Marquesáu de Quirós

El marquesáu de Quirós ye un títulu nobiliariu español con grandor d'España. Foi concedíu con dicha grandor pol rei Alfonso XIII, por aciu Real Decretu del 21 de mayu de 1906 y cola denominación primitiva de «marqués de los Sotos», que foi camudada pola actual el 7 de xunu siguiente. Y la Real Carta de creación espachóse'l 23 d'ochobre del mesmu añu en favor de Jesús María Bernaldo de Quirós y Muñoz, González de Cienfuegos y Borbón, II vizconde de la Dehesilla, caballeru de les órdenes militares d'Alcántara y Malta y de la Real Maestranza de Caballería de Granada Real Maestranza de Granada, que dempués foi IX marqués de Campu Sagrao y II de la Sabelaa, X conde de Marcel de Peñalba, diputáu a Cortes por Pravia y gentilhombre de Cámara de dichu rei con exerciciu y servidume.

Marquesáu de Quirós
marquesado jurisdiccional (es) Traducir
Formáu por marqués de Quirós (es) Traducir
Estáu España
Cambiar los datos en Wikidata
L'escudu municipal de Quirós trai como tercer cuartel les armes de los Bernaldo de Quirós, que fueron mientres sieglos el llinaxe más preponderante d'esti conceyu asturianu d'obispalía, que'l so nome tomaron por apellíu solariego dende la Baxa Edá Media.

El concesionariu yera coles mesmes fíu primoxénitu del diplomáticu José María Bernaldo de Quirós y González de Cienfuegos, VIII marqués de Campu Sagrao, embaxador d'España en Constantinopla, Atenes y San Petersburgu, diputáu a Cortes, senador, gran cruz de Carlos III, maestrante de Granada, gentilhombre de Cámara de S.M. con exerciciu, y de María Cristina Muñoz y de Borbón, la so muyer, I marquesa de la Sabelaa y vizcondesa de la Dehesilla, dama de la Orde de María Lluisa, hermana uterina de la reina Sabela II y fía de la mesma de la reina gobernadora María Cristina de Borbón, vilba que foi del rei Fernandu VII, y del teniente xeneral Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, el so segundu home, I duque de Riánsares.

Paez que con esta mercé Alfonso XIII quixo premiar los méritos de los marqueses de Campu Sagrao, padres de Jesús María, y tamién honrar al fíu propter nuptias, pos dos díes depués d'expedir la Real Carta esti diba contraer matrimoniu con María del Consuelo Alcalá-Galiano y Osma, fía d'Emilio Alcalá-Galiano y Valencia, IV conde de Casa Valencia, II vizconde del Pontón, grande d'España, ministru d'Estáu, embaxador en Londres, diputáu a Cortes, senador, conseyeru d'Estáu, académicu de les Reales de la Llingua y de Ciencies Morales y Polítiques, gran cruz de Carlos III, maestrante de Sevilla, gentilhombre de Cámara de S.M. con exerciciu y servidume, y d'Ana de Osma y Zavala, la so muyer, de los Marquesáu de la Ponte marqueses de la Ponte, dama de la Orde de María Lluisa y de les reines María Cristina y Victoria Eugenia.

El concesionariu asocedió años más tarde na casa de los sos padres, como se dixo. Y tamién la so muyer —dempués de la Guerra y siendo yá viuda— asocedió nos títulos y grandor de la so familia, por morrer ensin prole los sos trés hermanos varones: Emilio (V conde de Casa Valencia), Xuan (I conde de Romilla) y Álvaro Alcalá-Galiano y Osma (III marqués de Castel Bravo). Estes dignidaes siguen na so descendencia.

La denominación orixinal del marquesáu referir a l'aldega de los Sotos, sita na parroquia de San Martín de Riañu y conceyu de Llangréu, Asturies, onde los Campu Sagrao teníen bienes raíz procedentes del mayoralgu d'el so palaciu de Villa. L'actual alude al apellíu del concesionariu y al conceyu tamién asturianu de Quirós, d'onde ye natural el llinaxe de los Bernaldo de Quirós.

Llista de marqueses de Quirós editar

Titular Periodu
Creación por Alfonso XIII
I Jesús María Bernaldo de Quirós y Muñoz 1906-1939
II Luis Bernaldo de Quirós y Alcalá-Galiano 1939-1996
III Iván Bernaldo de Quirós y Álvarez de las Asturias-Bohorques 1997-güei

Historia xenealóxica editar

 
El I marqués de Quirós, fotografiáu por Christian Franzen (1908)
  1. Casó con Consuelo de Alcalá-Galiano y Osma, VI condesa de Casa Valencia y III de Romilla, V marquesa de Castel Bravo, V vizcondesa del Pontón, grande d'España, dama de la Reina Victoria Eugenia de Battenberg. Asocedió-y el so fíu:
  • Luis Bernaldo de Quirós y Alcalá-Galiano (26.12.1917-06.07.1996), II marqués de Quirós, X de Campu Sagrao y III de la Sabelaa, VII conde de Casa Valencia y XI de Marcel de Peñalba, III vizconde de la Dehesilla, dos veces grande d'España.
  1. Casó con Pilar Álvarez de las Asturias-Bohorques y Silva, XVII marquesa de Almenara y X condesa de Torrepalma. Por Orde publicada nel BOE del 24 d'ochobre de 1997 y Real Carta del 6 de febreru de 1998, asocedió-y el so fíu:
  • Iván Bernaldo de Quirós y Álvarez de las Asturias-Bohorques (n. 1956), III marqués de Quirós y XI de Campu Sagrao, XII conde de Marcel de Peñalba.
  1. Casó con Olga Díaz-Agero y de Pineda (1958-1993), de la que tien por unigénito ya inmediatu socesor a Iván Bernaldo de Quirós y Díaz-Agero (n. 1992).

Referencies editar

  • Ampelio Alonso de Cadenes y López y Vicente de Cadenes y Vicent. Repartu de grandores y títulos nobiliarios españoles (Madrid: Fidalguía, 2003), p. 771.
  • Roberto Moreno Mórrison. Guía Nobiliaria d'España 1945-1947 (Madrid: Diputación del Grandor, 1947), p. 105.