Una muyer fatal —de la espresión francesa femme fatale— ye un personaxe tipu, de normal una villana qu'usa la sexualidá p'atrapar al desventuráu héroe. Suélse-y representar como sexualmente insaciable. Anque suel ser malvada, tamién hai muyeres fatales qu'en delles hestories faen d'antiheroínas ya inclusive d'heroínes. Na actualidá, l'arquetipu suel ser vistu como un personaxe que constantemente crucia la llinia ente la bondá y la maldá, actuando ensin escupulicios sía como quier la so voluntá.

Mata Hari, baillarina exótica y espía convicta que'l so nome facer sinónimu de muyer fatal na Primer Guerra Mundial.

Historia editar

Les muyeres fatales esistieron, nuna o otra forma, na mitoloxía y el folclor en práuticamente toles cultures. Ente los primeros exemplos tán la diosa sumeria Ishtar, la bíblica Dalila y la griega Medea. La muyer fatal fíxose omnipresente na cultura occidental a finales del sieglu XIX y principios del XX, y apaez nes obres d'Oscar Wilde, Edvard Munch y Gustav Klimt, ente otros. Dalgunos consideren esta popularización como una reacción a los movimiento feministes y al cambéu de roles de la muyer nel tiempu. Cola introducción del cine negru nos años 1940, la muyer fatal empezó a floriar na cultura pop, apaeciendo en thrillers d'espionaxe y historietes como The Spirit de Will Eisner, o Terry y los pirates de Milton Caniff.

Nel mundu anglosaxón, la muyer fatal ye con frecuencia d'orixe estranxeru. Con frecuencia retratar como una especie de vampiru sexual, que los sos escuros mambises creíase que yeren capaces d'arrampuñar la virilidad y l'independencia de los sos amantes, convirtiéndolos nuna mázcara vacida de sigo mesmos. Solo escapando de los sos abrazos podía rescatase al héroe. Nesti sentíu, na xíriga americana antigua solíase llamar a les muyeres fatales vamps, una pallabra acomuñada coles modes de los años 1920. El términu vamp yera un apócope de vampire, ‘vampiru’, llamáu asina porque los personaxes estrayíen la vida de les sos víctimes non necesariamente bebiendo la so sangre sinón por aciu esplotación sexual y económica. Una semeya clásica de muyer fatal foi'l personaxe de Justine en El cuartetu d'Alexandría de Lawrence Durrell.

Na ópera y el teatru musical, la muyer fatal suel ser interpretada por una mezzosopranu dramática y ye dacuando contraste o la enemiga de la inocente o la dama n'apuros.

La imaxe arquetípica de la dominatrix sadomasoquista enfundada en cueru negru que se xenera n'Europa escontra los años 30 del sieglu XX constitúi otra derivada del mitu de la muyer fatal.[1]

Dalgunos argumenten qu'esti personaxe tien el so contrapartida masculina. Dellos exemplos podríen ser Heathcliff de Cumes Burios o munchos de los héroes de los llibros de Lord Byron.

Les ninjes femenines, llamaes Kunoichi, representaes n'incontables ocasiones, son famoses y llexendaries por ser entrenaes con métodos propios de les muyeres fatales, usando la so sexualidá cola mesma fluidez que les sos mortíferes habilidaes p'asesinar.


Sinonimia editar

Vampiresa: ye'l términu col cual desígnase n'España a la muyer fatal o muyer qu'aprovecha la so capacidá de seducción amorosa pa lucrarse a cuenta de aquellos a quien seduz.[2] y ye traducción de "vamp" n'inglés que s'usó na película A Fool There Was /1915), protagonizada por Theda Bara, quien se convirtió asina nel iconu d'esi arquetipu nel cine. La película taba basada nuna obra de teatru inspirada de la mesma nel poema "El Vampiru" de Rudyard Kipling.[3] En filmes subsiguientes, na lliteratura y na cultura popular el términu úsase mayormente pa personaxes, reales o ficticios, non fantásticos o estremaos del vampiru femenín y coles carauterístiques definíes pola RAE.

Referencies editar

  1. WhipMaster: “De la muyer fatal a la dómina. Antecedentes y oríxenes d'un iconu BDSM”. Cuadiernos de BDSM núm. 19, setiembre 2012, p. 72-98. Accesible en llinia dende <http://web.archive.org/web/http://cuadernosbdsm.sadomania.net/cuadiernos/CBDSM19.pdf>
  2. Diccionariu de la RAE
  3. Piero Brunetta, Gian. Hestoria mundial del cine I: Estaos Xuníos I. Volume 1. Editorial Ediciones AKAL, 2011. ISBN 8446027526, 9788446027522

Bibliografía editar

  • Dijkstra, Bram. Ídolos de perversidad: la imaxe de la muyer na cultura de fin de sieglu, ISBN 84-7444-648-1
  • Dijkstra, Bram. Evil Sisters: The Threat of Female Sexuality in Twentieth-Century Culture, ISBN 0-8050-5549-5
  • Belluscio, Marta. Les fatales ¡Bang! ¡Bang! Una mirada de muyer al mundu femenín del xéneru negru. Valencia: Editorial La Mázcara, 1996. ISBN 84-7974-151-1.
  • Bornay, Erika. Les fíes de Lilith. Madrid: Ediciones Cátedra, 1990. ISBN 84-376-0868-6.
  • Hidalgo-Marí, Tatiana. "De Pandora i altres mals: La divulgación industrial-cultural del mite de donar fatal".2013. Tesis Doctoral. Alicante: RUA- Universidá d'Alicante. (Disponible en: http://hdl.handle.net/10045/29107)