l'Orxa

conceyu d'Alacant
(Redirixío dende Lorcha)

l'Orxa ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Asitiáu nel norte de la provincia d'Alicante, na contorna del Condáu de Cocentaina o "Comtat".

L'Orxa
bandera de Lorcha (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
ProvinciaBandera de Alacant provincia d'Alacant
Comarques Condado de Cocentaina (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de l'Orxa Juan Guillermo Moratal Cloquell
Nome oficial l'Orxa (ca)[1]
Lorcha (es)[1]
Nome llocal l'Orxa (ca)
Códigu postal 03860
Xeografía
Coordenaes 38°50′37″N 0°19′43″W / 38.8436°N 0.3286°O / 38.8436; -0.3286
L'Orxa alcuéntrase n'España
L'Orxa
L'Orxa
L'Orxa (España)
Superficie 31.8 km²
Altitú 268 m
Llenda con
Demografía
Población 587 hab. (2023)
- 284 homes (2019)

- 294 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Condado de Cocentaina (es) Traducir
0.03% de provincia d'Alacant
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 18,46 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
lorcha.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

El conceyu pertenez a la contorna del Condáu de Cocentaina, na sierra prebética valenciana, con un relieve bien accidentáu: sierra de l'Albureca (Tosal del Serrello, 764 m. d'altitú) al sur, la Solana (836 m. alt.) al norte, la Safor (1011 m. alt.) al este. El conceyu ye travesáu pel ríu Serpis. Pue llegase dende Alicante, per carretera, tomando l'A-7 pa enllazar en Muro d'Alcoi cola CV-705 y darréu la CV-701.

Llocalidaes estremeres editar

Llenda colos conceyos de Beniarrés, Planes, la Vall de Gallinera, dientro de la provincia d'Alicante; Aielo de Rugat, Castelló de Rugat, Montitxelvo, Salem, Terrateig y Villallonga na provincia de Valencia.

Historia editar

Los oríxenes de la población son bien remotos ya inclusive dellos investigadores quixeron ver nella una antigua ciudá romana; sicasí, estes teoríes nun fueron probaes, y anque ye de destacar la importancia de los numberosos xacimientos arqueolóxicos de la redolada y que dan idees de l'antigüedá de los pobladores de la zona.

Perteneció mientres un tiempu a Al-Azraq, al cual sometiera Xaime I d'Aragón en pactu de vasallaxe en 1254. Nel añu 1269 el rei dexaría la villa y el castiellu a Gil Garcés de Azagra. Con posterioridá pasó a manos d'Arnau de Romanina qu'en 1288 venció a la orde de los templarios. Cola desapaición de dicha orde pasó a la de Montesa.

El 13 de xunu de 1316 Fray Martín Pérez d'Oros, castellán d'Amposta, daba carta puebla a los moros de les alqueríes de L'Orxa, Benillup, Alquinencia y Benitaric, nel valle de Perputxent, a fueru de Valencia. El 14 de payares de 1334 Fray Pedro de Tous, maestru de la orde de Montesa establecía nueves condiciones de poblamientu pa les aljames musulmanes del Valle de Perputxent. Foi llugar de moriscos, xubiendo estos a un total de 60 fueros en 1602. Tres la so espulsión en 1609, foi repoblada con mallorquinos. En 1644 L'Orxa quedaba destruyida por un terremotu.

Hasta 1707 perteneció a la gobernación de Xátiva (del Xúquer), de magar esi momentu y hasta 1833 formó parte de la gobernación (correximientu) d'Alcói.

La llegada del tren Alcói-Gandía en 1893 supunxo una importante meyora de les sos comunicaciones.

Alministración editar

 

Eleiciones municipales del 26 de mayu de 2019

Partíu Candidatu
Votos
Conceyales
Partíu Popular   Juan Pablo Pinar Más 207 47,26 % 4   4
Tots per l'Orxa TpL Arnaldo Dueñas Crespo 194 44,29 % 3   1
Fonte: Ministeriu del Interior (España).[2]
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Cloquell Bonell   PCE
1983-1987 Pedro Llorens Pérez   PSPV-PSOE
1987-1991 Pedro Llorens Pérez   PSPV-PSOE
1991-1995 Pedro Llorens Pérez   PSPV-PSOE
1995-1999 Pedro Llorens Pérez   PSPV-PSOE
1999-2003 Pedro Llorens Pérez   PSPV-PSOE
2003-2007 Juan Guillermo Moratal Cloquell   PP
2007-2011 Juan Guillermo Moratal Cloquell   PP
2011-2015 Juan Guillermo Moratal Cloquell   PP
2015-2019 Arnaldo Dueñas Crespo TpL
2019-2023 Juan Pablo Pinar Mas   PP
2023- n/d n/d

Demografía editar

El conceyu lleva sufriendo dende los años 1950 d'una gran baxa demográfica por causa de la emigración a Francia, Gandia y Alcói, llegando a los 751 habitantes del censu de 2007. Según esti mesmu censu, con un 4,44% de residentes de nacionalidá estranxera.

Evolución demográfica de L'Orxa
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005 2006
Población 1328 1274 1489 1391 1467 1415 1366 1356 1235 1046 1002 810 761 721 743

Economía editar

Una fábrica de papel daba trabayu a cerca de la metá del pueblu, cerró en 2001; na actualidá, esisten dos empreses d'artes gráfiques y otra de testil; una parte de la xente mayor llogra rentes cola agricultura de secanu, olivares y almendrales.

Monumentos y llugares d'interés editar

  • Castiellu de Perputxent. Declaráu Bien d'Interés Cultural. Nesta zona toparon dellos tipos de materiales: cerámica a mano lliso, dientes de focete y fragmentos de piedra negra con una cara pulida. Daten de la primer metá del segundu mileniu edC (Edá del Bronce).
  • Canassia. Necrópolis romana.
  • Castiellu de la Barsella. Cortil poligonal sobre un cuetu cónicu, musulmán, datáu nos sieglos XII-XIII.
  • Ponte de L'Orxa. Tópase edificáu sobro'l ríu Serpis. Consta de 7 arcos de mediu puntu sofitaos sobre pilastres rectangulares, enllargándose nos sos estremos por aciu murios que constitúin los estribos. Diseñáu pol inxenieru d'Obres Públiques Baldomero Aracil Carbonell. La finalización de la obra dátase'l 3 de febreru de 1922.
  • Barranc de les Foies. Atopáronse dellos xacimientos.
  • Font dels Bassiets. Área na rodiada de L'Orxa que cunta con zona recreativa onde faer barbacoes, una fontaniella con agua fresco y amás unes cueves soterrañes nel interior del monte.
  • Font dels Olbits.
  • Font de la Serquera.

Fiestes editar

  • Les fiestes patronales celébrense a fines de xunetu n'honor a Santa María Madalena.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «Resultados Elecciones Municipales 2019». Archiváu dende l'orixinal, el 29 de mayu de 2015. Consultáu'l 26 de mayu de 2019.

Enllaces esternos editar