Peñalver

conceyu de la provincia de Guadalaxara (España)

Peñalver ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Forma tamién parte de la contorna tradicional de la Alcarria.

Peñalver
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Guadalaxara
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Peñalver (es) Traducir José Ángel Parra Mínguez
Nome oficial Peñalver (es)[1]
Códigu postal 19134
Xeografía
Coordenaes 40°34′58″N 2°53′17″W / 40.582777777778°N 2.8880555555556°O / 40.582777777778; -2.8880555555556
Peñalver alcuéntrase n'España
Peñalver
Peñalver
Peñalver (España)
Superficie 81.31 km²
Altitú 950 m
Llenda con Yélamos de Abajo, San Andrés del Rey, Berninches, Fuentelencina, Moratilla de los Meleros, Tendilla, Romanones y Irueste
Demografía
Población 181 hab. (2023)
- 94 homes (2019)

- 50 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Guadalaxara
0.01% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 2,23 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
peñalver.es
Cambiar los datos en Wikidata

Ta asitiáu a 34 km de Guadalaxara capital siguiendo la N-320 direición Cuenca.

La so población dedícase principalmente a l'agricultura (trigu y cebada) y a l'apicultura, destacando la calidá de la so miel nes sos diverses variedaes (son conocíos en toa España'l miel y los mieleros de Peñalver).

La llocalidá ye travesada por un únicu regueru de pequeña importancia, llamáu Prá, y la so altitú máxima sobre'l nivel del mar ye d'unos 950 m. El clima ye continental, con iviernos fríos y branos calorosos.

El Conceyu de la villa de Peñalver ta presidíu por mayoría absoluta por D. José Ángel Parra Mínguez (PP).

Historia editar

La Orde de San Juan, tamién conocida como Orde Hospitalaria, enseñorió sobre la población por donación del rei Alfonsu VIII a finales del sieglu XII. D'ella queda la cruz qu'engalana l'actual escudu municipal.

Cunta la tradición que, hacia l'añu 1226, dos caballeros d'esa Orde Militar, tando de caza nun monte ente Tendilla y Peñalver fueron sorprendíos por una enorme torbonada, tan bederre que tarreciendo pola so vida ver na necesidá de protexese nel monte ya invocar a la Virxe, que se-yos apaeció a lo cimero d'un sauce y salvólos de la nube. Los caballeros fundaron naquella paraxa una ermita dedicada a la Virxe de la Salceda, que col aportar del tiempu y por fundación del franciscanu frai Pedro de Villacreces, tresformar a finales del sieglu XIV nel monesteriu de padres menores observantes de San Miguel de la Salceda, güei en ruines y onde profesaron San Diego de Alcalá y Francisco Ximénez de Cisneros.

Mientres la Guerra Civil, la tarde-nueche del 8 de xineru de 1937, Peñalver sufrió un intensu bombardéu de l'aviación fascista, que provocó 15 muertos, incluyíos 6 neños.[2]

Llugares d'interés editar

Fiestes editar

  • Febreru - La Botarga
  • Marzu - Premiu «el so pesu en miel»
  • 16 d'agostu - Romería a primer hora de la mañana, les 08:00h, a la cercana ermita de San Roque, onde dempués d'escuchar misa n'honor al santu, los feligreses cueyen y tastien "A Caridá de San Roque".
  • 8 de setiembre - Fiestes patronales n'honor de la Virxe de la Salceda, 8 de setiembre, cola celebración d'encierres pel campu los díes 9, 10 y 11 de setiembre y peles cais los díes 10 y 11, concursos varios, verbenes populares na plaza de la villa, mientres 6 díes (del 7 al 12 de setiembre) y la inexcusable presencia de les Peñes, motor de la mayoría de les celebraciones.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Alía Miranda, F., y De'l Valle Calzado, A.R. La Guerra Civil en Castiella-La Mancha, 70 años dempués. Ediciones de la UCLM. Cuenca, 2008. Páx. 681.

Enllaces esternos editar