Muséu de Belles Artes d'Asturies
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Esti artículu o seición necesita un ameyoramientu no que cinca a la redaición, la gramática o la ortografía. |
El Muséu de Belles Artes d'Asturies ta asitiáu nel Palaciu de Velarde, la Casa de Oviedo-Portal y la Casa de Solís-Carbajal nes calles de la Rúa y Santa Ana d'Uviéu.
Muséu de Belles Artes d'Asturies | |
---|---|
Bien d'Interés Cultural | |
muséu d'arte y monumentu | |
![]() | |
Llocalización | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Conceyu | ![]() |
Parroquia | ![]() |
Coordenaes | 43°21′43″N 5°50′40″W / 43.361928°N 5.844485°O |
Historia y usu | |
Apertura | 19 mayu 1980 |
Xestión | Conseyu de Gobiernu del Principáu d'Asturies |
Arquiteutura | |
Superficie | 45 000 m² |
Patrimoniu | |
BIC | RI-51-0001392[1] |
Instalaciones | |
Formáu por |
Biblioteca del Museo de Bellas Artes de Asturias (es) ![]() |
Web oficial | |
![]() |
Foi inauguráu'l 19 de mayu de 1980 a partir de la coleición d'arte propiedá de l'antigua Diputación Provincial d'Uviéu, anguaño depende de la Conseyería de Cultura del Principáu d'Asturies y ye sufragáu con fondos del Principáu y del Conceyu d'Uviéu.
El Muséu anguaño cuenta con un fondu d'ente 8 y 10.000 pieces inventariaes, aunque realmente sólo s'espongan ente 350-400 al públicu. Contién pintures d'artistes españoles -destacando los asturianos- y extranxeros (destacando la pintura italiana y flamenca), arriendes d'ello tien escultures, fotografías y oxetos de vidrio y loza.
El proyeutu d'ampliación del Muséu corrió a cargu del Arquiteutu Francisco Beloqui Mangado.
Obres espuestes (antes de l'ampliación de 2015)
editarPalaciu de Velarde
editar- Sala d'esposiciones temporales.
- 18 tables del retablu de Santa María, realizáu pol Maestru de Palanquinos, y procedente de Valladolid.
- Retablos medievales procedentes de Cataluña y Mallorca.
- Pintures flamenques del sieglu XVI.
- Apostoláu completo *d'El *Greco, conocíu como Apostoláu de San Feliz, pol marqués a quien perteneció ; unu de los trés esistentes nel mundu (los otros dos tán en Toledo).[2]
- Pintures renacentistes: Berruguete (La Coronación de la Virxe), Fernando Yáñez de la Almedina, Luis de Morales y Ticianu (Santa Catalina; depósitu del Muséu del Prado).
- Barrocu Español ya italianu: José de Ribera, Guido Reni, Zurbarán (Cristu na cruz), Murillo (San Pedro).
- Pintures mitolóxiques de Rubens y obra relixosa de Juan Andrés Ricci.
- Pintures del uvieín Miguel Jacinto Meléndez, pintor del rei Felipe V, y del bodegonista Luis Meléndez.
- Obres de Francisco de Goya (semeyes de Xovellanos y Carlos IV), Angelica Kauffmann, Bartolomé Montalvo, Agustín Esteve.
- Pintores asturianos: Juan Carreño de Miranda (Carlos II a los diez años), Evaristo Valle, Nicanor Piñole, Luis Fernández y Aurelio Suárez.
- Pintores románticos, realistes y modernistes, tantu asturianos como del restu d'España.
- Reló de Javier Méndez, reloxeru gallegu, fecháu en 1800.
- Par de pistoles de 1795, fabricaes por dos armeros vascos na primera Fábrica d'Armes d'Asturies.
- Obres del italianu Umberto Pettinicchio.
Referencies
editar- ↑ «base de datos de monumentos de Wiki Loves Monuments» (13 payares 2017).
- ↑ El Apostolado, sin prueba de paternidad, La Nueva España (15 de xineru de 2013).