Luis Barros Borgoño

Luis Barros Borgoño (26 de marzu de 1858Santiagu – 26 de xunetu de 1943Santiagu) foi un políticu, ministru d'Estáu y diplomáticu chilenu qu'ocupó la vicepresidencia de la República.

Luis Barros Borgoño
ministru del Interior de Chile

1r ochobre 1925 - 2 ochobre 1925
Francisco Mardones Otaíza
ministru de Rellaciones Esteriores de Chile

28 payares 1918 - 8 payares 1919
Ruperto Bahamonde
ministru de Facienda de Chile

3 ochobre 1901 - 18 payares 1901
Juan Luis Sanfuentes - Enrique Villegas Encalada
ministro de Defensa Nacional de Chile (es) Traducir

7 payares 1889 - 18 setiembre 1896
Ismael Valdés Valdés - Manuel Bulnes Pinto
Vida
Nacimientu Santiagu[1]26 de marzu de 1858[2]
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Llingua materna castellanu
Muerte Santiagu[3]26 de xunetu de 1943[2] (85 años)
Estudios
Estudios Universidá de Chile 1880) : derechu
Institutu Nacional Xeneral José Miguel Carrera
Llingües falaes castellanu
Oficiu políticu, diplomáticu, ministru, abogáu, escritorhistoriador
Premios
Creencies
Partíu políticu Partido Liberal (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Primeros años de vida editar

Foi fíu de Manuel Barros Arana y d'Eugenia Borgoño Vergara, y sobrín del intelectual Diego Barros Arana. Titular d'abogáu na Universidá de Chile en 1880.

Vida pública editar

Foi profesor d'historia nel Institutu Nacional y de derechu penal y civil nesta casa d'estudios. Decanu de la Facultá de Filosofía y Humanidaes, foi profesor d'historia documental nel Institutu Pedágógico, presidente del Conseyu de Belles Artes y miembru del Conseyu d'Instrucción Pública. Coles mesmes exerció como fiscal y relator de la Corte Suprema de Xusticia en 1884. Fundó diverses caxes —Agraria, de Seguru Obreru, d'Emplegaos Públicos, etc.—. Como políticu, foi presidente del Partíu Lliberal. Yera secretariu del xeneral Manuel Baquedano cuando'l presidente de la República José Manuel Balmaceda dexó acéfalu'l gobiernu en 1891, mientres la guerra civil. Foi ministru de Guerra y Marina col presidente de la República José Manuel Balmaceda ente 1889 y 1890, Manuel Baquedano en 1891, Jorge Montt ente 1892, 1895 y 1896. Foi ministru de Rellaciones Esteriores na presidencia de Jorge Montt en 1894.

Na alministración de Germán Riesco foi ministru de Facienda en 1901, y na Juan Luis Sanfuentes, de ministru de Rellaciones Esteriores en 1918. Tocó-y cumplir llabores diplomáticos n'Arxentina como embaxador, y amás foi miembru del Tribunal de L'Haya.

Foi designáu candidatu a la presidencia de la República en 1920 polos lliberales-unionistes y conservadores, na consulta tuvo d'enfrentar al lliberal-aliancista Arturo Alessandri Palma, el «Lleón de Tarapacá». Los conservadores fueron acordaos n'apurri-y el so sofitu, yá que anque representaba a la Unión Nacional, provenía d'una familia de lliberales llibrepensadores. Foi ganáu per un estrechu marxe —él llogró más voto pero Alessandri más eleutores—. Sicasí, al arrenunciar en forma indeclinable de Alessandri en 1925, Barros ocupó la vicepresidencia por más de dos meses, hasta la eleición d'Emiliano Figueroa Larraín el 23 d'avientu d'esi añu. Desempeñóse como embaxador de Chile n'Arxentina ente 1936 y 1938, mientres la segunda alministración de Alessandri.

Obra editar

Paralela a la so vida política, Barros desenvolvió una faceta como escritor, publicando diverses obres de calter históricu. Sobresalen ente elles;

  • Cursu d'historia xeneral
  • Historia de la Misión Muzi
  • La Lliga de les Naciones
  • Los trataos de Bolivia
  • Vida del Almirante Lynch
  • Misión Barro Arana en La Plata (obra na que defendía l'actuación del so tíu, Diego Barros Arana, nes negociaciones con Arxentina)
  • La Cuestión del Pacíficu y Les Nueves Orientaciones de Bolivia (1922)

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Gispert, Carlos (2003). Enciclopedia de Chile: diccionariu 1 (en castellanu). Barcelona: Oceano. ISBN 844942335X.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 15 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 3 mayu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.

Enllaces esternos editar

Precedíu por:
Ismael Valdés Valdés
Ministru de Guerra y Marina
7 de payares de 1889 - 20 de xineru de 1890
Asocedíu por:
José Miguel Valdés Carrera
Precedíu por:
Nicanor Ugalde
Ministru de Guerra y Marina
29 d'agostu de 1891 - 31 d'agostu de 1891
Asocedíu por:
Joaquín Walker Martínez
Precedíu por:
Ventura Blanco Viel
Ministru de Guerra y Marina
14 de marzu de 1892 - 11 de xunu de 1892
Asocedíu por:
Luis Arteaga
Precedíu por:
Ismael Valdés Valdés
Ministru de Guerra y Marina
24 de payares de 1895 - 18 de setiembre de 1896
Asocedíu por:
Manuel Bulnes Pinto
Precedíu por:
Ventura Blanco Viel
Ministru de Rellaciones Esteriores, Cultu y Colonización
1894
Asocedíu por:
Mariano Sánchez Fontecilla
Precedíu por:
Juan Luis Sanfuentes
Ministru de Facienda
3 d'ochobre de 1901 - 18 de payares de 1901
Asocedíu por:
Enrique Villegas Encalada
Precedíu por:
Ruperto Bahamonde
Ministru de Rellaciones Esteriores, Cultu y Colonización
28 de payares de 1918
Asocedíu por:
Alamiro Huidobro Valdés
Precedíu por:
Francisco Mardones Otaíza
Ministru del Interior
1 d'ochobre de 1925
Asocedíu por:
Manuel Véliz
Precedíu por:
Arturo Alessandri Palma
Presidente de la República
Vicepresidente de Chile
 
1 d'ochobre de 1925 - 23 d'avientu de 1925
Asocedíu por:
Emiliano Figueroa Larraín
Presidente de la República