La Mata (Grau)

parroquia del conceyu de Grau (Asturies)

La Mata[2] ye una parroquia de la zona septentrional del conceyu asturianu de Grau. Llenda al este cola de Samartín, al N-NE cola de Peñaflor, al oeste coles d'El Freisnu y Grau y al sur coles de Pereda y Rañeces. Tien una estensión de 12,49 km²[3] y abarca los nucleos de población d'Alcubiella, La Cai, Campulvalle, El Carbaín, Las Corradas, Cuetu, Entelafonte, Entelaiglesia, Entelosríos, La Espina, L'Aspriella, Las Ferreras, El Xabiel, Llantrales, El Mirín d'Arriba, Picalgallu, El Pozancu, Prioutu, El Rebollal, El Regueiru, El Rellán, Ribiellas, El Rodacu, Santu Dolfu, Sobroveiga, El Xorru, La Zurraquera, La Casona y El Mirín d'Abaxu. Nellos viven 488 persones (2024)[4].

La Mata
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Grau
Partíu xudicial Grau
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Xeografía
Coordenaes 43°22′50″N 6°03′48″W / 43.38057°N 6.06345°O / 43.38057; -6.06345
La Mata alcuéntrase n'Asturies
La Mata
La Mata
La Mata (Asturies)
Superficie 12.49 km²
Altitú 62 m[1]
Llenda con Grau, Peñaflor, Samartín, Rañeces, Pereda, El Freisnu y San Xuan
Demografía
Población 488 hab. (2024)
Porcentaxe 5.04% de Grau
Densidá 39,07 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Nel llugar de Santu Dolfu alcuéntrase la ilesia de Santolaya. Aparez mención d'ella yá nel sieglu XI, anque'l templu actual, de nave única y cabecera recta, ye de traza románica (sieglu XIII). Pese a ello, lo qu'anguaño vemos ye, mayormente, fecho nel XVIII. Dientru de la ilesia hai un sarcófagu que, según la lleenda, agospiaba'l cuerpu de Santu Dolfu (San Ataúlfo en castellanu), obispu de Santiago de Compostela a finales del sieglu IX que, al ser acusáu de tener tratos colos moros, foi llamáu a cuentes pol rei Bermudu II, que d'aquella paraba n'Uviéu. De la que volvía, llibre de culpa, pa la so sede episcopal, morrió en La Mata, y ellí foi enterráu. El so sepulcru foi llugar de peregrinación demientres los sieglos medievales y modernos, hasta que'l cultu al so cuerpu foi prohibíu pol obispu Agustín González Pisador a finales del sieglu XVIII. Anguaño yá naide honra al santu, y namái que queda la lleenda, que foi recoyida pol padre Luis Alfonso de Carvallo nel so llibru Antigüedades y cosas memorables del Principado de Asturias (primer edición en 1695).

Otramiente, nel barriu d'El Cai s'alcuentra'l Viveru Forestal de La Mata. Esti ye propiedá del gobiernu del Principáu d'Asturies, y tien como misión suministrar plantones pa les repoblaciones que fai l'alministración autonómica.

Llocalidaes

editar
Nᵘ Nome


Población % población
La Mata (Grau)


1 Alcubiella


24 4,924,92%


2 Campulvalle


18 3,693,69%
3 Cuetu


14 2,872,87%
4 El Carbaín


n/d
5 El Mirín d'Abaxu


n/d
6 El Mirín d'Arriba


5 1,021,02%
7 El Pozancu


0 00%
8 El Rebollal


5 1,021,02%
9 El Regueiru


14 2,872,87%
10 El Rellán


16 3,283,28%
11 El Rodacu


30 6,156,15%
12 El Xabiel


5 1,021,02%
13 El Xorru


11 2,252,25%
14 Entelafonte


14 2,872,87%
15 Entelaiglesia


12 2,462,46%
16 Entelosríos


96 19,6719,67%
17 L'Aspriella


0 00%
18 La Cai


32 6,566,56%
19 La Casona


3 0,610,61%
20 La Espina


n/d
21 La Zurraquera


10 2,052,05%
22 Las Corradas


8 1,641,64%
23 Las Ferreras


8 1,641,64%
24 Llantrales


65 13,3213,32%
25 Picalgallu


6 1,231,23%
26 Prioutu


15 3,073,07%
27 Ribiellas


n/d
28 Santu Dolfu


n/d
29 Sobroveiga


11 2,252,25%

Sitios

editar
  • El Bailache
  • El Bravón
  • El Campu'l Vaqueiru
  • El Casal
  • El Castiellu
  • El Llanu Ribiellas
  • El Monte
  • El Perellal
  • El Pradón
  • El Pumarín
  • El Toral
  • Fanculu
  • La Cabaña
  • La Cuesta Moutas
  • La Infiesta
  • La Ponte
  • La Venta
  • Las Arangas
  • Menende
  • Pertegón
  • San Playu

Referencies

editar
  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales de Grau». BOPA.
  3. (2000) Diccionario Geográfico de Asturias (en castellanu). Uviéu: Editorial Prensa Asturiana, S.A.
  4. Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).

Enllaces esternos

editar