Raiatea (en tahitianu Ra’iātea) ye una de les islles de Sotaventu del archipiélagu de les islles de la Sociedá, na Polinesia Francesa. Ta asitiada a 210 km al oeste de Tahití, ente Huahine, que s'atopa a 40 km, y Bora Bora.

Raiatea
Situación
ColeutividáBandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa
Archipiélagu Islles de Sotaventu
Tipu islla
Parte de Islles de Sotaventu
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 16°44′S 151°27′W / 16.73°S 151.45°O / -16.73; -151.45
Raiatea alcuéntrase n'Océanu Pacíficu
Raiatea
Raiatea
Raiatea (Océanu Pacíficu)
Raiatea alcuéntrase en Polinesia Francesa
Raiatea
Raiatea
Raiatea (Polinesia Francesa)
Datos
Puntu más altu Q3322136 Traducir
Superficie 175 km²
Población 12 245
Llonxitú 20 km
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Con una superficie total de 238 km²; ye la segunda islla más grande del archipiélagu, dempués de Tahití. Un petón coralín arrodia les islles de Raiatea y Tahaa que comparten la mesma llaguna. L'altitú máxima ye de 1.017 m nel monte Tefatoaiti.

La población total yera de 16.438 habitantes nel censu del 2002, distribuyida en tres comuna: Uturoa (la capital), Taputapuatea y Tumara’a. Uturoa ye, amás, la capital alministrativa de les islles de Sotaventu y el segundu centru urbanu de la Polinesia Francesa, dempués de Papeete.

Historia editar

D'antiguo la islla llamábase Havai’i, nome sagráu na cultura polinesio y rellacionao colos nomes de Ḥawai; Savai'i, en Samoa; y Havaiki, antiguu nome de Fakarava nes Tuamotu. Asitiada nel centru del triángulu cultural de la Polinesia, foi'l puntu de partida de la última onda migratoria, notablemente a Nueva Zelanda y Ḥawai. Nes islles de la Sociedá exerció una gran influencia relixosa y cultural. El gran templu (en tahitianu marae) de Taputapuatea, dedicáu al dios Oro, yera'l centru relixosu más importante de les islles. El so cultu suplantó a otros dioses tradicionales como Taaroa y Tane, y los distintos marae yeren subsidiarios del de Taputapuatea. Alredor so formóse la secta arioi, amiestu relixoso, aristocrática, guerrera y festiva, que yera respetada en toles islles y consiguía, namái cola so presencia y el so calter de tabú, una tregua nes guerres tribales.

Raiatea foi esplorada pol inglés James Cook en 1769, que trescribió'l so nome como Ulietea, nome que foi utilizáu mientres años. El nome Raiatea, o Rangiatea, significa «cielu lluminosu». Para Domingo Bonaechea (1775) foi La Princesa. Anguaño conocer col nomatu de «la islla sagrada».

Mitoloxía editar

Delles versiones del mitu de Pipirima asitien nesta islla a los dos hermanos que xubieron al cielu y convirtiéronse nes Pléyades.

Galería editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar