Salvia elegans,[1] ye un arbustu perenne orixinariu de Méxicu y Guatemala. Habita nos montes de pinu-encino de Mesoamérica ente los 1.800 y 2.700 metros.[2]

Salvia elegans
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: Salvia elegans
Vahl
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Fueyes
Como planta ornamental
Flores
Detalle de la flor

Descripción editar

S. elegans tien flores coloraes tubulares y un arume curioso nes fueyes que ye similar a la piña. Produz numberosos y frondosos tarmos erectos y floria a finales de seronda. Les flores coloraes son curiosos pa los colibríes y caparines. Nel monte templáu de les tierres altes nel centru de Méxicu, S. elegans resultó ser una de les trés especies más visitaes polos colibríes.[3] Trátase d'una planta de día. La dómina de floriamientu en Méxicu ye d'agostu d'equí p'arriba; más al norte, ye posible que nun florie la flor hasta'l final de seronda, y si nun hai xelaes, puede floriar hasta la primavera.

Cultivu editar

En cultivu, S. elegans algama un tamañu de 1,2 a 1,5 m d'altor, colos raigaños que s'estienden so tierra pa formar un grupu grande. Les pálides fueyes de color mariellu-verde tán veteaes, y cubiertes de pelos finos. Tien de seis a doce flores escarlates que crecen en verticilos, con una llarga inflorescencia que floria gradualmente y mientres un periodu de tiempu enllargáu. Con una fuerte xelada, la planta va morrer hasta'l suelu y volver crecer na primavera siguiente. S. elegans introducir na horticultura de 1870.[2]

La variedá "melón del miel", que tien el mesmu arume de la piña nes fueyes, los floriamientos prodúcense tempranes nel branu, en llugar de na seronda.[2]

Usos editar

Les fueyes y flores de S. elegans son comestibles.[4] La planta utilízase llargamente na medicina tradicional mexicana, especialmente pal tratamientu de l'ansiedá, y tamién pal amenorgamientu de la presión arterial. Anque la información científica sobre estes propiedaes melecinales ye escasa, un estudiu preliminar sobre los mures atopó sofitu pa la planta potencialmente por tener propiedaes antidepresives y ansiolíticas.[5] S. elegans tamién se demostró que tienen un efeutu, dependiente de la dosis, antihipertensivo, atribuyíu a la so aición como un antagonista de los receptores de angiotensina II y el inhibidor de la enzima convertidora de angiotensina.[6]

Taxonomía editar

Salvia elegans describióse por Martin Vahl y espublizóse en Enumeratio Plantarum... 1: 238. 1804.[7][8]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

elegans: epítetu llatín que significa "elegante, espodada".[9]

Sinonimia
  • Salvia camertonii Regel
  • Salvia incarnata Cav.
  • Salvia longiflora Sessé & Moc.
  • Salvia microcalyx Scheele
  • Salvia microculis Poir.
  • Salvia punicea M.Martens & Galeotti
  • Salvia rutilans Carrière[10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Greenwalks: Tangerine Sage
  2. 2,0 2,1 2,2 Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003) The New Book of Salvias. Timber Press, páx. 115–117. ISBN 978-0-88192-560-9.
  3. Lara, Carlos (Mar 2006). «Temporal dynamics of flower use by hummingbirds in a highland temperate forest in Mexico». Ecoscience 13 (1):  páxs. 23. doi:10.2980/1195-6860(2006)13[23:TDOFUB]2.0.CO;2. 
  4. Hanson, Beth (2001). Gourmet Herbs. Broolyn Botanic Garden, páx. 90. ISBN 978-1-889538-21-1.
  5. «Antidepressant and anxiolytic effects of hydroalcoholic extract from Salvia elegans». Journal of Ethnopharmacology 107 (1). Aug 2006. doi:10.1016/j.jep.2006.02.003. PMID 16530995. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0378874106000808. 
  6. «Antihypertensive activity of Salvia elegans Vahl. (Lamiaceae): ACE inhibition and angiotensin II antagonism». Journal of Ethnopharmacology 130 (2):  páxs. 340–346. 2010. doi:10.1016/j.jep.2010.05.013. PMID 20488233. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0378874110003193. 
  7. «Salvia elegans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 d'avientu de 2012.
  8. «Salvia elegans». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 10 d'avientu de 2012.
  9. n'Epítetos Botánicos
  10. Salvia elegans en The Plant List

Bibliografía editar

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Epling, C. 1951. Supplementary notes on American Labiatae - V. Brittonia 7(3): 129–142.

Enllaces esternos editar