El quechua de Yauyos ye'l conxuntu de dialeutos de les llingües quechues falaes en delles islles llingüístiques na aguada occidental d'andar centrales ente les provincies peruanes de Yauyos (Lima), Chincha (Ica) y Castrovirreyna (Huancavelica). Estes árees correspuenden al norte y al sureste de la provincia de Yauyos, los distritos axacentes de Chavín y San Pedro de Huacarpana na provincia de Chincha, y los de Tantará y Chupamarca enla provincia de Castrovirreyna. Munches d'estes variedaes pertenecen a la caña Quechua I. Atopar en peligru d'estinción y son pocos los neños que les falen. Namái'l distritu de Viñac (Yauyos) tien entá una gran proporción de quechuahablantes activos. Según SIL International, tien un númberu de falantes de 6 mil 500.

Quechua
Faláu en  Perú
Rexón Provincies de Yauyos, Chincha y Castrovirreyna
Falantes ~6,5 mil
Familia Llingües quechues

   (dellos)

Estatus oficial
Oficial en Nengún país

(cooficial con español en  Perú)

Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 — (incluyíu en que)
ISO 639-3
Quechua de Yauyos y de Chincha, ente quechua huanca, quechua ayacuchano y idioma jaqaru

Los lectos de Yauyos retuvieron en gran manera les antigües carauterístiques fonolóxiques del quechua, incluyíes l'africada retroflexa [ʈ͡ʂ]. No gramatical, xunen carauterístiques del Quechua I (Waywash) y el Quechua II (Wampuy). Les diferencies ente los dialeutos locales individuales son tan amplies que namái difícilmente se puede falar de variantes.

Alfredo Torero rexistra les siguientes variedaes: Huacarpana, Apurí, Madean-Viñac, Azángaro-Huangáscar-Chocos, Cacra-Fungos, Tana-Lincha, Tomás-Alis, Huancaya-Vitis and Laraos.

Dispersión xeográfica editar

Nel norte de Yauyos, atopamos variedaes de quechua nos distrios de Laraos, Alis, Tomes, Vitis y Huancaya. El quechua de Laraos ye consideráu un Quechua II, ente que los otros cuatro distritos enmarcar nel quechua I. Na descripción de Torero de 1983, conformaben una sola variedá "Alis y Vitis", ente qu'otra manera, Rodolfo Cerrón-Palomino alluga nel so Llingüística quechua a los dialeutos de Tomás-Alis y Huancaya-Vitis —al norte, atestando col huanca— son sumarizados dientro del sub-grupu Yaru.

Nesta zona al sur de Yauyos y les rexones colindantes de Chincha y Castrovirreyna, Torero (1983) numbera les siguientes cuatro variedaes variedaes dientro del so grupu "Huangáscar-Topará": "Cacras", "Aurahuá y Chupamarca" incluyendo probablemente San Pedro de Huacarpana, "Huangáscar, Chocos, Azángaro" cola probable inclusión de Chavín de Topará, y "Tantará". amás, noma les variedá Quechua II d'Acorada. Taylor (1987) ufierta un esquema similar: "Cacras y Fungos", "Huangáscar-Azángaro y Chavín de Topará", "Apurí, Chocos, Madeán y Viñac" y "Acorada".

Comparanza morfolóxica editar

Morfemes diferenciales nos lectos quechues de Yauyos
Morfema Vitis-Huancaya Alis-Tomes Laraos Cacra Hongos Lincha Apurí-Chocos-Madeán-Viñac Huangáscar-Azángaro Chavín de Topará
1 suxetu -: -: -ni -: -: -ni -ni -: -:
1 oxetu -maa -maa -wa -maa -maa -wa -wa -maa -maa-
Cisxerundivu -r -r -r -l -shpa -shpa -shpa -shpa -shpa
Progresivu -ykaa- -ykaa- -chka- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya- -ya-
Ablativu -pita -pita -manta -paq -paq -paq -paq -paq -pa
Llocativu -ćhaw -ćhaw -ćhaw -ćhaw -pi -pi -pa -pa -man
Xenitivu -pa -pa -pi -pa -pa -pa -pa -pa -pa

Bibliografía editar

  • Denis Bertet (2013). Éléments de description du parler quechua d'Fungos (Yauyos, Lima, Pérou) : morphologie nominale et verbale [contién testos y un léxicu]. Tesis de maestría. París. (descargar pdf).
  • Aviva Shimelman (2017): A grammar of Yauyos Quechua. Studies in Diversity Linguistics 9, Language Science Press, Berlin (descargar pdf).
  • Gerald Taylor (1987). Atuq. Rellatos quechues de Laraos, Acorada, Huangáscar y Madeán, provincia de Yauyos. Allpanchis Phuturinqa, añu XIX, N° 29/30, páxs. 249-266.
  • Gerald Taylor (1984). Yauyos, un microcosmo dialeutal quechua. Revista Andina 3, páxs. 121–46.
  • Alfredo Torero (1983). La familia llingüística quechua. In: B. Pottier (Hrsg.): América Llatina nes sos llingües indíxenes, páxs. 61-92. Caracas: UNESCO/Monte Avila.

Diccionarios en llinia editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar