1966
añu
Si amiestes dalgún datu, pues siguir l'enllaz del día pa inxertar el datu ellí tamién. ¡Gracies!
1966 (MCMLXVI) foi un añu común entamáu en sábadu del calendariu gregorianu.
Añu 1966 ![]() | |
Años: | 1963 1964 1965 - 1966 - 1967 1968 1969 |
Décades: | Años 1930 Años 1940 Años 1950 - Años 1960 - Años 1970 Años 1980 Años 1990 |
sieglos: | sieglu XIX - sieglu XX - sieglu XXI |
Calendariu gregorianu | 1966 MCMLXVI |
Ab urbe condita | 2719 |
Calendariu armeniu | 1415 |
Calendariu chinu | 4662 – 4663 |
Calendariu hebréu | 5726 – 5727 |
Calendarios hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat |
2021 – 2022 1888 – 1889 |
Calendariu persa | 1344 – 1345 |
Calendariu islámicu | 1386 – 1387 |
Calendariu rúnicu | 2216 |
Abreviatures
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
FechosEditar
- 1 de xineru - República Centroafricana: El coronel Jean-Bédel Bokassa faise col poder nel país tres d'un güelpe d'estáu que derroca al presidente David Dacko.
- 4 de xineru - Francia: Muerren 18 persones, y 84 queden firíes, tres d'un accidente na refinería de petroleu de Feyzin, cerca Lyon.
- 12 de xineru - El presidente d'Estaos Xuníos Lyndon Johnson declara que'l so país tien de permanecer nel Vietnam del Sur hasta que termine l'agresión comunista sobro'l país.
- 13 de xineru - Chile: Dos islles del archipiélagu de Juan Fernández camuden el so nome. La nomada Más a Tierra ye, de magar, la islla de Robinson Crusoe, y la de Más Afuera pasó a llamase islla d'Alejandro Selkirk.
- 17 de xineru - Un bombarderu d'Estaos Xuníos B-52 y un avión cisterna KC-135 Stratotanker choquen nel aire sobre España. De resultes d'eso caen trés bombes d'hidróxenu de 70 kilotones nel mar, cerca del pueblu de Palomares, y otra más cerca d'Almería.
- 19 de xineru - Indira Gandhi ye elixida primer ministra de la India. Ha xurar el cargu el 24 de xineru.
- 21 de xineru - Italia: Aldo Moro dimite como primer ministru.
- 26 de xineru - Australia: Harold Holt conviértese nel primer ministru del país tres de la dimisión de Robert Menzies.
- 6 de febreru - Costa Rica: Gana les eleiciones el candidatu derechista José Joaquín Trejos.
- 10 de febreru - Los escritores soviéticos Yuli Daniel y Andrei Sinyavsky son sentenciaos a cinco y siete años de prisión respeutivamente tres de ser alcontraos culpables d'escribir obres antisoviétiques.
- 1 de marzu - El gobiernu británicu anuncia que la llibra esterlina ha adautase al sistema métrico decimal pa febreru de 1971. Hasta esi momentu dividíase en 20 chelines y 240 peniques.
- 17 de marzu - El submarinu d'Estaos Xuníos USS Alvin alcuentra una de les bombes que cayeran al mar nel accidente d'aviación del 17 de xineru.
- 28 de marzu - Cevdet Sunay conviértese nel quintu presidente de Turquía.
- 31 de marzu - La Xunión Soviética llanza al espaciu la sonda espacial Lluna 10, que ha ser a partir del 3 d'abril la primera n'orbitar alredor de la Lluna.
- 7 d'abril - Cellébrase en Dakar (Senegal) el primer Festival Mundial d'Arte Negro.
- 8 d'abril - Leonid Brezhnev conviértese en secretariu xeneral de la Xunión Soviética, y tamién del Partíu Comunista d'esi país.
- 26 d'abril - El Congu: Fórmase un nuevu gobiernu lideráu por Ambroise Noumazalaye.
- 26 de mayu - Guyana conviértese nún estáu independiente.
- 28 de mayu - Cuba: Fidel Castro declara la llei marcial por miéu a un ataque d'Estaos Xuníos.
- 2 de xunu - Irlanda: Éamon de Valera ye reelixíu presidente.
- 3 de xunu - República Dominicana: Joaquín Balaguer ye elixíu presidente.
- 14 de xunu - El Vaticanu suprime'l Index Librorum Prohibitorum (Índice de Llibros Prohibíos).
- 28 de xunu - Arxentina: Una xunta militar depone al presidente Arturo Umberto Illia, y nombra presidente al xeneral Juan Carlos Onganía.
- 29 de xunu - Guerra del Vietnam: Aviones d'Estaos Xuníos entaman los bombardeos sobre Hanoi y Haiphong.
- 30 de xunu - Francia abandona la OTAN.
- 2 de xunetu - Francia realiza'l so primer ensayu atómicu nel atolón de Mururoa.
- 3 de xunetu - Bolivia: René Barrientos ye elixíu presidente del país.
- 6 d'agostu - Ábrese al tráficu en Lisboa la ponte 25 d'abril, nomada d'aquella ponte de Salazar.
- 13 d'agostu - China: Mao Zedong da entamu, col envís de purgar y reorganizar el Partíu Comunista, a la Revolución Cultural.
- 15 d'agostu - Dexa d'espublizase'l periódicu New York Herald Tribune.
- 22 d'agostu - Establezse'l Bancu Asiáticu de Desarrollu (Asian Development Bank).
- 30 d'agostu - Francia ufre-y la independencia a la Somalia francesa, que convertirase en Djibouti en 1977.
- 8 de setiembre - Emítese'l primer capítulu de la serie de televisión Star Trek.
- 11 de setiembre - El secretariu xeneral de les Naciones Xuníes, U Thant, declara, tres del so fracasu pa parar la guerra en Vietnam, que nun ha optar a la reeleición.
- 12 de setiembre - B.J. Vorster conviértese en presidente de la República Sudafricana.
- 16 de setiembre - Abre les sos puertes el Metropolitan Opera House nel Lincoln Center de Nueva York.
- 30 de setiembre - El protectoráu británicu de Bechuanalandia alcanza la independencia col nome de Botsuana, y Seretse Khama conviértese nel so primer presidente.
- 2 d'ochobre - Inaugúrase en Madrid l'estadiu Vicente Calderón.
- 4 d'ochobre - Batusolandia alcanza la independencia. De magar ha llamase Lesothu.
- 17 d'ochobre - Lesotho y Botswana son almitíes como miembros de les Naciones Xuníes.
- 17 d'ochobre - Terremotu de 7,2 graos na escala de Richter en Lima (Perú).
- 25 d'ochobre - España pieslla la so frontera con Xibraltar pal tráficu rodáu.
- 26 d'ochobre - La OTAN tresllada'l so cuartel xeneral de París a Bruxeles.
- 30 de payares - Barbados conviértese nún estáu independiente.
- 1 d'avientu - Kurt Georg Kiesinger conviértese en canciller (primer ministru) de la República Federal d'Alemaña.
- 2 d'avientu - U Thant ye reelixíu secretariu xeneral de les Naciones Xuníes.
- 7 d'avientu - Barbados ye almitíu como miembru de les Naciones Xuníes.
NacenciesEditar
- 6 de febreru - Rick Astley, cantante inglés.
- 10 de febreru - Antonio Poyatos, futbolista español.
- 19 de febreru - Miroslav Đukić, entrenador y futbolista serbiu.
- 5 de marzu - Aasif Mandvi, actor y humorista indiu.
- 8 d'abril - Robin Wright, actriz d'Estaos Xuníos.
- 15 d'abril - Samantha Fox, modelu y cantante inglesa.
- 16 de mayu - Janet Jackson, actriz y cantante d'Estaos Xuníos.
- 24 de xunetu - Aminatou Haidar, activista sáḥariana.
- 9 de setiembre - Adam Sandler, actor y cantante d'Estaos Xuníos.
- 11 d'ochobre - Luke Perry, actor d'Estaos Xuníos (m. 2019).
- 11 d'ochobre - Pau Donés, cantantes, guitarrista y compositor español.
- 8 d'avientu - Sinéad O'Connor, cantante irlandesa.
MuertesEditar
- 11 de xineru - Coira ( Cantón de los Grisones ): Alberto Giacometti, escultor y pintor suizu (° 10 d'ochobre de 1901).
- 16 d'abril - Tomás Gutiérrez Alea, cineasta cubanu (° 11 d'avientu de 1928).
- 8 d'ochobre - Célestin Freinet, pedagogu francés.