Merindad de Valdivielso

conceyu de la provincia de Burgos (España)

Merindad de Valdivielso ye un conceyu español de la provincia de Burgos, comunidá autónoma de Castiella y Llión. Ta asitiáu nel valle de Valdivielso.

Merindad de Valdivielso
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Burgos
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Merindad de Valdivielso (es) Traducir Óscar Palencia Corrales
Nome oficial Merindad de Valdivielso (es)[1]
Códigu postal 09559
Xeografía
Coordenaes 42°49′29″N 3°32′48″W / 42.8248°N 3.5468°O / 42.8248; -3.5468
Merindad de Valdivielso alcuéntrase n'España
Merindad de Valdivielso
Merindad de Valdivielso
Merindad de Valdivielso (España)
Superficie 129 km²
Altitú 645 m
Llenda con
Demografía
Población 403 hab. (2023)
- 223 homes (2019)

- 165 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.11% de provincia de Burgos
0.02% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 3,12 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
merindaddevaldivielso.com
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Física editar

Humana editar

El conceyu asítiase na contorna de Las Merindades, a lo llargo del Valle de Valdivielso, llindáu al norte polos farallones de la Sierra de la Tesla. El so lladral meridional cerrar les últimes estribaciones de les parameras caliares. El perfectu valle formáu por estes dos estructures xeolóxiques –cubiertes na so mayor parte por trupes y variaes mases forestales– ye percorríu llonxitudinalmente pel ríu Ebro.

Situación alministrativa editar

El conceyu ta formáu por catorce entidaes llocales menores,[2] a saber:

Historia editar

A partir del añu 860 queda sol señoríu del conde Rodrigo formando parte del Condáu de Castiella, zona fronteriza arizada de fortaleces que protexía la entrada de los invasores sarracenos.[3]

La hestoria de la Merindad de Valdivielso ta amestada a les órdenes relixoses, yá que nel sieglu IX establecer nel valle un grupu de eremitas que la so influencia social nun va dexar muncha buelga por cuenta de la so solitaria condición. Otra manera, los monxos de San Pedro de Tejada, en Puentearenas, controlen pequeños nucleos llabradores, crean parroquies y favorecen la repoblación.

Nel sieglu XIII, el monesteriu de San Salvador de Oña estiende'l so dominiu al valle. A partir d'ende va formar parte del Conceyu Mayor de les Merindades de Castiella la Vieya. Los sos rexidores, fieles a costumes paganes, axuntar na devesa de Quecedo so la encina qu'ilustra l'escudu consistorial.

Perteneciente al Correximientu de les Merindades de Castiella la Vieya,[4] estremada en cuatro partíos: Partíu alto, con 13 llugares; Partíu de baxo, con 8 llugares; Partíu de riba, con 6 llugares; Valle de Manzanedo, con 11 llugares, un barriu y una granxa. Toos con xurisdicción de realengu.

A la cayida del Antiguu Réxime queden amestaos a los ayuntamiento constitucionales de Merindad de Valdivielso, Valle de Manzanedo, nel partíu de Villarcayo y de Rucandio nel partíu de Briviesca, dambos pertenecientes a la rexón de Castiella la Vieya.

El nuevu conceyu cola so cabecera en El Almiñé y otros 25 llugares,[5] a saber:

Mengua'l términu del conceyu porque ente'l Censu de 1857 y l'anterior independízase Villaescusa de la Furaca, códio INE 09541, y ente'l Censu de 1910 y l'anterior créase'l conceyu de Los Altos de Dobro, códigu INE 09014.[6]

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Julián de la Torre Arce A.E.
1983-1987 Raimundo Ruiz Alianza Popular
1987-1991 Raimundo Ruiz Alianza Popular
1991-1995 Raimundo Ruiz PP
1995-1999 María Jesús González Pereda Cerezos y Pinos (independiente)
1999-2003 Don Benjamín López-Linares PP
2003-2007 Jesús Arce Garmilla PSOE
2007-2011 Jesús Arce Garmilla PSOE
2011-2015 Óscar Palencia Corrales PP
2015-2019 Joaquín Garmilla Ebro Juntos por Valdivielso (independiente)
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

En 1843 pertenecía al partíu de Villarcayo y cuntaba con 1468 habitantes. Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del INE.

Evolución demográfica de Merindad de Valdivielso
19961998199920002001200220032004200520062007
581573560546535533513492474469454
(Fonte: INE [Consultar])

NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.

Mediu ambiente editar

El 85% del so términu (10914.94 Hectárees) queda afeutáu pola ZEPA Sierra de la Tesla-Valdivielso, onde destaquen les siguientes especies: Utre Leonado (Gyps fulvus); Aguilucho Pálidu (Circus cyaneus); Alimoche (Neophron percnopterus) y Chova Piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

Parques eólicos editar

En funcionamientu'l denomináu Peña Alta, de la empresa CESA-GERSA, con 20 aeroxeneradores de teunoloxía Gamesa d'una potencia unitaria de 660 kW, lo que supón una potencia total de 13.200 kW; y el denomináu La Torada, tamién de CESA-GERSA, con 14 aeroxeneradores de teunoloxía Gamesa d'una potencia unitaria de 660 kW, lo que supón una potencia total de 9.240 kW.[7]

Medios de comunicación editar

La emisora de radio Radio Valdivielso (106,0 MHz FM), xestionada por una asociación cultural dende l'añu 2001. Sigue emitiendo los 365 díes del añu. www.radiovaldivielso.es Burgos: zarru de Radio Valdivielso. Blogue sobre llexislación de medios comuñales. 5 de setiembre de 2010</ref>[8]

Monumentos editar

 
Ilesia de San Nicolás d'El Almiñé

Caben tamién destacar la torre gótica ya ilesia románica en Valdenoceda; torre y casones en Quintana de Valdivielso; casones ya ilesia románica n'El Almiñé; ilesia de San Pedro de Tejada (una de les principales del románicu burgalés), próxima a Puente Arenas; torre, casones y eremitorios rupestres en Quecedo; ilesia gótica en Regueru; torre en Valhermosa y palaciu herreriano en Focete de Valdivielso.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. «Xunta de Castiella y Lleón - Rellación d'entidaes llocales menores». Consultáu'l 2009.
  3. Teófilo López Mata, Xeografía del Condáu de Castiella a la muerte de Fernán González, CSIC Madrid, 1957
  4. Unu de de los catorce partíos que formaben la Intendencia de Burgos mientres el periodu entendíu ente 1785 y 1833, tal como se recueye nel Censu de Floridablanca de 1787.
  5. Ver Gonzalo Martínez Díez, Xénesis Histórica de la provincia de Burgos, páxina 122
  6. INEbase / Demografía y población / Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842.
  7. apecyl.
  8. El poder de lo pequeño: Entrevista a Jokin Garmilla, de Radio Valdivielso. Radio Nacional d'España (a partir del 19:30 hasta'l 28:00).

Enllaces esternos editar