. (2023)
- 7987 homes (2019)

- 8527 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallès Oriental
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.3% de provincia de Barcelona
0.22% de Cataluña
0.04% de España
Densidá 907,02 hab/km²
Viviendes 53 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
lagarriga.cat
Cambiar los datos en Wikidata

La Garriga ye conocida en toa Cataluña pola so industria más importante, los muebles, polos sos agües termales, poles sos edificios modernistes y poles alfombres que se realicen mientres la fiesta del Corpus Christi.

Xeografía editar

 
Situación de La Garriga dientro del Vallès Oriental.

La Garriga llinda col Parque Natural del Montseny. El términu ta trevesáu, de norte a sur, pel ríu Congost, un afluente del Besós.

Figaró-Montmany Figaró-Montmany
L'Ametlla   Cánovas
L'Ametlla Les Franqueses del Vallès Les Franqueses del Vallès

Toponimia editar

El topónimu deriva de la coscoja, en catalán "garric" (Quercus coccifera), que forma una comunidá llamada garriga. Los primeros habitantes dataos, los romanos, punxéron-y el nome polo abondosa que ye esta planta. La coscoja pertenez al xéneru Quercus, como les encines y los carbayos, y ye típica de la zona mediterránea.

Historia editar

La so situación cercana a Barcelona, la so clima, y la presencia d'agües termales convirtieron a La Garriga n'unu de los llugares de veranéu preferíos de la burguesía catalana d'empiezos del sieglu XX, fechu que favoreció la construcción d'edificios modernistes na población.

La Garriga foi una de les poblaciones catalanes bombardeadas pola aviación franquista mientres la Guerra Civil. Ello ye que anguaño entá se caltién un abellugu antiaéreo, al que pueden realizase visites empuestes.

Monumentos históricos editar

La villa romana de Can Terrés editar

La villa romana de Can Terrés atópase allugada al sur del términu municipal y foi construyida nel sieglu I e. C.. Trátase d'un edificiu d'unos 200 m², y pol so bon estáu de caltenimientu, considérase unu de los asentamientos rurales de dómina romana más relevantes del patrimoniu cultural catalán.

La ilesia de l'Adomadura editar

 
L'Adomadura

L'antigua ilesia parroquial ye unu de los monumentos más interesantes del conceyu. Ye una construcción con elementos románicos y góticos qu'escuende un interesante retablu góticu dedicáu a San Esteban, el patrón de la población. Data de 1492 y atribúyese a la escuela pictórica de los Huguet-Vergós. L'Adomadura entá caltién l'encantu de les antigües ilesies rurales.

La ermita de Santa Maria del Camí editar

L'orixe de la ermita de Santa Maria del Camí hai que buscalo nel sieglu X, pero l'actual edificiu respuende a cambeos fechos nel sieglu XII. La capiya foi construyida sobre unes antigües ruines romanes.

De planta prerrománica, nel edificiu destaca arquitectónicamente la portada del sieglu XII. Trátase d'una capiya d'una sola nave y cubierta con un arcu fajón.

Xunto cola capiya de Santa Maria del Camí había un antiguu monesteriu que fundó l'abadesa Emma del Sant Joan de les Abadesses en 921 pa la so hermana Xixilona y nel marcu de la política repobladora que la caracterizó. Dambes yeren fíes del conde Wifredo el Velloso.

Evolución demográfica editar

La Garriga esperimentó una fuerte crecedera debida al movimientu demográficu escontra la periferia de Barcelona y una fuerte tasa d'inmigración.

Evolución demográfica de La Garriga ente 1991 y 2008:

1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
9.447 10.476 10.929 11.274 11.547 11.953 12.333 12.634 12.923 13.472 13.942 14.183 14.585 15.069 15.236 15.472 15.586 15.762 15.740 15.912

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Núria Albó i Corrons   PSC
1983-1987 Núria Albó i Corrons   PSC
1987-1991 Alfred Vilar i Serra   CiU
1991-1995 Alfred Vilar i Serra   CiU
1995-1999 Alfred Vilar i Serra   CiU
1999-2003 Alfred Vilar i Serra   CiU
2003-2007 Miquel Pujol i Jordà   ERC
2007-2011 Meritxell Budó i Pla / Neus Bulbena i Burdó   CiU /   PSC
2011-2015 Meritxell Budó i Pla   CiU
2015-2019 Meritxell Budó i Pla   CiU
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Personaxes pernomaos editar

  • Núria Albó, pedagoga y escritora.
  • Josep Aymerich i Subirats: (1889-1971) maestre y promotor del cantar coral.
  • Frai Benet de la Garriga: (1711-1783) missionero na Guayana.
  • Albert Benzekry i Fortuny: cronista y fotógrafu.
  • Manuel Blancafort i de Roselló: (1897-1987) músicu y compositor sinfónicu.
  • Albert Blancafort i París: compositor y direutor de coru.
  • Santiago Cucurella i Fernàndez: profesor, historiador y promotor cultural.
  • Lluís Cuspinera i Font: arquiteutu.
  • Andreu Dameson: (1897-1968), dibuxante.
  • Albert Ferrer: cantante.
  • Joan Garriga, vocalista y compositor de los grupos Dusminguet y Trobar Kung-Fú.
  • Toni Jiménez Sistachs, futbolista profesional, retiráu. Medaya d'oru nos xuegos Olímpicos de Barcelona'92.
  • Joan Martí i Viñolas: (1887-1978) ciclista pioneru catalán.
  • Jordi Mas Castells: (1930-2010) misioneru en Camerún.
  • Josep Maurí Serra: (1912-1967) notariu ya historiador.
  • Jaume Oliveras i Brossa: (1877-1957) precursor del montañismo y misioneru na Guayana.
  • Ramon Pareras i Noguera: (1848-1915) políticu catalanista.
  • Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937) arquiteutu.
  • Joan Reig i Viñes (1902-1982) alcalde de La Garriga ente 1940 y 1949
  • José Sancho Marraco, músicu organista y compositor.
  • Isidre Sauqué Lagarriga, campeón d'España de tiru con arcu el 26 de xunu de 1949.
  • José Segú, ciclista profesional.
  • Martí Sunyol i Genís: farmacéuticu y escritor

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar