Paranthropus ye un xéneru estinguíu de homínidos bípedos, propios d'África Oriental y meridional carauterizáu por una gran robustez de la quexal y los molares. Los Paranthropus (parántropos o australopitecinos robustos) baxen probablemente del xéneru Australopithecus (australopitecos o australopitecinos gráciles). Dellos paleontólogos consideren, sicasí, que los australopitecinos robustos pertenecen a Australopithecus.

Paranthropus
Rangu temporal: Gelasiense-Calabriense (Pleistocenu tempranu - mediu)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Primates
Familia: Hominidae
Subfamilia: Homininae
Tribu: Hominini
Subtribu: Hominina
Xéneru: Paranthropus
Broom, 1938
Especies
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Los fósiles atopaos correspuenden a especies que vivieron ente 2,6 y 1,1 millones d'años antes del presente, nel Gelasiense y el Calabriense (Pleistocenu ceo a mediu). Carauterizar por un aparatu mazcador especializáu, constituyíu por grandes quexales y molares con capa d'esmalte bien gruesa, unos incisivos y caníns bien pequeños y unos premolares que se desenvuelven como si tratar de molares, y músculos faciales poderosos que s'ensertaben nuna cresta sagital similar a la del gorila.[1] Los sos celebros teníen ente 410 cm³, los más tempranos y 530 cm³ el restu, yeren por tantu d'un tamañu inferior al de los celebros del xéneru Homo.

Etimoloxía editar

La pallabra Paranthropus foi acuñada por Robert Broom en 1938, qu'atopó fósiles y clasificar nuna nueva especie. Significa "al llau del home", y efeutivamente, convivió colos Homo mientres 1,5 millones d'años.[2]

Especies editar

Describiéronse trés especies:

  • Paranthropus aethiopicus. Ye la primer especie d'esti xéneru (apaez hai aproximao 2,5 m.a). Tenía una cara especialmente maciza. Considérase que pudo dar orixe paralelamente a los dos especies posteriores. Habitó n'África Oriental.
  • Paranthropus boisei. Tenía una apariencia más robusta. Les sos carauterístiques craniales tán especializaes pal consumu de vexetales duros. Presentaben un gran dimorfismu sexual, siendo muncho más grande'l cuerpu del machu que de la fema. Asitiáu ente 2,3 y 1,2 m.a. Habitó n'África Oriental.
  • Paranthropus robustus. Carauterizar por unos güesos especialmente gruesos. Volume craneano d'ente 500 y 530 cm³, cara alta y allargada. Pieces dentarias macices. Asitiáu ente 1,8 y 1,5 m.a. El Paranthropus robustus coesistió colos Homo mientres un millón d'años, hasta que s'escastó. Habitó en Sudáfrica.

Ye d'alvertir que los científicos que refuguen la esistencia de Paranthropus como un xéneru estremáu designen estes especies como Australopithecus robustus, Australopithecus boisei y Australopithecus aethiopicus.[ensin referencies]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Llibru "La especie escoyida", 1998, de Juan Luis Arsuaga ya Ignacio Martínez. Capítulu 9 "Dientes, tripes, manes y celebru", subtítulu "Tamañu de los molares y forma de la mano", aproximao nel sitiu 46% del llibru
  2. Llibru "La especie escoyida", 1998, de Juan Luis Arsuaga ya Ignacio Martínez. Capítulu 6 " Los parántropos, homínidos de campu abierto", subtítulu " Orixe y distribución del Paranthropus", aproximao nel sitiu 27% del llibru
  • Broom, Robert (1938): "More discoveries of Autralopithecus". Nature, 141: 828
  • Broom, Robert (1942): "The hand of ape-man Paranthropus robustus". Nature, 149: 513