Labastida (Bastida n'euskera y oficialmente Labastida/Bastida) ye un conceyu de la provincia d'Álava, País Vascu (España).

Labastida
Alministración
País España
AutonomíaIkurrina País Vascu
Provincia Álava
Comarca Rioja Alavesa (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Labastida (es) Traducir Laura Pérez Borinaga (es) Traducir (Partíu Nacionalista Vascu)
Nome oficial Labastida (es)[1]
Bastida (eu)[2]
Nome llocal Labastida (es)
Códigu postal 01330
Xeografía
Coordenaes 42°35′25″N 2°47′34″W / 42.5904°N 2.7929°O / 42.5904; -2.7929
Labastida alcuéntrase n'España
Labastida
Labastida
Labastida (España)
Superficie 38.17 km²
Altitú 550 m
Llenda con
Demografía
Población 1566 hab. (2023)
- 751 homes (2019)

- 701 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Rioja Alavesa (es) Traducir
0.47% de Álava
0.07% de País Vascu
0% de España
Densidá 41,03 hab/km²
labastida-bastida.org
Cambiar los datos en Wikidata

El conceyu ta formáu por dos poblaciones:

  • Labastida, que ye'l nucleu principal del conceyu con 1366 habitantes.[3]
  • Salinillas de Buradón (oficialmente Salinillas de Buradón/Gatzaga Buradon), que forma un conceyu dientro del conceyu y que tien 105 habitantes.[3]

Simboloxía editar

L'escudu d'armes de la llocalidá tien la siguiente descripción. Cortáu: 1º En campu d'oru, un castiellu de gules adosáu a una llamera nel so color y 2º de sinople tres arcos de mediu puntu d'oru,asitiaos dos enriba y unu debaxo que simbolicen los trés puertes d'entrada al pueblu (inda esistentes dambos trés).

Bandera cuadrada de proporción 1:1, formada por sesenta y cuatro cuadraos, iguales, tronzaos y tayaos alternativamente. La serie cromática ye verde / mariellu, verde / blancu, verde / blancu, verde / mariellu y asina socesivamente. Sobre'l tou d'ángulu a ángulu un aspa de San Andrés colorada, d'anchor igual a 1/5 del anchu de enseñar. La composición foi aprobada'l 29 de xunetu de 2009 en plenu municipal.

Historia editar

En 1370 el rei Enrique II de Castiella dexó les villes de Labastida[4] y Salinillas de Buradón[5] a Diego Gómez Sarmiento,[6] que foi mariscal de Castiella[7] y adelantado mayor de Castiella y de Galicia[8] y taba casáu con Leonor Enríquez de Castiella, señora de Salinas de Añana y nieta del rei Alfonsu XI de Castiella.[9][10] Y el historiador Hegoi Urcelay Gaona señaló que la villa de Añastro foi vencida al mariscal Diego Gómez Sarmiento xunto con tolos sos derechos, rentes, xusticia civil y criminal y el pixín y mistu imperiu.[11]

Demografía editar

Población de Labastida
1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2008
1.625 1.615 1.430 1.164 1.124 1.048 1.022 936 1.073 986 971 1.269 1.434 1.503
Gráfica d'evolución demográfica de Labastida ente 1988 y 2008
Gráfica d'evolución demográfica de Labastida ente 1900 y 2000

Política y alministración editar

Eleiciones municipales en Labastida - Bastida |-style="background:#eee"
Partíu políticu 2015[12] 2011[13] 2007[14] 2003[15] 1999[16] 1995[17] 1991[18]
Partíu Nacionalista Vascu (EAJ-PNV) 39,34% 4 - - 21,14% 2 - - - - 19,42% 2 13,27% 1
Partíu Popular (PP) 34,01% 3 42,01% 5 39,14% 4 47,00% 5 36,06% 4 27,68% 3 10,62% 0
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) / Bildu 17,51% 2 - - - - - - - - - - - -
Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 6,60% 0 6,65% 0 8,18% 0 11,62% 1 9,38% 1 8,1% 0 14,34% 1
Alternativa pa Labastida - Bastidarako Aukera (ALBA) - - 33,14% 3 - - - - - - - - - -
Independientes Democráticos y Nacionalistes (IDN) - - 10,04% 1 - - - - - - - - - -
Asociación Vecinal Bastida (AVB) - - 6,65% 0 9,11% 1 - - - - - - - -
Ezker Batua-Berdeak (EB-B) - - - - 21,5% 2 6,26% 0 - - - - - -
Partíu Nacionalista Vascu/Eusko Alkartasuna (PNV/EA) - - - - - - 29,89% 3 21,27% 2 - - - -
Agrupación Independiente de Labastida (AIL) - - - - - - 2,81% 0 8,19% 0 - - - -
Unidá Alavesa (UA) - - - - - - 0,51% 0 5,81% 0 17,58% 2 33,45% 3
Euskal Herritarrok (EH) - - - - - - - - 17,31% 2 - - - -
Herri Batasuna (HB) - - - - - - - - - - 21,25% 2 21,42% 2
Eusko Alkartasuna (EA) - - - - - - - - - - 3,67% 0 6,02% 0

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Euskaltzaindia.
  3. 3,0 3,1 «Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional en 2015». Consultáu'l 8 de xineru de 2017.
  4. González Mínguez, 2000, p. 109.
  5. Añíbarro Rodríguez, 2013, p. 280.
  6. VV.AA., 2003, p. 559.
  7. Salazar y Acha, 2000, p. 457.
  8. Cañes Gálvez, 2011, p. 179.
  9. Casaus Ballester, 2004, p. 13.
  10. VV.AA., 1999, p. 46.
  11. Urcelay Gaona, 2009, p. 137.
  12. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 2015». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  13. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 2011». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  14. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 2007». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  15. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 2003». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  16. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 1999». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  17. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 1995». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.
  18. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Labastida - Bastida 1991». Consultáu'l 25 d'agostu de 2015.

Bibliografía editar

  • Salazar y Acha, Jaime de (2000). Centro d'Estudios Políticos y Constitucionales: La casa del Rei de Castiella y Lleón na Edá Media, Coleición Historia de la Sociedá Política, dirixida por Bartolomé Clavero Salvador, 1ª, Madrid: Rumagraf S.A.. ISBN 978-84-259-1128-6.
  • VV.AA. (1999). El señoríu de los cameros: introducción histórica ya inventariu analíticu del so archivu, 1ª, Logroño: Institutu d'Estudios Rioxanos y Gobiernu de La Rioxa. ISBN 978-84-89362-66-6.

Enllaces esternos editar