El términu malayu (o melayu) tien una connotación cultural, demográfica y xeográfica rellacionada col Sureste d'Asia, cuantimás cola parte insular del mesmu.

Restos arqueolóxicos del Reinu malayu en Jambi (Sumatra).

Historia editar

El términu ye bien antiguu, ye probable que'l pueblu malayu usara'l términu pa referise a sigo mesmu hai más de 2.000 años. Antiguos testos hindús como'l Ramayana y el Vayú puraná del s.III, llamen a Sumatra la Islla malaya (en sánscritu: Malayadvipa).[1]

Nel s.VII constituyóse'l Reinu Melayu[2] y en 1347 l'estáu de Malayapura.[3] Nel llibru Los viaxes de Marco Polo, úsase la pallabra Malauir pa referise al sur de la península de Malaca.[4]

Usos editar

Llingüística editar

Demografía editar

Xeografía editar

Bioloxía editar

Términos derivaos editar

  • Malasia: Deriva de Malaysia. En 1850 l'inglés George Samuel Windsor Earl propunxo llamar a la rexón Melayunesia (islles de los malayos) o Indunesia, decantándose pola primer alternativa.[5]
  • Malaca: Relativu a la rexón malaya.
  • Malgax: Deriva de malagasy, nome nativu que probablemente vien de los malayos que colonizaron Madagascar .

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. John Miksic. Wider contacts in protohistoric times. The Encyclopedia of Malaysia
  2. Takakusu, Junjiro, (1896), A record of the Buddhist Religion as Practised in India and the Malay Archipelago AD 671-695, by I-tsing, Oxford, London.
  3. Muljana, Slamet , (2005), Runtuhnya Kerajaan Hindu-Jawa dan Timbulnya Negara-Negara Islam di Nusantara, Yogyakarta: LKIS, ISBN 979-98451-16-3.
  4. The Travels of Marco Polo
  5. Earl, George S. W. (1850). «On The Leading Characteristics of the Papuan, Australian and Malay-Polynesian Nations». Journal of the Indian Archipelago and Eastern Asia (JIAEA):  páxs. 119.