Mentha citrata

especie de planta

Mentha citrata o menta bergamota ye un híbridu ente la menta verde y la menta acuática.[1] == Descripción Tola planta ye nidia, chiscada de glándules de color mariellu y fueyes d'un color verde escuru, xeneralmente con tintes moraos, cuantimás los márxenes de les fueyes, que son finamente dentaes. Hai llinies de glándules marielles na mota de color púrpura.[2]

Mentha citrata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Mentha
Especie: M. citrata
Ehrh.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
[editar datos en Wikidata]

Esta yerba tien un carauterísticu golor a llimón cuando s'entartalla dalguna parte de la planta. Dacuando úsase pa faer un té de gustu similar a la llimonada, con valor melecinal.

Usos melecinales editar

Un té fechu de les fueyes fresques o seques usóse tradicionalmente:[2]

  • Pa dolores d'estómagu, estomagaes, parásitos y otros trestornos dixestivos.[3][4]
  • Pa los nervios y enfermedaes estomacales. [4]
  • Pa fiebres y dolores de cabeza.[4]

Les fueyes y les plantes con flores tienen efeutu: analxésicu, antisépticu, antiespasmódico, carminativo, colagogo, diaforético, y vasodilatador. Al igual qu'otros miembros del xéneru, ye meyor nun utilizala mientres l'embaranzu.[4]

El so principal carauterística son los aceites esenciales:

Sinonimia editar

  • Mentha × piperita L., Sp. Pl.: 576 (1753).
  • Mentha aquatica var. glabrata W.D.J.Koch, Syn. Fl. Germ. Helv.: 551 (1837).
  • Mentha aquatica var. citrata (Ehrh.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 596 (1881), nom. superfl.
  • Mentha × piperita subsp. citrata (Ehrh.) Briq., Bull. Trav. Soc. Bot. Genève 5: 62 (1889).
  • Mentha × piperita var. citrata (Ehrh.) Briq. in É.A.J.De Wildeman & T.A.Durand, Prodr. Fl. Belg. 3: 694 (1899), nom. superfl.[1]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Mentha citrata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2010.
  2. 2,0 2,1 «Medicinal Herbs - v72.org». Consultáu'l 27 de marzu de 2006.
  3. Brook Caughlin. University of New Hampshire, IROP Program (ed.): «Selected Plants of Medicinal Value in Costa Rica». Archiváu dende l'orixinal, el 2 d'agostu de 2008. Consultáu'l 27 marzu de 2006.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Plants for a Future - Mentha x piperita citrata - (Ehrh.) Briq.». Consultáu'l 27 de marzu de 2006.

Enllaces esternos editar