La Granada

conceyu de la provincia de Barcelona

La Granada ye un conceyu perteneciente a la provincia de Barcelona y la comarca del Alto Penedés, na comunidá autónoma de Cataluña.

La Granada
flag of La Granada (en) Traducir Q20104869 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de La Granada (es) Traducir Joan Amat Domènech (es) Traducir (Q119820087 Traducir)
Nome oficial Granada, La (ca)[1]
Códigu postal 08792
Xeografía
Coordenaes 41°22′45″N 1°43′13″E / 41.379166666667°N 1.7202777777778°E / 41.379166666667; 1.7202777777778
La Granada alcuéntrase n'España
La Granada
La Granada
La Granada (España)
Superficie 6.5 km²
Altitú 272 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 2218 hab. (2023)
- 1092 homes (2019)

- 1065 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Altu Penedès
0.04% de provincia de Barcelona
0.03% de Cataluña
0% de España
Densidá 341,23 hab/km²
Viviendes 23 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
lagranada.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Mientres la dómina romana, La Granada desenvolvióse como llugar de confluencia d'importantes víes de comunicaciones y centru de comerciu col mercáu más antiguu de la contorna del Penedés, situación que s'afitó na dómina medieval de la Reconquista. Pola llocalidá pasaben la vía Augusta romana, la vía Mercadera, del interior escontra Barcelona, y la vía Francisca, dende'l sur. Esta posición tuvo defendida por un castiellu, mentáu nes cróniques dende'l sieglu X, y que resultó destruyíu en 1003 mientres la espedición d'Abd al-Malk Yusuf, anque reedificado de nuevu en pocos años. Nel 1148 l'obispu de Barcelona y el conde de Barcelona decidieron por motivos políticos el treslláu del mercáu a Vilafranca. La crónica de la visita pastoral del obispu de Barcelona Ponç de Gualba, en 1303, diznos qu'en La Granada había dos ilesies, la parroquial y la del castiellu, de la cual caltiénse namái'l pórticu, que sería reconstruyida nel sieglu XVI, aprovechando materiales del derruido castiellu y les facilidaes daes polos reis Felipe IV y Felipe V. Por cuenta de la celebración del milenariu, foi anovada totalmente. Destaquen los relieves en yelsu, coloriáu, de los techos de toles capiyes. Ta dedicada a San Cristóbal.

Mientres la guerra de los Segadores, en 1642 les tropes del mariscal La Mothe ganaron a les castellanes del marqués de Povar. El castiellu foi derruido finalmente por orde de Felipe V mientres la Guerra de Socesión española. Caltiénense ver nel cascu antiguu los restos del castiellu, que caltienen l'estilu medieval, colos portales d'entrada a la cortil enmurallados. Hai de solliñar el conxuntu de cases de la cai Poeta Cabanyes y la Casa del Castià (s.XV-s-XVI).

Cultura editar

Destaca la Fiesta Mayor de la llocalidá, dedicada al patrón San Cristóbal, la segunda selmana de xunetu. N'ochobre, la Fiesta Mayor Pequeña o de Minerva, conocida como Fiesta del Mostiu, el segundu fin de selmana, coincidiendo cola fiesta mayor de los diables, cola xubida d'un pollín al campanariu.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joan Domènech Ferrer Independent
1983-1987 Joan Domènech Ferrer Independent
1987-1991 Joan Domènech Ferrer PSC
1991-1995 Xavier Milà Barnés CiU
1995-1999 Xavier Milà Barnés CiU
1999-2003 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM
2003-2007 Diego Díez de los Ríos Sánchez EPM
2007-2011 Joan Cols Canals (2007-2009 y 2010-2011) y Joan Iniesta Artu (2009-2010) CiU y PSC
2011-2015 Joan Cols Canals (2011-2013 y 2014-2015) y Joan Iniesta Artu (2013-2014) CiU y PSC
2015-2019 Diego Díez de los Ríos Sánchez n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar