Malasia[14] (en malayu: Malaysia n'alfabetu llatín o مليسيا n'alfabetu jawi; inglés: Malaysia), o Federación de Malasia, ye un país allugáu nel sureste asiáticu. La capital oficial y llexislativa de la federación ye Kuala Lumpur, pero Putrajaya ye la sede del gobiernu.

Malasia
مليسيا
Malaysia
estáu soberanu
Bandera de Malasia (es) Traducir escudu de Malasia
Lema nacional Bersekutu Bertambah Mutu
(malayu: La unidá ye la fuercia)
Himnu nacional Negaraku
Alministración
Nome oficial Malaysia (ms)
Capital Kuala Lumpur
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
monarquía federal
monarquía eleutiva
Monarquía parllamentaria
Yang di-Pertuan Agong Ibrahim Ismail of Johor (es) Traducir (dende 31 xineru 2024)
Primer Ministru de Malasia Anwar Ibrahim (dende 24 payares 2022)
Llingües oficiales malayu
Relixón oficial islam[1]
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 3°46′50″N 102°18′52″E / 3.7805111°N 102.31436167°E / 3.7805111; 102.31436167
Superficie 330,803 km² (puestu 65)
% agua 0,3 %
Costes 4.675 km
Llenda con -- km
Puntu más altu Monte Kinabalu (es) Traducir
Puntu más baxu Océanu Índicu
Demografía
Población 32 447 385 hab. (2020)
Densidá 98,09 hab/km²
Xentiliciu malasiu (masculín singular)
malasia (femenín singular)
malasies (femenín plural)
malasios (masculín plural)
Esperanza de vida 75,3 años
IDH 0,803 (2021)
Tasa de fertilidá 1,76 (2021)
Economía
Moneda ringgit (es) Traducir
PIB nominal 372 981 073 018 $ (2021)
Bancu central Bank Negara Malaysia (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .my
Códigu telefónicu +60
Códigu ISO 458 / MYS / MY
Estaya horaria UTC+08:00 y Asia/Kuala_Lumpur (en) Traducir
malaysia.travel…
Cambiar los datos en Wikidata

Consiste de dos partes separtaes pel mar de la China Meridional: Malasia Peninsular na península malaya, arrodiada al norte por Tailandia y al sur por Singapur; y Malasia del este, la parte norte de la islla de Bornéu, arrodiada pel sur d'Indonesia y endolcando ensembre'l pequeñu enclave de Brunéi hacia'l norte. Malasia ye uno de los miembros fundadores de l'ASEAN.

Historia editar

Xeografía editar

Una cordelera en direición norte-sur, arrodiada d'llanures costeres traviesa la península de Malasia. En Sabah y Sarawak les llanures álcense escontra l'interior montascosu. Les precipitaciones añales son abondoses.

Malasia tien una población alredor de 27 millones de persones y un área de 330.803 km².

Anque la mar de China Meridional dixebra la Malasia Peninsular de la Malasia Oriental, dambes rexones presenten llanures costeres que s'alcen en montes selvaxes y llombes. El más altu ye'l Kinabalu, con 4.095 msnm, que s'atopar na islla de Borneo. El so clima ye ecuatorial y carauterízase pol monzón suroeste d'abril a ochobre y el nororiental d'ochobre a febreru.

Al tar estremáu pela mar de China Meridional, Malaya cuenta con delles islles. Ente elles destaquen Labuan, Penang y les islles Spratly.

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://culturalatlas.sbs.com.au/malaysian-culture/malaysian-culture-religion.
  2. URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/malaysia. Data de consulta: 21 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page.
  3. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  4. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  9. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  10. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  11. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/malaysia. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  12. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  13. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 9. Supports qualifier: data de principiu.
  14. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos editar


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte