Llingües xermániques occidentales

Les llingües xermániques occidentales son un subgrupu de les llingües xermániques. Entiende, ente otres, l'inglés, l'alemán, el yiddish, el baxu alemán, el neerlandés, el afrikaans y el frisón. Les otres dos de los trés cañes tradicionales de les llingües xermániques son les llingües xermániques nórdiques y les llingües xermániques orientales.

Llingües xermániques occidentales
Distribución xeográfica Europa occidental, excolonias britániques
Países Alemaña
 Países Baxos
 Bélxica
Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
 Irlanda
 Estaos Xuníos d'América
 Canadá
Bandera de Australia Australia
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Falantes ~550 millones
Filiación xenética

Indoeuropéu
  xermánicu

    ger. occidental
Subdivisiones Germ. del Rin-Wesser
Germ. del Elba
Germ. del Mar del Norte
Códigu Glottolog west2793
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Les llingües xermániques d'Europa tán estremaes en llingües xermániques septentrionales y occidentales      Holandés (Xermánicu occidental)      Altu alemán (Xermánicu occidental)      Anglo-frisón insular (Xermánicu occidental)      Anglo-frisón continental (Xermánicu occidental)      Escandinavu oriental (Xermánicu septentrional)      Escandinavu occidental (Xermánicu septentrional)      Llinia que señala la división ente les llingües xermániques septentrionales y occidentales.

Ente los años 200 y 500 na Europa occidental xermánica falaríase un conxuntu de variedaes dialeutales conocíes colectivamente proto-xermánicu occidental, que tendríen un altu grau d'inteligibilidad mutua y que la so diversificación daría llugar a les llingües xermániques occidentales

Historia editar

La zona occidental y meridional de l'actual Alemaña atópase en manes de les tribus celtes hasta la llegada de los pueblos xermánicos por cuenta de les grandes migraciones, ente elles les más importantes les de teutones y cimbrios ente los años 120 y 116 e. C. hacia l'añu 100 d. C. en dómina de Tácito. Los xermanos yá s'asitiaren a les veres del Rin y del Danubiu y estremárense en trés grandes grupos compuestos por distintes tribus. Más palantre daríase nome a estos grupos: francos, saxones y suevos, pero'l historiadores romanos denominar istveones, ingueones y (h)erminones.

Subdivisón del xermánicu occidental editar

Maurer propunxo una división de les llingües xermániques en cinco subgrupos. El xermánicu occidental taría integráu por trés d'estos subgrupos:

  • Xermánicu del mar del Norte (grupu anglofrisio):
    • Anglosaxón: kéntico, saxón y ánglico
    • Antiguu frisio
  • Xermánicu del Rin-Weser (grupu baxoxermánicu):
    • Antiguu baxu alemán
    • Antiguu baxu franconio
    • Antiguu saxón.
  • Xermánicu del Elba (grupu altoxermánicu):
    • Antiguu altu alemán
    • Alemán mediu **

Altu alemán

Carauterístiques comunes editar

Una carauterística común a tol xermánicu occidental antiguu sería'l tracamundiu tantu nel singular como'l plural de les formes de nominativu y acusativu, que nes otres dos cañes de la subfamilia xermánica teníen formes estremaes. Otra carauterística ye la esistencia de formes estremaes de casu instrumental en parte del xermánicu occidental. La comparanza de la flexón de *wulf- 'llobu' n'anglosaxón, en antiguu saxón y l'altu alemán antiguu amuesa l'amenorgamientu nominativu-acusativu en xermánicu occidental, y l'esistencia de formes de presea en parte del xermánicu occidental:

Xermánicu occidental Xermánicu septentrional Xermánicu oriental PROTO-XERMÁNICU
singular Anglosaxón
(GMN)
Antiguu Saxón
(G Elb)
Alto Alemán Ant.
(GRW)
Antiguu
islandés
(GN)
Góticu
(G Est)

wulf || wulf || wolf || ulfr || wulfs || *wulfz

wulf || wulf || wolf || ulf || wulf || *wulf

wulfes || wulbye || wolfes || ulfs || wulfis || *wulfis

wulfe || wulby || wolfe || ulfi || wulfa || *wulfi

wulfe || wulbo || wolfu || ____ || ____ || *wulfu

plural

wulfas || wulbvos || wolfā || ulfar || wulfos || *wulfaz

wulfas || wulbvos || wolfā || ulfa || wulfans || *wulfans

wulfa || wulbo || wolfo || ulfa || wulfē ||

Dat.-Instr. wulfum wulbum wolfum ulfom wulfam *wulfom
 
Les llingües xermániques según Maurer

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Maurer, Friedrich: Nordgermanen und Alemannen - Studien zur germanischen und frühdeutschen Sprachgeschichte, Stammes- und Volkskunde - 3., überarb. und erw. Aufl. - Bern: Francke, 1952. 187 S. (Bibliotheca Germanica, 3); Quelle der Grafik, erste Auflage 1942
  • Wiesinger, Peter: Schreibung und Aussprache im älteren Frühneuhochdeutschen: zum Verhältnis von Graphem - Phonem - Phon am bairisch-österreichischen Beispiel von Andreas Kurzmann um 1400. Berlin, New York: de Gruyter, 1996, 265 S. ISBN 3-11-013727-5 (Studia linguistica Germanica, 42); online lesen bei Google Books
  • Euler, Wolfram: Die Herausbildung von Übergangsdialekten und Sprachgrenzen - Überlegungen am Beispiel des Westgermanischen und Nordischen. Innsbruck: Inst. für Sprachen o. Literaturen d. Univ. Innsbruck, Abt. Sprachwiss., 2002. 57 S. ISBN 3-85124-687-X
  • Schmidt, Wilhelm: Geschichte der deutschen Sprache, Ein Lehrbuch für das germanistische Studium, 10. Auflage, S. 489, Stuttgart: S. Hirzel Verlag (2007) ISBN 3-7776-1432-7
  • König Werner, dtv-Atles Deutsche Sprache, 14. Auflage, München: dtv (2004), basierend auf der 1. Auflage von 1978, ISBN 3-423-03025-9
  • Sonderegger, Stefan: Althochdeutsche Sprache und Literatur - eine Einführung in das älteste Deutsch; Darstellung und Grammatik. 3., durchges. o. wesentl. erw. Aufl. - Berlin (o.a.): de Gruyter, 2003, 390 S. ISBN 3-11-017288-7
  • Niebaum, Hermann: Einführung in die Dialektologie des Deutschen / Hermann Niebaum; Jürgen Macha. - 2., neubearb. Aufl. - Tübingen: Niemeyer, 2006. - XVII, 256 S.. ISBN 978-3-484-26037-5 (Germanistische Arbeitshefte, 37)
  • Weddige, Hilkert: Mittelhochdeutsch - eine Einführung. 6. Aufl. - München: Beck, 2004. - XII, 210 S. ISBN 3-406-45744-4
  • Edwards, Cyril: The beginnings of German literature - comparative and interdisciplinary approaches to Old High German - 1. publ. - Rochester, NY: Camden House, 2002 - XVIII, 197 S. ISBN 1-57113-235-X. - (Studies in German literature, linguistics and culture);
    -->vergleiche dazu auch die kritische Rezension von Christoph Lorey, University of New Brunswick/Kanada: Review of Cyril Edwards: The Beginnings of German Literature

Enllaces esternos editar