Pachyptila salvini

especie de páxaru
10-03-2021 19:22

El patu-petrel de Salvin[2] (Pachyptila salvini), ye una especie d'ave procelariforme de la familia de los petreles (Procellariidae)..

Pachyptila salvini
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Procellariiformes
Familia: Procellariidae
Xéneru: Pachyptila
Especie: P. salvini
(Mathews, 1912)[1]
Subespecies

P. salvini salvini (Mathews, 1912)[1]

P. salvini macgillivrayi
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Taxonomía editar

El patu-petrel de Salvin pertenez al xéneru Pachyptila, a la familia biolóxica Procellariidae y al orde Procellariiformes. Son aves pequeñes y polo xeneral aliméntense namái de zooplancton;[3] sicasí, como miembru de los Procellariiformes, comparte ciertes carauterístiques distintives coles demás especies del so orde. De primeres, tienen fueses nasales que s'enxareyen col picu cimeru, anque nel casu del petrel de picu anchu y del azuláu, alcuéntrase percima d'ésti. Los picos de tolos Procellariiformes tamién son únicos, yá que s'estremen n'ente siete a nueve plaques córnees. Producen un aceite estomacal fechu de cera d'éster y triglicéridos, que depués s'almacena nos proventrículos y que puede utilizase contra'l depredadores; tamién ye una fonte d'alimentu rico n'enerxía pa los pollos, ya inclusive los seres humanos pueden utilizalo pa sobrollevar vuelos n'avión.[4] A lo último, tienen una glándula salina asitiada ente les fueses nasales y qu'ayuda a remover el sal del so cuerpu, atropada por cuenta de la gran cantidá d'agua marino qu'absuerben. Gracies a la glándula, pueden escretar grandes cantidaes de solución salina por aciu la ñariz.[5]

Subespecies editar

El patu-petrel de Salvin tien dos subespecies:

Etimoloxía editar

Pachyptila, la pallabra, provién del vocablu griegu pakhus y ptilon. Pakhus significa "gruesu" o "sólidu", y ptilon significa "pluma". Pela so parte, la pallabra "prion" provién del griegu priōn, que quier dicir "serruchu", en referencia a los estremos serruchados del so picu.[7] El nome de la especie provién del ornitólogu británicu Osbert Salvin.[8]

Descripción editar

El patu-petrel de Salvin ye una ave pequeña, de ventinueve centímetros de llargu, con plumaxe gris y blancu y picu azul.[9] Al igual que'l prion de Forster, tien el picu afechu especialmente pa penerar n'agua de mar al alimentase.

Comportamientu editar

Reproducción editar

 
Güevu de Pachyptila salvini

Esti pequeñu animal vive en colonies, nes islles subantártiques al sur del Océanu Índicu. Los individuos axuntar en colonies mientres la nueche pa evitar a los sos depredadores, los cágalos. Añeren en llurigues construyíes na tierra dellos meses enantes de la reproducción; a fines de payares o principios d'avientu, la fema deposita un únicu güevu nel nial, que ye guaráu mientres los siguientes cincuenta díes. Dambos padres encargar de guarar el güevu y alimenten al pichón cuando ye pequeñu, hasta aproximao los sesenta díes, cuando ye capaz d'alimentase por sigo mesmu.

Alimentación editar

Aliméntase principamente d'anfípodos y krill, anque tamién puede comer pexes y camarones. Llograr direutamente de l'agua, yá sía somorguiándose o pescándolos mientres el vuelu.[3]

Distribución xeográfica y hábitat editar

El patu-petrel de Salvin vive principalmente na Île aux Cochons, Islles Crozet, onde s'envalora una población de cuatro millones de pareyes. Rexistráronse otres colonies nes Islles del Príncipe Eduardo, na Isla de San Pablo y na Isla d'Ámsterdam. Nel océanu, distribuyir dende Sudáfrica escontra l'este, hasta Nueva Zelanda.[6]

Caltenimientu editar

Nun-y la considera una ave en peligru d'estinción. Anque en delles islles menguó'l númberu d'individuos por cuenta de la introducción nelles d'aguarones y gatos selvaxes, la población mundial envalórase en doce millones de petreles-palombu de picu anchu. Arriendes d'ello, tán clasificaos como "especie so esmolición menor".[1]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes BLI
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Primera parte: Struthioniformes-Anseriformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 41 (1):  páxs. 79-89. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_41_1_primero.pdf. 
  3. 3,0 3,1 Maynard, B. J. (2003)
  4. Double, M. C. (2003)
  5. Ehrlich, Paul R. (1988)
  6. 6,0 6,1 6,2 Clements, James (2007)
  7. Gotch, A. T. (1995)
  8. Bernardette Hince. «The Antartic Dictionary». Csiro Publishing. Consultáu'l 3 de marzu de 2011.
  9. ZipCode Zoo (19 de xunu de 2009)

Bibliografía editar

  • BirdLife International. «Medium-billed Prion - BirdLife Species Factsheet». Data Zone.
  • Brooke, M. (2004) «Procellariidae», . Oxford, UK: Oxford University Press. ISBN 0-19-850125-0.
  • Clements, James (2007) The Clements Checklist of the Birds of the World, 6, Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978 0 8014 4501 9.
  • Double, M. C., «Procellariiformes (Tubenosed Seabirds)», Procellariiformes (Tubenosed Seabirds), 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins, Joseph Y. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2 edición), Gale Group, ISBN 0 7876 5784 0 
  • Ehrlich, Paul R.; Dobkin, David, S.; Wheye, Darryl (1988) The Birders Handbook, First, Nueva York, NY: Simon & Schuster, páx. 29–31. ISBN 0 671 65989 8.
  • Gotch, A. F. (1995). «Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petreles», Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. Nueva York, NY: Facts on File, páx. 192. ISBN 0 8160 3377 3.
  • Maynard, B. J., «Shearwaters, petreles, and fulmars (Procellariidae)», Shearwaters, petreles, and fulmars (Procellariidae), 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins, Joseph Y. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2 edición), Gale Group, ISBN 0 7876 5784 0 
  • ZipCode Zoo (19 de xunu de 2009). «Pachyptila salvini (Medium-Billed Prion)». BayScience Foundation.

Enllaces esternos editar