Marina Aoiz Monreal

Marina Aoiz Monreal (11 de xunetu de 1955Tafalla) ye una periodista y poeta española.

Marina Aoiz Monreal
Vida
Nacimientu Tafalla11 de xunetu de 1955 (68 años)
Nacionalidá España
Familia
Hermanos/es Floren Aoiz (es) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de Navarra
Llingües falaes castellanu
Oficiu periodista, poetaescritora
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Llicenciada en Ciencies de la Información pola Universidá de Navarra y Diplomada en Xemoloxía pola Universidá de Barcelona, llogró'l títulu Européu de Xemoloxía dau pola Federación d'Escueles Europees de Xemoloxía (FEEG) y el d'especialización en Diamante, na Universidá de Barcelona. Mientres quince años foi orfebre, diseñando y ellaborando xoyes, combinando los metales nobles y les xemes.[1][2]

Nel mundu de les lletres, amás del periodismu, espresóse al traviés de la poesía y la narrativa. Moró mientres cinco años en Venezuela, país nel qu'empezó a publicar poesía y realizó estudios sobre Mitoloxía clásica.[1]

Atesora una llarga esperiencia como xestora y coordinadora de Talleres lliterarios, según formadora en proyeutos d'Igualdá. Investigadora de la obra de muyeres artistes, sopelexó la resultancia de los sos estudios en distintos foros.[3]

Diseñadora y maquetadora, l'universu de los llibros cautivó-y dende la infancia. Tamién la fotografía sirviólu como mediu de manifestación de les sos moliciones. Coordina'l Club de llectura de la Biblioteca Pública de la so llocalidá natal y editó mientres siete años la páxina web municipal. Ye vicepresidenta de la Fundación “María del Villar Berruezo”. La so obra poético y narrativo foi parcialmente traducida al euskara, inglés, alemán, portugués, árabe y náhuatl.

A la so obra lliteraria publicada sumir guiones de radiu, teatru infantil y adautaciones teatrales d'escritores llatinoamericanos; prólogos; presentaciones de llibros, recitales de poesía y otros actos culturales. Redactó testos pa catálogos de pintores y escultores. En dellos alcuentros internacionales d'escritores, afayó voces reveladores na poesía contemporánea.

Formó parte del xuráu del Concursu de cuento “Ciudad de Tafalla”; del Certame de Poesía “María del Villar” de Tafalla; del Certame “Les muyeres tamién cunten”, Facultá de Socioloxía de la Universidá Pública de Navarra; del Certame de relato “María de Maeztu”, de Estella; del Certame Lliterariu Amosate de la Cruz Roja; del Certame de Poesía “Ángel Martínez Baigorri” de Lodosa; y d'otros certámenes lliterarios en Pamplona, Huarte y otres llocalidaes navarres.

Obres editar

Les numberoses obres de Marina Aoiz Monreal pueden estremase según la so temática.[4]

Poemarios editar

Marina Aoiz Monreal tien publicaos anguaño un total de 14 poemarios.[5]

Antoloxíes editar

Más d'una trentena de los sos trabayos tán recoyíos en diverses antoloxíes como les siguientes.[9]

  • Antoloxía Bilaketa de Poesía. Aoiz, 1986.
  • Actes de les V Xornaes Poétiques de Cuenca, 1991.
  • Antoloxía Bilaketa de Poesía. Aoiz, 1992.
  • Poemes 2000, XVIII Concursu de Poesía Ciudá de Zaragoza, ochobre.
  • Sestu Concursu Lliterariu “Voces del Chamamé. Uviéu, 2000.
  • Antoloxía “Al aire nuevo”, Ed. Desiertu, Méxicu, 2001.
  • Antología “Mujer poetes nel País de les Nubes” Col. Vidzu, Méxicu, 2001.
  • Poemes 2002, XX Concursu de Poesía Ciudá de Zaragoza, ochobre.
  • Les poetes de la busca. Antoloxía de Poesía de Jaime D. Parra. Biblioteca Golpe de dados. Llibros del Innomable, Zaragoza, 2002.
  • Primavera de poemes en loor de San Francisco Javier. Biblioteca Javeriana. Ed. Fundación Diario de Navarra, Pamplona, 2004.
  • II Certame Internacional de Poesía amorosa, Círculu de Belles Artes. Palma de Mallorca, 2004.
  • Triloxía poética de les muyeres en Hispanoamérica. Pícares, Místiques y Rebeldes (Tomu II), Ed. La cuadriella de la llagosta, Méxicu, 2004.
  • Versos del Mundu. Antoloxía de Poesía compilada por Lina Zerón. Cuadiernos d'El Financieru, Méxicu, marzu de 2005.
  • Homenaxe a Ángel Urrutia. Universidá Pública de Navarra, Pamplona, 2005.
  • Antoloxía de poesía. Iberia polyglotta. Gedichte und Kurzprosa in den Sprachen der Iberischen Halbinsel. Zeitgenössische Texte auf Aragonesisch, Asturianisch, Baskisch, Englisch, Estremeñu, Fala de Xálima, Galicisch, Katalanisch, Mirandesisch, Murcianisch, Okzitanisch, Olivenza-Portugiesisch, Portugiesisch und Spanisch. Mit deutscher Übersetzung. De Hans-Ingo Radatz / Aina Torrent-Lenzen. Ed. axel lenzen verlag / editorial axel lenzen. Titz. Alemaña, 2006.
  • Muralles abiertes. Alcuentru de poesía Ávila-Navarra. Universidá de Salamanca-Universidá de Navarra. Ed. Kadmos, Salamanca, 2007.
  • Navarra canta a Cervantes, Carlos Mata Induráin. Universidá de Navarra, Pamplona, 2006.
  • Mapa infantil pa un Xuegu de Dames, editáu pola Plataforma d'Organizaciones d'Infancia (Madrid, 2009).
  • Muyeres. Poética de l'Agua. Ed. Edelphus, Tafalla 2012.
  • Nueva poesía nel vieyu reyno. Ocho poetes navarros. Ed. Hiperión. Madrid 2012.
  • Die Rezeption und Deutung von Goyas Werk in der Lyrik. Helmut C. Jacobs. Edition der internationalen Bildgedichte. Alemaña (2015).
  • Ultravioleta. Poesía ilustrada. Edición al cargu de Uxue Arbe y Uxue Juárez. Pamplona (2015).
  • Goya na poesía. Helmut C. Jacobs. Ed. Institución Fernando'l Católicu. Zaragoza (2016).
  • NON RESIGNACIÓN. Antoloxía poética. Conceyu de Salamanca (2016).
  • EN VOZ ALTA. Poetes de la Zona Media de Navarra. Amaigabe ediciones. Navarra (2017).
  • Poesía femenina actual de Navarra en castellán. Antoloxía poética. Ed. Torremozas. Madrid (2018).
  • Memoria poética. Ed. Pamiela etxea. Pamplona (2018).

Revistes lliteraries editar

  • Revista d'artes y lletres Lluces y Solombres, Tafalla, (1981 a 2003).
  • Revista lliteraria Traslapuente, Tudela, 1999.
  • Alforxa, Revista de Poesía, nᵘ21, Méxicu DF, branu de 2002.
  • Ríu Arga, nᵘ106, Pamplona, 2002.
  • A rama do aire, suplementu cultural del diariu Faro de Vigo. Abril de 2003.
  • Arena, suplementu cultural del diariu Excelsior, Méxicu, payares de 2003.
  • Tou va de llibros (Boletín) nᵘ6, Santiago de Compostela, 2004.
  • Revista de Poesía HACHE, Murcia, marzu de 2005.[10]
  • Revista lliteraria Traslapuente (Tudela, Navarra). Primavera y seronda de 2007. Númberos 35 y 36.
  • El coloquiu de los perros (revista dixital), branu de 2009.
  • Revista cultural El cobaya. Númberos 17 y 18, Ávila 2008 y 2009.
  • Constantes vitales. Revista de Poesía del Atenéu navarru. Númberu 7, 2012.
  • Revista de Poesía Piedra del molín. Númberu 12, Arcos de la Frontera (Cádiz), primavera de 2010.
  • La Galla Ciencia. Númberu 1. Murcia 2014.
  • Mariña. MUSEUM. La pintura escrita, Númberu 258. Málaga 2014.

Prosa editar

Prosa en distintes publicaciones editar

  • Artículos, entevistes, reportaxes, rellatos en Merindad (Tafalla), La voz de la Merindad (Tafalla), Diariu Egin (Pamplona), Chapitel (Pamplona), Puntu y Hora (Pamplona), Conceyu (Pamplona), Selmanariu d'Oriente (Cumaná, Venezuela) y otros, dende l'añu 1973.
  • Revista d'artes y lletres Lluces y Solombres, Tafalla (1981-2003).
  • Tafallako Ikastola. Publicación del 25 Aniversariu, 1990.
  • Tafalla, siete paisaje. ANAN, 1999.
  • TK. Nᵘ6. Revista de los Bibliotecarios de Navarra, Pamplona, 1999.
  • Tafalla arquiteutura rural de la zona, ANAN, Tafalla, 2000.
  • L'agua en Tafalla. Hestoria, xestión, usos, guía hídrica. Ed. Fundación María del Villar Berruezo, Tafalla, 2001.
  • TK Nᵘ11-12, Revista de los Bibliotecarios de Navarra, Pamplona, avientu de 2001.
  • José Cabezudo Astráin, Cronista Tafallés. Cuadiernos de Cultura tafallesa. Patronatu Municipal de Cultura “Garcés de los Fayos”. Avientu de 2001.
  • Tafalla, Hestoria de les cais. Nᵘ11 de Cuadiernos de Cultura tafallesa. Patronatu Municipal de Cultura “Garcés de los Fayos”. Mayu de 2003.
  • Amets Llibrería, Portal Nuevu 15, Tafalla. Asociación Navarra de Bibliotecarios. Revista TK, númberu 15, Pamplona, avientu de 2003.
  • Pola sienda del Quixote. Variaciones sobre'l Quixote. Escritores navarros actuales, Universidá Pública de Navarra, Pamplona, 2005.
  • Pío Baroja. Creación, conocencia y vida. Universidá Pública de Navarra, Pamplona, 2006.
  • Vía crucis. Catálogu de la Esposición de Asun Requena. Gobiernu de Navarra, 2007.[14]
  • Arteaoinez`11. Ikastola “Garcés de los Fayos”, Tafalla, 2011.

Premiu editar

  • 1986. Ayuda a la Creación Lliteraria del Gobiernu de Navarra.[15]
  • 1999. Primer premiu XV Certame Nacional de Poesía “Ciudá de Tudela”.
  • 2000. Accésit nel XVIII Concursu de Poesía “Ciudá de Zaragoza”.
  • 2000. Accésit nel VI Concursu Lliterariu “Voces del Chamamé” d'Uviéu.
  • 2002. Accésit nel XX Concursu de Poesía “Ciudá de Zaragoza”.
  • 2003. Premiu a la Creación Lliteraria del Gobiernu de Navarra.
  • 2006. Premiu de Poesía “Ciudá de Cantillana” de Sevilla.
  • 2006. Premiu nel Certame de Poesía “Fernando de Castro”, de Sahagún (Llión).
  • 2008. Premiu de Poesía “Mujer callaes”. Sama de Llangréu (Asturies).
  • 2008. Premiu V Certame de Cartes d'Amor. Ribera del Fresno (Badayoz).
  • 2008. Premiu de Poesía XXII Certame Lliterariu de Lasarte-Oria.
  • 2009. Premiu de Poesía “Ciudá de Cantillana” de Sevilla.
  • 2010. Premiu de Poesía X Certame de Poesía Pilar Paz Pasamar, Xerez de la Frontera, Cádiz.
  • 2010. Premiu I Certame de Poesía EOS Barbarin, Navarra.
  • 2010. Finalista I Certame Internacional “Granada Mariña” pa obra publicada, con Códigos del intre.
  • 2010. Premiu Internacional de Poesía “José Verón Gormaz”. Calatayud, Zaragoza.[16][17]
  • 2011. Premiu de Poesía “Leonor de Córdoba”.
  • 2011. III Premiu V Certame de Rellatos Curtios RENFE Cercaníes.
  • 2011. Accésit XIX Premios MUJERARTE. Lucena (Córdoba).
  • 2014. II Premiu VIII Certame de Poesía ALFAMBRA. Teruel.
  • 2014. Premiu de Poesía XI Certame lliterariu Cofradería del vinu de Navarra “Del vinu y la viña”. Olite (Navarra).[18]

Otros gallardones editar

  • 2006. Reconocencia como Muyer de la cultura pol Grupu d'Aición Llocal de la Zona Media de Navarra. Proyeutu AVANZA.
  • 2007. Primer premiu del Concursu de marca páxina, entamáu pola Biblioteca Pública de Tafalla.
  • 2009. Primer premiu del Concursu de Cartelos del Día del Euskera en Tafalla.
  • 2011. Premiu “Muyer rural de Navarra” na quinta edición, “por faer visible'l trabayu de les Asociaciones de Muyeres de la Zona Media de Navarra, al traviés de la publicación “Muyeres necesaries na necesidá”.

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Plantía:Auñamendi