Llingües uralo-siberianes

Les llingües uralo-siberianes son una hipotética macrofamilia conformada poles siguiente llingües:

Llingües uralo-siberianes
Distribución xeográfica Mariña norteamericana del Pacíficu
Países Bandera de Canadá Canadá
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Groenlandia Groenlandia
Bandera d'Estonia Estonia
Bandera de Letonia Letonia
 Finlandia
Bandera de Suecia Suecia
Bandera de Noruega Noruega
 Rusia
Bandera d'Hungría Hungría
 Rumanía
Bandera de Austria Austria
Subdivisiones Urálicu
Yucaguir
Chukoto-Kamchatka
Esquimal-aleutianu
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Foi propuesta en 1998 por Michael Fortescue[1] un espertu en llingües chucoto-camchatcas y esquimal-aleutianes, sicasí esta teoría nun llogró entá amplia reconocencia.

Antecedentes históricos editar

Les semeyances ente les llingües uráliques y esquimales fueron reparaes bien llueu. En 1746 el teólogu danés Marcus Wöldike comparó'l húngaru col groenlandés atopando semeyances estructurales. Análogamente, nel filólogu danés Rasmus Rask rellaciona'l léxicu del groenlandés col finés.

En 1959, el llingüista noruegu Knut Bergsland publicó'l so Hipótesis esquimal-urálica, con un númberu de semeyances gramaticales y de léxicu. En 1962 el llingüista estauxunidense-mexicanu d'orixe moldavu Morris Swadesh rellacionó les llingües chucoto-camchatcas coles esquimal-aleutianes nel so llibru Linguistic relations across the Bering Strait, un títulu remembráu pol llibru de Fortescue de 1998.

Fonoloxía, léxicu y morfoloxía editar

Atopóse semeyances a nivel del llugar d'articulación de les consonantes, especialmente en llabiales, dentales, palatales y velares, amás d'otros fonemes. En cuanto al léxicu, Fortescue (1998) ellaboró una llista de 94 pallabres que guarden correspondencia con siquier 3 de les 4 families mentaes. Les principales semeyances morfolóxiques seríen les siguientes:

*-t plural
*-k dual
*m- 1ª persona
*t- 2ª persona
*ka pronome interrogativu
*-n caso xenitivu


Rellaciones editar

La reconocencia de les llingües uralo-siberianes podría ser un respaldu pa otres hipótesis mayores como les siguientes:

  • Hipótesis indo-urálica, de les llingües indoeuropees, uráliques y yucaguires (Thomsen 1869)[2] o hipótesis indoeuropéu-urálicu-siberiana.[3]
  • Hipótesis euroasiática, qu'a les llingües uralo-siberianes añade les indoeuropees, altaiques, les ainu-nipo-coreanes, nivejí y etrusques.[4]

Referencies editar

  1. Fortescue, Michael D. so_xVd0gTOcC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false Language relations across Bering Strait: reappraising the archaeological and linguistic evidence.
  2. Pedersen, Holger. 1933. "Zur Frage nach der Urverwandschaft des Indoeuropäischen mit dem Ugrofinnischen" ('On the question concerning the original relationship of Indo-European with Ugrofinnic'). Mémoires de la Société finno-ougrienne 67:308–325.
  3. Künnap, A. 1999. Indo-European-Uralic-Siberian Linguistic and Cultural Contacts. Tartu, Estonia: University of Tartu, Division of Uralic languages.
  4. Greenberg, Joseph H. 2000. Indo-European and Its Closest Relatives: The Eurasiatic Language Family. Volume 1, Grammar. Stanford: Stanford University Press.
  5. Bomhard, Allan R. (2008). The Glottalic Theory of Proto-Indo-European and Consonantism and Its Implications for Nostratic Sound Correspondences. The Mother Tongue [1]