Lonicera etrusca

especie de planta

La mariselva etrusca[1] (Lonicera etrusca) ye una especie arbustiva esguiladora del xéneru Lonicera perteneciente a la familia de les Caprifoliacees. Ye autóctona del sur d'Europa.

Lonicera etrusca
mariselva etrusca
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Dipsacales
Familia: Caprifoliaceae
Xéneru: Lonicera
Especie: L. etrusca
Santi
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Detalle de la flor
Vista de la planta
Frutu
Flores

Carauterístiques editar

La madreselva etrusca caracterízase, al igual que Lonicera implexa Aiton, por tener dos bráctees soldaes na base de les inflorescencies; que son terminales (al igual que na especie Lonicera implexa) sicasí, estremar d'ésta en qu'en Lonicera etrusca les inflorescencies son pedunculaes (presenten un tarmu) y suelen apaecer en grupos de 3.

Les fueyes inferiores non se sueldan anque pueden apaecer ausentes de peciolu, y si apaez; ésti ye bien curtiu. L'aspeutu de les sos fueyes ye arrondáu, lo que-y estrema d'otres especies de Lonicera coles que suel convivir, como Lonicera periclymenum, coles fueyes peciolaes y más allargaes.

El color de les flores varia de rosa (antes d'abrir) a mariellu anaranxao (blancu en delles variedaes); y el so golor ye bien caltriante y carauterísticu.

El so frutu son bayes acolorataes, qu'apaecen a la fin d'un pedúnculu. Son tóxiques pal ser humanu.


Distribución editar

Suel apaecer en montes abiertos, con un ciertu grau de mugor.
Tien una amplia distribución peles zones templaes, especialmente nel sur d'Europa.
Suel apaecer asociada a otres especies del xéneru Lonicera, especialmente Lonicera implexa

Proyeutos de recuperación editar

Magar nun tar en peligru, el so hábitat si viose influyíu por delles especies invasores.

N'España, la planta Lonicera japonica Thunb. ex Murray , orixinaria de Xapón y cultivada en xardinos y naturalizada n'amplies zones de la península; catalogóse d'invasora y en dellos conceyos retírase y sustitúi por especies autóctones de Lonicera, como Lonicera etrusca.

Taxonomía editar

Lonicera etrusca foi descritu por Édouard Spach y espublizóse en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.[2]

Etimoloxía

Lonicer: nome xenéricu dau n'honor d'Adam Lonitzer (1528-1586), un médicu y botánicu alemán, notable pola so revisada versión de 1557 del yerbariu del famosu Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[3]

etrusca: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Etruria.

Sinonimia editar

  • Lonicera etrusca var. glabra Lowe
  • Lonicera saxatilis Mazziari [1834]
  • Lonicera perfoliata Edwards [1857]
  • Lonicera implexa subsp. adenocarpa (Guss.) Arcang. [1882]
  • Lonicera glabra (Lowe) Pau [1923]
  • Lonicera etrusca var. rotundifolia Cariot & St.-Lag. [1889]
  • Lonicera etrusca var. pubescens Dippel [1889]
  • Lonicera etrusca var. parviflora Vayr. [1880]
  • Lonicera dimorpha Tausch [1838]
  • Lonicera cyrenaica Viv. [1824]
  • Lonicera celtiberica Pau [1895]
  • Caprifolium dimorphum (Tausch) Kuntze [1891]
  • Caprifolium etruscum (Santi) Schult.[4]

Nome común editar

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común mariselva etrusca[1].

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. «Lonicera etrusca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'ochobre de 2013.
  3. En Nomes Botánicos
  4. Sinónimos en Tela Botánico

Enllaces esternos editar