Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (3 d'agostu de 1918, Barcelona – 2 d'ochobre de 1991, Barcelona) foi una novelista, dramaturga y ensayista española. Foi tamién una destacada feminista, activista cultural y antifranquista.

Maria Aurèlia Capmany
diputada provincial de Barcelona 18 xunetu 1991 - 2 ochobre 1991 - Carolina Homar i Cruz (en) → diputada provincial de Barcelona 30 xunetu 1987 - 17 xunetu 1991 diputada provincial de Barcelona 8 xunu 1983 - 29 xunetu 1987 Conceyal del Ayuntamientu de Barcelona 1983 - 1991 president of PEN català (en) 1979 - 1983 ← Josep Palau i Fabre - Jordi Sarsanedas →
Vida
Nacimientu	Barcelona, 3 d'agostu de 1918
Nacionalidá	España
Residencia	Barcelona
Muerte	Barcelona, 2 d'ochobre de 1991 (73 años)
Familia
Padre	Aureli Capmany i Farrés
Madre	Maria Farnés Pagès
Familia	ver Eugenia Casanovas i Amat (es) (tía abuela (es) ) Sebastià Farnés i Badó (güelu maternu)
Estudios
Estudios	Universidá de Barcelona
Llingües falaes	catalán castellanu
Oficiu	novelista, dramaturga, ensayista, escritora, traductora, guionista, política
Trabayos destacaos	Necessitem morir (es) El cel no és transparent (es) Un lugar entre los muertos (es) Q112242849
Premios	ver Premio Sant Jordi de Novela  (1948) : El cel no és transparent (es) Premi Josep Yxart  (1957) : Cita de narradors (es) Premio Sant Jordi de Novela  (1968) : Un lugar entre los muertos (es) Cruz de Sant Jordi  (1982) Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil y Juvenil  (1983)
Movimientu	lliteratura realista
Creencies
Partíu políticu	Partíu de los Socialistes de Cataluña
IMDb	nm0133102
fmac.org

Biografía

Nieta del intelectual Sebastià Farnés, autor de la Paremioloxía catalana comparada, y fía de Aureli Capmany, folclorista y collaborador en revistes infantiles, pasó la so mocedá nel pisu de la familia al pie de la Rambla de Barcelona. Estudió nel Institutu-Escuela de la Xeneralidá y llicencióse en Filosofía na Universidá de Barcelona de la posguerra.

Maria Aurèlia Capmany a los 3 años, col so hermanu Jordi.

Prauticó la docencia mientres les décades de 1940 y 1950 nel Institutu Albéniz de Badalona y na Escuela Isabel de Villena de Barcelona. Tamién trabayó grabando vidriu, oficiu qu'aprendiera na so dómina d'universitaria.

Cola so primer novela Necessitem morrer (publicada en 1952) quedó finalista del premiu Joanot Martorell de 1947, premiu que ganó al añu siguiente con El cel non és transparent. El so prestíu como narradora llegó-y con noveles como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc ente els morts, esta última premiu Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió'l Premiu Ramon Fuster, dau pol Colexu Oficial de Doctores y Llicenciaos en Filosofía y Lletres y en Ciencies de Cataluña, y en 1983 ganó'l Premiu Crítica Serra d'Or de Lliteratura Infantil y Xuvenil col El malefici de la reina d'Hongria.

Foi una escritora catalana más polifacétiques, yá que amás de la narrativa  y traducción; cultivó'l teatru, l'ensayu y otros xéneros lliterarios.

Nel campu de la dramaturxa, fundó (1959) al pie de Ricard Salvat la Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual. Exerció de profesora, d'actriz y de direutora. Amás, estrenó obres propies, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacáu abogáu de los obreros de Cataluña que morrió asesináu en 1920.

Como ensayista sobresal poles sos obres sobre la situación de la muyer, sobremanera con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. Tamién dedicó numberosos artículos a diversos aspeutos de la cultura y de la sociedá catalana. Asina mesmu, destaquen los sos llibros de memories Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.

Participó ya intervieno nel "Míting de la Llibertat" (22 de xunu de 1976) y nel procesu constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (payares de 1976).

Foi rexidora y responsable de les árees de Cultura y d'Ediciones nel Conceyu de Barcelona mientres les primeres llexislatures pol Partíu de los Socialistes de Cataluña (PSC), y miembru de la Diputación de Barcelona dende'l 1983 hasta a la so muerte. Foi tamién miembru de l'Asociación d'Escritores en Llingua Catalana, y presidenta del Centru Català del Pen Club.

Finó tres una llarga enfermedá'l 2 d'ochobre de 1991 na ciudá de Barcelona y foi encenrada nel Campusantu de Collserola.

Obres

Obres completes

• Obra completa (7 volúmenes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición al cargu de Guillem-Jordi Graells)

Realizó una amplia y granible obra en dellos xéneros:

Novela

• Necessitem morrer. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
• L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
• Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
• Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
• Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
• Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
• El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
• La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
• El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
• Un lloc ente els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
• Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
• Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
• Quim-Quima. Barcelona: Cercu, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
• El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
• Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
• Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
• El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa curtia

• Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952
• Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
• Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Taró, 1971
• Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
• Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destín, 1988
• Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
• De veu a veu: contes i narracions. [con Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Lliteratura infantil

• Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
• Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
• L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
• Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
• El malefici de la reina d'Hongria o-yos aventures dels trés patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
• Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993
• La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatru

• Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960
• Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
• Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
• L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
• El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
• Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
• Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensayu

• Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
• Hestories de Barcelona [fotografíes d'A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
• La Dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
• Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
• La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
• Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
• La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
• El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
• De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
• Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
• El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
• Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
• Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
• El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
• La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
• Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
• Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
• La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
• Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
• Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
• Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
• En busca de la muyer española. Barcelona: Laia, 1982
• Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [parola transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
• Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
• Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
• ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temes de hoy, 1990
• Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios y memories

• Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
• Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
• Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
• Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic

• Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guiones

• L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
• La nina. Televisión, 1977-1978 [basáu en casa de nines d'Ibsen).
• Tereseta-que-baixava-eles-escales. Televisión, 1977-1978 [basáu nel cuentu homónimu de Salvador Espriu]
• Aquesta nit non vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
• La nit catalana. Televisión, 1978-1979
• Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
• Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casset (1979).
• Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Traducciones

Del francés

• BALZAC, Honoré de: L'postrera encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
• DURES, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
• FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
• KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
• LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
• PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [con Jaume Vidal Alcover]
• SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
• SIMENON, Georges: Liberty Chigre. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
• SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
• SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
• SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
• SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
• SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
• STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
• VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
• VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Del italianu

• CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
• CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
• CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
• LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
• PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
• PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
• PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
• PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
• PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
• VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Del inglés

• CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Bibliografía

• Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos

Fontes bibliográfiques y documentales

• Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
• DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
• DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
• DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
• DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
• DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
• DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
• Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
• Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
• (1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• (1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
• (1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
• (1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
• (1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
• (1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
• (1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
• (1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
• (1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
• (2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
• Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
• Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
• Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
• Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
• Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
• Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
• Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
• Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
• Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
• Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
• Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)

Enllaces esternos

• Maria Aurèlia Capmany en lletrA, la literatura catalana a internet (en español)
• Páxina dedicada a la escritora Archiváu 2006-08-30 en Wayback Machine
• Fundación Maria Aurèlia Capmany

• Datos: Q2662356
• Multimedia: Maria Aurèlia Capmany
• Cites famoses: Maria Aurèlia Capmany