Añu 1800
Años: 1797 1798 1799 - 1800 - 1801 1802 1803
Décades: Años 1770 Años 1780 Años 1790 - Años 1800 - Años 1810 Años 1820 Años 1830
sieglos: sieglu XVII - sieglu XVIII - sieglu XIX
1800 n'otros calendarios
Calendariu gregorianu 1800
MDCCC
Ab urbe condita 2553
Calendariu armeniu 1249
Calendariu chinu 4496 – 4497
Calendariu hebréu 5560 – 5561
Calendarios hindús
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat

1855 – 1856
1722 – 1723
Calendariu persa 1178 – 1179
Calendariu islámicu 1215 – 1216
Calendariu rúnicu 2050

Fechos editar

Xineru editar

Febreru editar

  • 13 de febreru: Creación del Bancu de Francia cola xunta de dellos bancos privaos nuna sociedá con aiciones.
  • 17 de febreru: La llei del 28 de "pluviôse" del añu VIII, reorganiza l'alministración en Francia. Bonaparte aumenta los poderes de los comisarios de la República que se convierten en prefeutos y subprefectos, nomaos y revocaos pol poder central. Un sistema de tutela alministrativa exercítase sobre los conceyos. Los prefeutos nomen a los alcaldes y los conseyeros municipales de les ciudaes de menos de 5000 habitantes, y el poder central noma direutamente aquellos de ciudaes de más de 5000 habitantes. París tien un prefeutu del Sena y un prefeutu de policía. Un conseyu xeneral de 16 a 24 miembros, escoyíos na llista d'enfotu departamental pol gobiernu, tien un rol consultivu.
  • 17 de febreru: El departamentu del Mont-Terrible ye incorporáu nel Haut-Rhin (Francia).
  • 18 de febreru: La escuadra inglesa de Nelson gana a la francesa cerca de Malta.
  • Francia: Los rebeldes chuanes de Vendée tomen les armes.

Marzu editar

Abril editar

Mayu editar

Xunu editar

Xunetu editar

Agostu editar

Setiembre editar

Ochobre editar

Payares editar

Avientu editar

Ensin fecha editar

Nacencies editar

Muertes editar

Arte y lliteratura editar

  • Goya - Familia de Carlos IV.

Ciencia y teunoloxía editar

Demografía editar

La población mundial taba cerca de 978 millones de persones. En 1802 llegar a los mil millones de persones, distribuyíes de la siguiente manera:

Les ciudaes con mayor población yeren:

  1. Beixín, (China) 1.100.000
  2. Londres, (Reinu Xuníu) 861.000
  3. Cantón, (China) 800.000
  4. Tokiu, (Xapón) 685.000
  5. Istambul, (Imperiu otomanu) 570.000
  6. París, (Francia) 546.000
  7. Nápoles, (Reinu de Nápoles) 430.000
  8. Hangzhou, (China) 387.000
  9. Osaka, (Xapón) 383.000
  10. Kyoto, (Xapón) 377.000

Referencies editar

Enllaces esternos editar