Réxime del 4 d'agostu

El Réxime del 4 d'Agostu (Greigo: Καθεστώς της 4ης Αυγούστου, Kathestós tis tetártis Avgoústou), conocíu comúnmente como'l Réxime de Metaxás (Griegu: Καθεστώς Μεταξά, Kathestós Metaxá), foi un estáu autoritariu sol lideralgu del Xeneral Ioannis Metaxás que gobernó'l Reinu de Grecia dende 1936 hasta 1941. El réxime tomo'l so nome del autu golpe d'estáu fechu por Metaxás, col sofitu del Rei Xurde II, realizáu'l 4 d'agostu de 1936. Metaxás lideró un gobiernu conservador, autoritariu y anticomunista. El réxime inspirar nel gobiernu fascista del Reinu d'Italia, pero nunca se volvió un estáu totalitariu puramente tal. Dempués de la muerte de Metaxás en xineru de 1941 el réxime foi empobináu totalmente pol Rei. Anque l'Alemaña Nazi invadiría Grecia n'Abril obligando al Rei y al restu del gobiernu metaxista a escapar al Reinu d'Exiptu.

Réxime del 4 d'agostu
(de 1936 a 1941)
gobiernu
Himnu nacional Imnos eis tin Eleftherían (es) Traducir
Alministración
Capital Atenes
Forma de gobiernu metaxismo (es) Traducir
dictadura
Monarquía constitucional
Autoritarismu
Llingües oficiales griegu
Relixón oficial Ilesia ortodoxa de Grecia
Xeografía
Economía
Moneda dracma griego (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Históricu editar

Al igual que los sos contemporáneos rexímenes totalitarios n'Italia, España y Alemaña, el del 4 d'agostu fixo usu del saludu romanu(col brazu derechu estendíu) y tenía los sos propios uniformes, saludos y cantares. Como símbolu escoyó'l labrys (pelekys en griegu), l'hachu de doble filu que, según Metaxás, yera'l símbolu más antiguu de toles civilizaciones heléniques.

Mientres la esistencia del Réxime, Metaxás fíxose llamar el "Arhigos" o líder.

Metaxás tamién creó a finales de 1936, pocu dempués d'haber llegáu al poder, la Ethniki Organosi Neolaias (Organización Nacional de Mocedaes, EON), que venía ser una versión griega de les Mocedaes Hitlerianes (Hitlerjugend), y que tenía de prorrogar los valores del réxime nel futuru.

El réxime proponía'l renacer de Grecia, y la so salida de la decadencia gracies a la restauración de la monarquía, una y bones el metaxismo yera fondamente monárquicu.

La "Tercer Civilización Helénica" como se faía moteyar el réxime en ciertes ocasiones, yera una referencia a la "Primer Civilización Helénica" (Antigua Grecia) y la "Segunda Civilización Helénica" (Imperiu Bizantín)

Unu de los mayores llogros del réxime metaxista griegu foi la preparación de les defenses del país contra una eventual invasión estranxera, según la posterior victoria sobre los italianos na Guerra Greco-Italiana del Iviernu de 1940-41.

El gobiernu socesor del réxime de Metaxás fueron los socesivos rexímenes collaboracionistes griegos de Georgios Tsolakoglu, Konstantinos Logothetopoulos y Ioannis Rallis.

Referencies editar

Enllaces esternos editar