Llingües sawabantúes

Les llingües sawabantúes son un subgrupu filoxenéticu de les llingües bantús qu'entiende la mayar parte de les zones A.20 y A.20 de la clasificación de Guthrie, y la mayro parte de la zona A.10. Acordies con Nurse & Philippson (2003), les llingües de les zones A.20 y A.30, dexando a un llau al bubi son un grupu filoxenéticu bien definíu. Les llingües demográficamente más importante ye'l duala.

Llingües sawabantúes
Distribución xeográfica Rexón Mariniega y Rexón del Suroeste
Países Bandera de Camerún Camerún
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantú (zona A)

            L. Sawabantúes
Códigu Glottolog sawa1251
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

El términu Sawabantú componer de sawa 'mariña' en Duala y ba-ntu 'homes'.

Aspeutos históricos, sociales y culturales editar

Situación editar

El duala úsase llargamente como llingua franca del grupu sawa, y ye faláu un entendíu en tola rexón costera, incluos polos falantes de llingües natives non sawabantúes como'l bassa de Douala y los baboko, los bankon y los magenguba.

Descripción llingüística editar

Clasificación editar

A parte de les llingües de los grupos A.20 y A.30, el grupu dialeutal oroko del A.10 paecen tar claramente rellacionaos y seríen parte del grupu sawabantu.[1]

(A.10) Oroko; (A.20) Kpwe (Mokpwe, Bakweri)-Mboko (Bomboko, Wumboko)–Kole (Bakole), Duala (incl. Mungo dialect), El so (Isuwu), Bubia (Bobe, Wovea), Limba (Malimba); (A.30) Tanga (Batanga), YasaKombe, Benga

Les llingües A.20 fálense alredor del estuariu del Wouri na rexón anglófila alredor del Monte Camerún. Les llingües A.30 falar a lo llargo de les mariña atlántica del sur de Camerún hasta Gabón. Estos dos grupos xeográficos tán claramente emparentaos, por casu el limba (Malimba, A.26) paez ser parcialmente intelixible cola tanga (Batanga, A.32), qu'ellos denominen "malimba antiguu".[2] El oroko falar nos departamentos de Ndian y Meme na Región Suroeste de Camerún. El oroko paez ser especialmente cercanu al kpwe (A.22), col cual esistiría cierta inteligibilidad mútua[3]

El bubi de la isla de Bioko, incluyíu por Guthrie nes llingües A.30 sobre una base xeográfica, sicasí, nun amuesa un parentescu especialmente cercanu coles llingües sawabantúes.

Sicasí, otres llingües amás de les llingües manenguba (A.15, escluyendo'l Bafaw-Balong) podríen tar rellacionaes col sawabantú, anque nun se sabe con seguridá debidoa que tán mal documentaes. Estes posibles llingües sawabantú son:

Bonkeng y Bafaw-Balong, Nkongho

Sería necesariu una encuesta llingüística pa determinar si tán efeutivamente rellacionaes col sawabantú.

Comparanza léxica editar

Los numberales reconstruyíos pa distintos grupos de llingües sawabantúes son:[4]

GLOSA Oroko Duala Batanga Benga PROTO-
SAWABANTÚ
'1' èjɔ́kɔ́ ewɔ́ yɔ̀ɔ̀kɔ̀ ejɔkɔ *y-wɔ(kɔ)
'2' béˋbɛ́ ɓébǎ ɓéɓà bebale *ɓy-bwadi
'3' béɾàɾó ɓélálo ɓéláálò belalo *ɓy-lalo
'4' béˋné ɓénɛ́j ɓénâì benai *ɓy-nai
'5' bétá ɓétánu ɓétáánò betano *ɓy-taːnon
'6' bétá ˋɾíɔ́kɔ́ mutóɓá ǹtóɓà utoba *mu-toba
'7' bétá nà béˋbɛ́ sǎmbá ɛ̀mbwɛ̂dì xɛmbwɛdi *sam-bwadi
'8' béˋbɛ́ béˋsé lɔmbi lɔ̀mbì logwambi
'9' éˋsé ˋjɔ́kɔ́ dibuá dìɓùá ibuwa *dibuwa
'10' ɾóndàɾó ɗôm dʒômù dʒomu *ʤomu

Referencies editar

  1. "Despite the geographical proximity and linguistic classification of these [A.10] groups, Oroko actually seems to share more similarities with A.20 languages like Duala (Jacquot and Richardson 1956:20–23, Richardson 1955:7–28)" - L. Tostaren, Valence change and Oroko verb morphology.
  2. M. Lamberty - A rapid appraisal survey of Malimba in Cameroon
  3. Y. Monikang - Phonology of Mokpwe
  4. Bantu Numerals (E. Chan)

Bibliografía editar

  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.