Peseshet
psš.t[1]
en xeroglíficu
<manco>p-s-S:t</manco>
{{{3}}}


Peseshet, que vivió mientres la Dinastía IV, considérase de cutiu, como la primer muyer médicu conocida del Antiguu Exiptu. Pero nun ye asina, enantes a ella vivió Merit Ptah. Peseshet tenía'l títulu, según el modelu de l'alministración real, de "supervisora (o superintendente) de les muyeres médicu",[2][3] sicasí, anque ye lo más probable, nun se sabe a ciencia cierta, si ella mesma foi médicu.[4]

Na mastaba del so fíu (otres versiones falen d'home), Ajethetep (o Ajethotep), en Guiza, atopóse la cercu de Peseshet.[5][6] Tenía otros títulos como'l de "superintendente de les sacerdotises de la madre del rei" o "direutora de les sacerdotises", que yeren escoyíes pa los ritos de los funerales.

Ye probable que se graduara como matrona[7] na antigua escuela médica de Sais. A pesar de nun atopase nengún términu nel Antiguu Exiptu que se refiera a la obstetricia, tendría qu'esistir, por fuercia. Curiosamente, la Biblia hebrea, anque nun se considere una fonte totalmente fiable de los acontecimientos históricos anteriores al sieglu VII e. C., referir a les parteres nel Éxodu 1,15-16:

"El rei d'Exiptu dio tamién orde a les parteres de les hebrees: Cuando asistáis a les hebrees, reparái bien los dos piedres ..."[8]

La hestoria de Peseshet xuega un papel clave na novela de 2009, Ciclu de nube de Roy ya Iris Johansen, que narra la hestoria d'un arqueólogu que busca les cures y tratamientos que, según la novela, Peseshet había descubiertu, y de un investigador que la so única esperanza de salvar a la so hermana puede tar nuna d'estes cures.

Referencies editar

  1. Hermann Ranke: Die ägyptische Persönennamen. Verlag von J. J. Augustin in Glückstadt, 1935., p.137
  2. Plinio Prioreschi, A History of Medicine, Horatius Press 1996, p.334
  3. Lois N. Magner, A History of Medicine, Marcel Dekker 1992, p.28
  4. Sheldon J. Watts, Disease and Medicine in World History , Routledge 2003, p.19
  5. Giorgio Lise, Medicina nell'antico Egitto, Cordani 1978, p.41
  6. Paul Ghalioungui, -yos plus anciennes femmes-médecins de l'histoire, en BIFAO 75 (1975), páxs.159-164
  7. Mario Tosi, La donna nell'antico Egitto, Giunti 1997, p.79
  8. Biblia de Xerusalén, Desclée de Brouwer, Bilbao 1967.

Enllaces esternos editar