Llingüística
Esti artículu o seición necesita correxise urxentemente. Tien fallos na redaición, la gramática o la ortografía que precisen meyorase. |
La llingüística ye la ciencia del llinguaxe. L'oxetivu de la llingüística teórica ye la construcción d'una teoría xeneral de la estructura de la llingua y el sistema cognitivu que les fai posibles. L'oxetivu ye tantu la descripción de les llingües en sí mesmes como carauterizar la conocencia tácito que los falantes tienen de les mesmes y como lo adquieren. L'oxetivu de la llingüística aplicada ye l'estudiu de l'adquisición del llinguaxe y l'estudiu científicu de la llingua a una variedá de xeres básiques como la ellaboración de métodos ameyoraos d'enseñanza d'idiomes. Esiste un considerable alderique sobre si la llingüística ye una ciencia social, yá que namái los seres humanos usen les llingües, o una ciencia natural porque, anque ye usada polos seres humanos, la intención de los falantes nun desempeña un papel importante na evolución histórica de les llingües yá que usen les estructures llingüístiques de manera inconsciente. En particular, Noam Chomsky señala que la llingüística tien de ser considerada parte del ámbitu de la ciencia cognitiva o la psicoloxía humana, una y bones la llingüística tien más que ver col funcionamientu del celebru humanu y el so desenvolvimientu evolutivu que cola organización social o les instituciones, que son l'oxetu d'estudiu de les ciencies sociales.
Llingüística | |
---|---|
disciplina académica y especialidá | |
ciencies humanes y ciencies sociales | |
Mapa d'allugamientu | |
![]() | |
![]() |
Componentes d'análisis llingüísticuEditar
FonoloxíaEditar
La fonoloxía ye una parte de la llingüística qu'estudia'l sistema sonoru d'una llingua.
FonéticaEditar
La Fonética ye la parte de la llinguística qu'estudia los soníos de la fala humana. Dixébrase en tres subgrupos:
SemánticaEditar
La semántica ye un subgreyu de la llingüística que cinca l'estudiu del sinificáu en tolos sentíos del termu.
SintaxisEditar
MorfoloxíaEditar
PragmáticaEditar
La pragmática ye un subgreyu de la llingüística que tien l'envís d'estudiar el móu en que'l contestu inflúi na interpretación del sinificáu de las pallabras.
LexicografíaEditar
Estudios interdisciplinares de la llingüísticaEditar
- Adquisición del llinguaxe
- Análisis críticu del discursu
- Antropoloxía Llingüística
- Criptoanálisis
- Desciframientu
- Escritura
- Estilística
- Filosofía del llinguaxe
- Grafoloxía
- Llingüística antropolóxica
- Llingüística aplicada
- Llingüística computacional
- Llingüística evolutiva
- Llingüística histórica o comparada
- Neurollingüística
- Ortografía
- Psicollingüística
- Sociollingüística
- Usu del llinguaxe
Temes d'estudiuEditar
- Falantes individuales, comunidaes de falantes y llingüística universal
- Descripción y prescripción.
- Llingua falada y llingua escrita.
- Diacronía y sincronía.
Llingüistes famososEditar
- Noam Chomsky: gramática xenerativa
- Joseph Greenberg: clasificación y tipoloxía llingüística
- Ferdinand de Saussure: analís estruturalista
- Ghil'ad Zuckermann: revitalización d'idiomes
EscuelesEditar
- Formalismu
- Funcionalismu
- Llingüística cognoscitiva
- Constructivismu
- Estratificacional
- SIL (Summer Institute of Linguistics)
- Families d'idiomes
ISO 639Editar
Llista d'idiomes del mundu organizáu de forma alfabética en rellación colos respeutivos acrónimos nel estándar ISO 639.