Luis Altamirano Talavera (5 de xunetu de 1867Concepción – 25 de xunetu de 1938Santiagu) foi un xeneral y gobernante de la xunta de gobiernu Chile ente'l 11 de setiembre de 1924 y el 23 de xineru de 1925.

Luis Altamirano
ministru del Interior de Chile

Vida
Nacimientu Concepción5 de xunetu de 1867
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Muerte Santiagu25 de xunetu de 1938 (71 años)
Estudios
Estudios Escuela Militar del Libertador Bernardo O'Higgins (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
Oficiu políticu, oficialministru
Graduación xeneral
Creencies
Partíu políticu políticu independiente
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Fíu d'Eulogio Altamirano Aracena y d'Antonia Adelina Talavera Appleby. Estudio Lleis na Universidá de Chile, pa depués trabayar nel ministeriu de Xusticia. Militar d'oficiu, entamu la so carrera como Capitán mientres la Guerra Civil de 1891, contra'l gobiernu de José Manuel Balmaceda, xunir al exércitu revolucionariu y al terminar el conflictu yá yera comandante d'Artilleros, namái terminaría en 1925, algamando a ser Inspector Xeneral del Exércitu, el más altu grau na institución. Depués siguió la so vida en cuarteles y foi unviáu en misión a Europa, onde foi condecoráu n'Austria, Alemaña y España. Saltó a la palestra política'l 5 de setiembre de 1924, al apurrir un pliegu de pidimientos que favorecía a los oficiales d'exércitu.

Esti actu provocó una crisis nel gabinete: el presidente Arturo Alessandri nomar esi mesmu día ministru de Guerra y Marina (1923-1924). Tres el llamáu Ruiu de Sables, foi llamáu como miembru del movimientu militar a ocupar el puestu de Ministru d'Interior. Trés díes depués senadores y diputaos tramitaron y aprobaron (nuna xornada) toles lleis que la oficialidá reclamara.

Los militares primieron al congresu p'aprobar un pliegu de demandes polítiques, sociales y económiques en nome del exércitu. Alessandri presentó'l so arrenunciu, que nun foi aceptada, dándo-y un permisu de 6 meses p'ausentase del país. Nel so cargu de ministru del interior, Altamirano tuvo de xurar el 9 y 11 de setiembre de 1924 como Vicepresidente de la República, fecha na que dio un golpe, xunto col Xeneral Juan Pablo Bennett y el Almirante Francisco Neft, dempués de lo que formó una Xunta de Gobiernu. La primer midida de la mesma foi declarar disueltu'l poder llexislativu. Darréu crearíase una xunta de gobiernu, con él como presidente, que se caltendría hasta'l 23 de xineru de 1925, cuando otru golpe d'Estáu entamáu por Marmaduque Grove y Carlos Ibáñez del Campo depúnxo-y.

Taba casáu con Elvira Zaldívar Reyes.

Bibliografía editar

  • Carlos Gispert (20


Predecesor:
Pedro Aguirre Cerda
Ministru del Interior
5 de setiembre - 9 de setiembre de 1924
Socesor:
José Maza Fernández
Predecesor:
Arturo Alessandri Palma
Presidente de la República
Vicepresidente de Chile
 

9 de setiembre - 11 de setiembre de 1924
Socesor:
Él mesmu
Presidente de la Xunta Militar
Predecesor:
Él mesmu
Vicepresidente de Chile
Presidente de la Xunta Militar
 

11 de setiembre de 1924 - 23 de xineru de 1925
Socesor:
Pedro Dartnell Encina
Predecesor:
Arístides Pinto
Inspector Xeneral del Exércitu
1922-1924
Socesor:
Pedro Dartnell Encina
Predecesor:
Jorge Andrés Guerra Toledo
Ministru de Guerra y Marina
15 de xunu de 1923 - 3 de xineru de 1924
Socesor:
Alfredo Ewing

Referencies editar

Enllaces esternos editar