La regla de Wahl ye una regla pa la formación de pallabres, desenvuelta pol llingüista Edgar de Wahl y aplicada nel idioma artificial Interlingue (llamáu tamién "Occidental") creáu por él. Sirve pa la creación de ciertes formes gramátiques d'otres (por casu sustantivos de verbos).

Regla editar

Los verbos en infinitivu en interlingue tienen frecuentemente la terminación -ar o -er. El raigañu ye recibida de la siguiente manera:

  1. Si dempués de retirada de -r o -er dende l'infinitivu, el raigañu termina en vocal, añader -t o camuda final y a t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion
  2. Si la consonante final del raigañu ye d o r, camudar a s: dicíi/er, deci/s-, deci/s/ion
  3. Nos casos restantes, anque con seis esceición, la retirada de la terminación da'l raigañu esixíu: duct/er, duct-, duct/ion.

Los seis esceiciones son:

  1. ced/er, cess-
  2. sei/er, sess-
  3. mov/er, mot-
  4. ten/er, tent-
  5. vert/er, vers-
  6. veni/r, vent-

y los verbos formaos d'aquélles a fuercia de prefixos.

Por tanto la regla componer de trés partes, frecuentemente llamada les "trés regles de Wahl".

Créanse los verbos a partir de sustantivos y d'axetivos, esaniciando la terminaciones y recibiendo el raigañu. Dempués d'esaniciar -r o -er, recibir infinitivu en mayoría de casos: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.

Aplicación editar

Esta regla aplicar en Interlingue. Dempués d'un cambéu eventual puede aplicase esta regla pa la creación de nueves formes de vocablu particularmente en Llingües romániques o nos que tomen emprestáu vocabulariu de Llingües romániques.

Referencies editar

Enllaces esternos editar