El pogromu d'armenios en Bakú[1] foi una violenta persecución anti-armenia dirixida contra los habitantes armenios de Bakú, capital, entós, de la República Socialista Soviética d'Azerbaixán, Xunión Soviética.[2][3] Dende'l 12 de xineru de 1990, desamarróse un pogromu de siete díes en contra de la población civil armenia en Bakú mientres el cual los armenios fueron cutíos, torturaos, asesinaos y espulsaos de la ciudá. Tamién hubo asaltos a viviendes, robos y quemes. Según el reporteru de la organización Human Rights Watch Robert Kushen, "l'aición nun foi del tou (o seique non en toos) bonal, una y bones los atacantes teníen llistes de los armenios y les sos direiciones".[4] El pogromu d'armenios en Bakú foi unu de los actos de violencia étnica nel contestu del conflictu de Nagorno-Karabakh, dirixíu contra les demandes de los armenios de Nagorno-Karabakh de dixebrase d'Azerbaixán y unificase con Armenia.

Contestu editar

El pogromu d'armenios en Bakú nun foi un fechu bonal y aisllao, sinón que s'encuadra ente la serie de violencia étnica emplegada polos azerbaixanos contra la población armenia mientres el conflictu de Nagorno-Karabakh.[5][6] En 1988, los armenios de Nagorno-Karabakh, un enclave armeniu étnicu incorporáu al Azerbaixán soviéticu, empezaron a espresar les sos demandes d'unificación del enclave con Armenia. El 20 de febreru de 1988, el Soviet de Diputaos del Pueblu de Karabakh votó pa solicitar la tresferencia de la rexón a Armenia. Esti procesu llevar a cabu a la lluz de les nueves polítiques económiques y polítiques de la Perestroika y la Glasnost, introducíos pol nuevu Secretariu Xeneral de la Xunión Soviética, Mikhaíl Gorbachov, que llegara al poder en 1985.[7] Esta aición ensin precedentes por un soviet rexonal provocó decenes de miles de manifestaciones, tanto en Stepanakert como en Yereván, pero Moscú refugó les demandes de los armenios a los que calificó de "nacionalistes" y "estremistes".

Nos siguientes díes llevar a cabo manifestaciones por azerbaixanos en Bakú y otres ciudaes d'Azerbaixán contra la unificación de Karabakh con Armenia, na que s'espresaron fuertes proclames anti-armenios: les conseñes comunes yeren "Muerte a los armenios" o "Armenios fuera d'Azerbaixán". El 27 de febreru de 1988, lleva a cabu'l primer pogromu masivu del conflictu, na llocalidá de Sumgait, mientres el cual la población armenia de la ciudá foi brutalmente masacrada y espulsada.[8] El pogromu de Sumgait foi siguíu por otru pogromu contra armenios en 1988 en Kirovabad (na actualidá, Ganja), la segunda ciudá más grande d'Azerbaixán na que tolos armenios fueron espulsaos.[9][10][11]

Na primavera y el branu de 1988, les tensiones étniques fueron creciendo ente los armenios y los azerbaixanos. Dempués de la traxedia de Sumgait empezó una migración masiva d'armenios d'Azerbaixán y azerbaixanos d'Armenia.[12] En 1989 los armenios namái permanecieron naquellos llugares nos que teníen una comunidá fuerte y bien establecida, inclusive en Bakú. A principios de 1990 namái había ente 30 y 40 000 armenios en Bakú,[13] na so mayoría muyeres y pensionistes. De la mesma, a finales de 1988, decenes de pueblos d'Armenia convirtiérense en desiertos, una y bones la mayoría de los más de 200 000 azerbaixanos d'Armenia y curdos musulmanes fuxeron.[14]

N'avientu de 1989 los Soviets Supremos de la República Socialista Soviética d'Armenia y Nagorno-Karabakh aprobaron una resolución sobro la unificación formal de Nagorno-Karabakh con Armenia, de conformidá cola llei soviética sobro'l derechu de los pueblos a la llibre determinación.[15] El pogromu d'armenios en Bakú tuvo llugar pocu dempués y según delles fontes foi una respuesta direuta a esti resolución.[16]

El pogromu editar

[[Su-:Baku 7.JPG|thumb|Sede del Gobiernu azerbaixanu na plaza Azadliq de Bakú, antigua plaza de Lenin y llugar de les graves manifestaciones antiarmenies de xineru de 1990.]] En xineru de 1990, Azerbaixán atopar n'estáu de baturiciu. Les grandes manifestaciones del Frente Popular d'Azerbaixán tuvieron llugar en Bakú. El 12 de xineru tuvo llugar una manifestación masiva na plaza de Lenin de la capital azerbaixana, na que los nacionalistes radicales del anticomunista Frente Popular d'Azerbaixán fueron llamando a la xente pa la defensa de la soberanía d'Azerbaixán de les demandes de los armenios. Coles mesmes, grupos de mozos azerbaixanos analayaben peles cais, apavorando a los armenios y esixéndo-yos la so marcha de la ciudá.

La retórica de dellos dirixentes del Frente Popular, qu'incluyíen llamamientos a la deportación de los armenios d'Azerbaixán, foi, a lo menos, perxudicial pa les rellaciones cola población armenia; retórica que nun cesó significativamente mientres los pogromos.[17]

Thomas de Waal denominó esti pogromu como la primer parte del "Xineru negru", una traxedia con cerca de 90 víctimes armenies. Según l'autor, nun primer momentu un gran ensame axuntar na plaza de Lenin de Bakú y, al anochecerín, distintos grupos dixebrar de los manifestantes del Frente Popular d'Azerbaixán y empezaron a atacar a los armenios. Al igual qu'en Sumgait, les sos actividaes carauterizar pola crueldá estrema: la zona alredor de la parte qu'ocupaben los armenios convertir nun escenariu d'asesinatos en masa.[18] Mientres los pogromos en Bakú, "llares armenios fueron amburaos y escalaes, ente que munchos armenios fueron mancaos o asesinaos".[19] Kirill Stolyarov nel so llibru Break-up describe les palices a los vieyos, espulsándolos de los sos llares, la quema de persones vivas y otros casos de xabacismu.[20] El selmanariu Soyuz el 19 de mayu de 1990 informó "... nel cursu de los pogromos armenios en Bakú, una furiosu ensame arrincó, lliteralmente, a un home en cachos y los sos restos fueron refundiaos a un cubu de basura". Aleksei Vasiliev, soldáu del exércitu soviéticu, aseguró ser testigu de ver a una muyer desnuda ser llanzada pela ventana en llapaes, pos los sos muebles taben quemándose.[21]

Los sucesos de Bakú reflexar nun informe nel Comité de les Naciones Xuníes na eliminación de la discriminación contra la muyer, el 27 de xunetu de 1997:

Mientres cinco díes, en xineru de 1990, la comunidá armenia de Bakú, capital d'Azerbaixán, foi asesinada, torturada, robada y humildada. Les muyeres embarazaes y los ñácaros fueron acosaos, les neñes fueron violaes delantre de los güeyos de los sos padres, cruces cristianes fueron quemaes nel llombu y sufrieron diversos abusos pola so fe cristiana.[22]

Bill Keller, quien s'atopaba en Bakú dempués de los fechos, nel so informe en The New York Times escribió:

Equí y allá, ventanes tapiaes o parés anegrazaes pol sarriu marcaes nun apartamentu onde los armenios fueron espulsaos por xabaces y les sos pertenencies amburaos nel balcón. La Ilesia Ortodoxa Armenia [referir a la Ilesia de San Gregorio'l Iluminador de Bakú, onde allegaba la comunidá armenia], que la so congregación escosar nos postreros dos años por una emigración basada nel mieu, agora ye una ruina carbonizada. Un vecín dixo que los bomberos y la policía reparaben ensin intervenir como vándalos destruyíen l'edificiu a primeros d'añu.[23]

El 15 de xineru, Radio Liberty informó: "Ensames enfurecidas mataron siquier a 25 persones mientres la nueche del 14 nel barriu armeniu de Bakú, la capital de la república soviética d'Azerbaixán. Acordies cola información preliminar, el númberu de muertos llega a 25".

Según el diariu Izvestia, el 15 de xineru de 1990, "el 13 de xineru de 1990, dempués de les 5 pm un ensame d'unes 50 000 persones que diben nuna manifestación dende la plaza de Lenin estremar en grupos y cometieron pogromos, destrucciones, quemes, y asesinatos. Un gran ensame glayaba conseñes a los héroes de Sumgait y de una Bakú ensin armenios".

Nel artículu publicáu'l 18 de xineru de 1990, el diariu Izvestia informó: "El 16 de xineru, identificáronse 64 casos de pogromos contra los armenios. Nel distritu Lenin de la capital atoparon cuatro cadabre ensin identificar quemaos. Nos últimos díes З0 armenios cautivos fueron puestos en llibertá". El 19 de xineru de 1990 Izvestia informó: "El 17 de xineru fueron perpetaes 45 matances y quemes de cases residenciales en Bakú".

Otru artículu publicáu en The New York Times el 19 de xineru de 1990, dixo:

Azerbaixán nun ye Lituania. Los nacionalistes en Lituania tán lluchando por arrampuñar la independencia de Moscú ensin violencia, con medios políticos. Los nacionalistes n'Azerbaixán tamién falen d'independencia, pero la so protesta inclúi pogromos sangrientos contra los sos vecinos armenios.[24]

Unu de los líderes del Frente Nacional d'Azerbaixán, Etibar Mamedov, testificó sobro les crueldaes y la non intervención oficial:

«Yo mesmu fui testigu del asesinatu de dos armenios, cerca de la estación de tren. Una ensame rexuntóse, echó gasolina sobro ellos y quemar, ente que la división de la milicia rexonal taba a namái 200 metros de distancia con unos 400-500 soldaos de les fuercies internes. Los soldaos pasaron polos cuerpos amburando a una distancia d'unos 20 metros, y naide trató d'arrodiar la zona nin eslleir al ensame».[25]

El poeta rusu David Samoylov, refiriéndose a los acontecimientos que taben asocediendo, fixo una nota nel so diariu'l 18 de xineru: «Les otomíes n'Azerbaixán son atanantes. La mio mente namái ta ende».[26]

Asina, el pogromu en Bakú resultó en numberoses perdes civiles, decenes de miles d'armenios perdieron les sos cases y fueron espulsaos del país, lo cual foi reconocíu pol Presidente del Soviet de la Xunión, Evgeniy Primakov, na sesión a puerta zarrada del Conseyu Supremu de la Xunión Soviética, el 5 de marzu de 1990. Les víctimes del pogromu non yá fueron armenios, sinón tamién "Xudíos, osetios, xeorxanos y toos aquellos que paecíen armenios, en mayor o menor midida. Cutíen a la cara, non al pasaporte".[27]

El pogromu duró cerca de siete díes, mientres los cualos les autoridaes centrales poco fixeron pa frenar la violencia;[28] de fechu nun se declaró'l estáu d'emerxencia en Bakú. La policía nun respondió a les llamaes de les víctimes.[29] Dellos testigos dixeron a Helsinki Watch que s'averaron a los militares (policía) na cai pa denunciar ataques cercanos a armenios, pero nun fixeron nada".

Consecuencies y reaiciones editar

El 20 de xineru de 1990, dempués de que la población armenia yá fuera espulsada de la ciudá, les tropes soviétiques intervinieron en Bakú y declaróse l'estáu de llei marcial.[30] Esto, sicasí, nun llogró'l so oxetivu oficialmente d'encalorar la violencia yá que la mayoría d'armenios yá fuxeren de Bakú.[31] A finales d'abril de 1993,[32] envalórase que namái 18-20 000 armenios permanecieron en Bakú, na so mayoría na clandestinidá.[33] El campeón mundial d'axedrez, Garry Kasparov —natural de Bakú— y la so familia —azerbaixana d'orixe armeniu—, foi una de les persones sacupaes.[34] Como testigu declaró más tarde:

«Naide pondría fin a los pogromos d'armenios en Bakú, anque hubieren 11 mil soldaos de les tropes internes de la ciudá. Naide diba intervenir hasta que se llevara a cabu la llimpieza étnica. Los pogromos fueron asocediendo non nun llugar aislláu, sinón na enorme capital, nos bloques de pisos. Nuna megalópolis como Bakú la xente a cencielles nun puede llevar a cabo operaciones específiques asina. Cuando los instigadores del pogromu deciden dir d'un distritu a otru o d'un apartamentu a otru, significa que recibieren les direiciones y que teníen un coordinador».[35]

Leila Yunusova, miembru del Frente Nacional d'Azerbaixán, dixo qu'estos actos fueron sofitaos poles autoridaes del Estáu, «yá que taben a favor de les idees de l'ala derecha del Frente Nacional. Les autoridaes de la República cerraron los güeyos tamién nes intenciones de la derecha azerbaixana a intensificar la confrontación con Armenia... la quema de la ilesia armenia, ensin intervención de la policía, foi unu de los exemplos d'esta política».[36]

El pogromu en Bakú foi, en munchos aspeutos, comparable al pogromu de Sumgait en 1988. Que los autores del pogromu de Sumgait nun recibieren la debida sanción y que la información real sobro'l pogromu fuera censurada y escondida del públicu, contribuyó, en gran midida, a la repetición d'eventos similares en Bakú en 1990.[37] Los medios emplegaos contra los armenios en Bakú tamién fueron similares a los emplegaos en Sumgait.

El periódicu Novaya Zhizn, nel momentu de los pogromos informó: «El númberu d'armenios asesinaos en Bakú yá superó a los de Sumgait; esta nueva traxedia foi la consecuencia direuta de les autoridaes, que traten de callar a los armenios».[38]

Fuentes non oficiales envaloraron que'l númberu d'armenios que vivía en territoriu d'Azerbaixán fuera de Nagorno-Karabakh era d'alredor de 2 000 a 3 000 persones y entiende, casi puramente, a persones casaes con azerbaixanos o d'ascendencia mista ente Armenia y Azerbaixán.[39] El númberu d'armenios que, probablemente, nun tán casaos con azerbaixanos y nun son d'ascendencia mista ente Armenia y Azerbaixán envalorar en 645 (36 homes y 609 muyeres) y más de la metá (378 o'l 59% per cientu de los armenios n'Azerbaixán fuera de Nagorno-Karabakh) vive en Bakú, y el restu nes zones rurales. Estos yeren, na so mayoría, los vieyos y enfermos, probablemente ensin otros miembros de familia.

Referencies editar

  1. Azerbaijan: The status of Armenians, Russians, Jews and other minorities, report, 1993, INS Resource Informacion Center, p.6
  2. Azerbaijan: The status of Armenians, Russians, Jews and other minorities, report, 1993, INS Resource Informacion Center, p.10
  3. Britannica: Azerbaijan- The Soviet and post-Soviet periods
  4. Conflict in the Soviet Union: Black January in Azerbaidzhan, by Robert Kushen, 1991, Human Rights Watch, ISBN 1-56432-027-8, p. 7
  5. Cox and Eibner. "Ethnic Cleansing in Progress: War in Nagorno Karabakh" Zurich: Institute for Religious Minorities in the Islamic World, 1993 [1].
  6. Walker J. Christopher (ed.) "Armenia and Karabakh: the struggle for unity". London: Minority Rights Group, 1991
  7. Black garden: Armenia and Azerbaijan through peace and war Thomas De Waal
  8. Shahmuratian Samvel (ed.) The Sumgait Tragedy: Pogroms Against Armenians in Soviet Azerbaijan. New York: Zoryan Institute, 1990.
  9. SJ Kaufman. "Ethnic Fears and Ethnic War in Karabagh"
  10. Pierre Verluise. "Armenia in Crisis: The 1988 Earthquake" Wayne State University Press, 1995
  11. Imogen Gladman (2004). Eastern Europe, Russia and Central Asia. Taylor & Francis Group, páx. Page 131. ISBN 1-85743-316-5.
  12. Zürcher Christoph. "The post-Soviet wars: rebellion, ethnic conflict and nationhood in the Caucasus." New York: New York University Press, 2007.
  13. Политолог: Погромы в Баку были призваны убедить Москву в невозможности вывода Карабаха из состава Азербайджана. [2]
  14. Thomas De Waal, Black Garden: Armenia and Azerbaijan through Peace and War (New York: New York University Press, 2003), p. 62.
  15. Asenbauer Haig "On the right of self-determination of the Armenian people of Nagorno-Karabakh." New York The Armenian Prelacy, 1996
  16. Tololyan Khachig. "National self-determination and the limits of sovereignty: Armenia, Azerbaijan and the secession of Nagorno-Karabakh". Nationalism and Ethnic Politics, vol. 1 (1), Spring 1995, páxs. 86-110 [3]
  17. Conflict in the Soviet Union: Black January in Azerbaijan, by Robert Kushen, 1991, Human Rights Watch, ISBN 1-56432-027-8, p. 8
  18. 1988-1990 г.г. Азербайджанская трагедия, Главы из русского издания книги "Черный сад", Том де Ваал (in Russian)
  19. BBC on this day: 22 January
  20. Kirill Stolyarov "Break-up. From Nagorno Karabagh to Belovejskaya Pustcha". Llamera-Press publishing house, Moscú
  21. «Бакинские зарисовки», 1990
  22. Committee on the elimination of discrimination against women
  23. UPHEAVAL IN THE EAST: Soviet Union; A Once-Docile Azerbaijani City Bridles Under the Kremlin's Grip, por Bill Keller, The New York Times, 18 de febreru de 1990
  24. The New York Times. "Nationalism at Its Nastiest (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).". 19 de xineru de 1990
  25. Novaya Zhizn, 1990, nᵘ 5(14).
  26. Д. Самойлов. Поденные записи, журнал Знамя, 1995, N3, стр. 162.
  27. Lebed Alexandr. "За державу обидно" Moskovskaya Pravda 1995, p. 252
  28. Human Rights Watch. “Playing the "Communal Card": Communal Violence and Human Rights”
  29. Cullen, Robert, "A Reporter at Large: Roots", The New Yorker, April 15, 1991. Der Nesessian, The Armenians, (London), 1969, p. 70.
  30. Azerbaijan: The status of Armenians, Russians, Jews and other minorities, report, 1993, INS Resource Information Center
  31. PLAYING THE "COMMUNAL CARD": Communal Violence and Human Rights, Human Rights Watch
  32. "Implementation of the Helsinki Accords: Human Rights and Democratization in the Newly Independent States of the former Soviet Union" (Washington, DC: U.S. Congress, Commission on Security and Cooperation in Europe, January 1993), p. 116
  33. "Increased Harassment of Refugee Applicants," U.S. Department of State Cable from American Embassy, Baku, to the State Department, Washington, D.C., 29 April 1993.
  34. Kasparov Chess Foundation - Bio
  35. Garry Kasparov, a former World Chess Champion. “Армянские погромы в Баку никем не пресекались, хотя в городе было 11 тысяч солдат внутренних войск. Никто не вмешивался до тех пор, пока зачистка не была произведена. Причем это не в местечке были погромы, а в огромном столичном городе, где стоят многоквартирные дома. В таком мегаполисе, как Баку, вести точечные операции толпа просто так не может. Когда погромщики целенаправленно идут из района в район и из квартиры в квартиру, это означает, что им дали списки, что есть ведущий." Gordon Boulevard, 2 d'avientu de 2008.
  36. Leila Yunusova (miembru del Frente Nacional). Entrevista cola CIA, xineru de 1990. “Акции эти были поддержаны официальным руководством, которое еще прошлой осенью называло “Народный фронт” экстремистами, преступниками, а сейчас прекратило нападки, поскольку идеи правого крыла Фронта ему близки. Руководство республики закрывает глаза и на стремление правого крыла продолжить конфронтацию с Арменией. За примерами далеко ходить не надо: в Баку сожгли армянскую церковь, причем милиция не реагировала на этот акт вандализма…”
  37. Igor Volgin (escritor) «Если бы после резни, учиненной в Сумгаите, были незамедлительно приняты гласные, решительные меры и – не побоюсь этого слова – беспощадные меры, мы бы не имели сейчас хронического межнационального террора. Карабах, Фергана, Новый Узень, Баку, Ош – следующим будешь ты. Погромщики ощущают свою безнаказанность, ибо, толкуя об «Объективных причинах», мы как бы признаем их право на кровавый кураж».(n'inglés: "If after the slaughter perpetrated in Sumgait there had been immediately taken public, decisive and I won't be afraid to say ruthless measures had been taken we wouldn't have had now a chronic national terrorism. Karabakh, Fergana, Zhanaozen, Baku, Osh - you will be next. The pogrom-makers feel they are unpunished since by speaking about the "objective reasons" we by this acknowledge their right to bloody courage." Komsomolskaya Pravda (3 de xunetu de 1990).
  38. Novaya Zhizn, xineru de 1990, nᵘ 5
  39. Этнический состав Азербайджана (по переписи 1999 года)

Bibliografía editar

  • «Pogrom» / Washington Post, Washington, D.C. (Jan. 21, 1990)
  • Yurchenko, Boris, "A crowd of Armenians and Russians who fled violence in the Azerbaijani capital of Baku register Thursday for relief at an emergency center in Moscow," Free Press, Detroit (Jan. 26, 1990)
  • Whitney, Craig R., "When empires fall, not everyone ends up with a state of his own," New York Times National (Apr. 14, 1991)
  • А. Головков, Проникающее ранение / Огонёк, 6, 1990
  • Human Rights Watch. “Playing the "Communal Card": Communal Violence and Human Rights”
  • "Conflict in the Soviet Union: Black January in Azerbaidzhan", by Robert Kushen, 1991, Human Rights Watch, ISBN 1-56432-027-8
  • JTA, "Jews among Azerbaijani casualties," Washington Jewish Week, Washington, D.C. (Jan. 18, 1990)
  • Feldmenn, Linda, "Soviet Rein in Azeri Nationalists," Christian Science Monitor (Jan. 29, 1990)
  • The New York Times. "Nationalism at Its Nastiest". Jan. 19, 1990
  • Astvatsaturian Turcotte, Anna (2012). Nowhere, a Story of Exile. hybooksonline.com. ISBN 978-09857864-1-0.