Manuel María Ponce Brousset

Manuel María Ponce Brousset (5 d'abril de 1874Arequipa – 18 de xunetu de 1966Lima), militar y políticu peruanu, qu'ocupó de volao la Presidencia de Perú del 25 al 27 d'agostu de 1930, como presidente de la Xunta Militar de Gobiernu conformada tres l'arrenunciu del presidente Augusto B. Leguía.

Manuel María Ponce Brousset
Presidente de Perú

25 agostu 1930 - 27 agostu 1930
Augusto B. Leguía - Luis Miguel Sánchez Cerro
Vida
Nacimientu Arequipa5 d'abril de 1874[1]
Nacionalidá Bandera del Perú Perú
Muerte Lima18 de xunetu de 1966[1] (92 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu Militar
Creencies
Partíu políticu Partido Demócrata Cristiano (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Foi fíu de Tomás Ponce y de María Dolores Brousset, descendiente del militar francés Antoine Brousset Franc que s'asitió en Arequipa a principios del sieglu XIX, mientres la invasión napoleónica a España.

Estudió nel Colexu Nacional de la Independencia Americana de la so ciudá natal. Treslladar a Lima, ingresando a la Escuela de Clases del Exércitu, y depués a la Escuela Militar, d'onde egresó como subteniente en 1890. Ellí estudió tamién el manexu d'armes especiales y foi profesor axuntu de Topografía.

Socesivamente cursó na Escuela d'Aplicaciones (1898-1901), la Escuela de Tiru (1904) y la Escuela Cimera de Guerra (1905-1907). Como oficial d'Estáu Mayor, viaxó a Francia y sirvió nel Reximientu de Cazadores Alpinos, na Alta Saboya. En 1908 xubió a teniente coronel.

De torna al Perú, comandó un reximientu d'infantería destacáu a la frontera norte, mientres l'amenaza de guerra cola vecina república del Ecuador en 1910. Foi amás amestáu al Estáu Mayor del Exércitu y comandante de la tercer rexón militar, con base en Checacupe (1913). Al retirase la misión militar francesa a raigañu del españíu de la primer guerra mundial, tomó la direición de la Escuela Cimera de Guerra, de 1914 a 1915. Depués foi amestáu militar na llegación de Bolivia. En 1916 xubió a coronel.

Foi nomáu xefe d'Estáu Mayor del Exércitu en 1917, pero al añu siguiente tuvo qu'arrenunciar, ante l'escándalu amenáu pola agresión física que sufriera l'entós nuevu y enxencle periodista José Carlos Mariátegui a manes del teniente José Vásquez Benavides, quien pretendió con esi brutal actu desagraviar al Exércitu, al paecer inxustamente criticáu por Mariátegui nunos artículos periodísticos.

De 1918 a 1919 desempeñó una xefatura alministrativa nel Ministeriu de Guerra. Depués pasó a exercer como Direutor Xeneral de Tiru Nacional (1919-1931). Xubió a xeneral el 17 de xineru de 1929.

Como datu anecdóticu, cúntase qu'ufiertó la so garantía personal ante'l presidente Augusto B. Leguía pa llograr l'ascensu del mayor Luis Miguel Sánchez Cerro a teniente coronel, lo qu'asocedió en marzu de 1930. Pocos meses dempués, dambos, Ponce y Sánchez Cerro, seríen los protagonistes de la cayida de Leguía.

Presidente de la Xunta Militar de Gobiernu editar

El 22 d'agostu de 1930 el comandante Luis Sánchez Cerro sulevar n'Arequipa contra'l gobiernu de Leguía. Tres l'arrenunciu d'ésti'l 25 d'agostu, la guarnición de Lima constituyó una Xunta Militar de Gobiernu, que la so presidencia foi confiada al xeneral Manuel María Ponce. Conformaben esta Xunta'l coronel Eulogio Castillo (Gobiernu), el capitán de navío Julio V. Goicochea Álvarez (Rellaciones Esteriores), el teniente coronel Arturo Zapata Vélez (Xusticia, Cultu ya Instrucción), el coronel Ricardo Y. Llona (Facienda), el mayor Eduardo Capo Ríos (Fomentu) y el contralmirante César Bielich (Marina y Aviación).

 
Saquéu de la casa del presidente Leguía.

Esta Xunta nun foi bien recibida pola opinión pública, por tar conformada por persones demasiada venceyaes al réxime de Leguía. Nesos momentos el país atopábase somorguiáu nuna grave crisis política, económica y social. Un ensame enfurecida asaltó la casa de Leguía; ésti, que s'embarcara nel cruceru Almirante Grau aldu al estranxeru, foi obligáu a retornar al Callao y tomáu prisioneru.

La conseña popular yera apurrir el poder a los revolucionarios d'Arequipa y al so caudiellu, el comandante Luis M. Sánchez Cerro. Ésti viaxó a Lima en avión y llegó el día 27 d'agostu, esto ye, dos díes depués del arrenunciu de Leguía. La Xunta Militar de Ponce foi eslleida ya instalóse otra, presidida por Sánchez Cerro.

Ponce tuvo pos nel poder apenes dos díes. Depués foi presidente del Conseyu d'Oficiales Xenerales (1931-1944) y atendió diverses comisiones de calter profesional.


Predecesor:
Augusto B. Leguía
Presidente Constitucional de Perú
Presidente de la Xunta Militar de Perú
25 d'agostu de 1930 a 27 d'agostu de 1930
 
Socesor:
Luis Miguel Sánchez Cerro
Presidente de la Xunta Militar de Perú

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Basadre, Jorge: Historia de la República de Perú. 1822 - 1933, Octava Edición, correxida y aumentada. Tomu 12, páxs. 3081 a 3085. Editada pol Diariu "La República" de Lima y l'Universidá "Ricardo Palma". Impresu en Santiago de Chile, 1998.
  • Chirinos Soto, Enrique: Historia de la República / 1930 -1985. Tomu II. Dende Sánchez Cerro hasta Alan García. Lima, AFA Editores, 1985.
  • Guerra, Margarita: Historia General del Perú. Tomu XII. La República Contemporánea (1919-1950). Primer Edición. Editorial Milla Batres. Lima, Perú, 1984. ISBN 84-499-4818-5
  • Orrego, Juan Luis: La República Oligárquica (1850-1950). Incluyida na Historia de Perú. Lima, Lexus Editores, 2000. ISBN 9972-625-35-4
  • Tauro del Pino, Alberto: Enciclopedia Ilustrada de Perú. Tercer Edición. Tomu 13. PEÑ/QUI. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-162-5

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w62k8f89. Apaez como: Manuel María Ponce Brousset. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.

Enllaces esternos editar