Salvia pratensis

especie de planta

Salvia pratensis, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria d'Eurasia.

Salvia pratensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Mentheae
Xéneru: Salvia
Especie: Salvia pratensis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flores
Vista de la planta
Detalle de la flor

Descripción editar

Ye una planta perenne, erecta, robusta y bien goliosa. La mayoría de les fueyes formen una roseta basal. Éstes son largamente peciolaes, ovaes y cordaes na base. Les fueyes caulinares son más pequeñes y sésiles. La inflorescencia ta formada por un grupu de verticilastros terminales con 6-8 flores cada unu. La mota ta soldáu y ta formáu por un llabiu inferior trífido y por unu superior bífidu. La corola ye bilabiada y de un azul intenso. Namái presenten 2 estames, cuando polo xeneral les llabiaes suelen tener 4. El frutu ye un tetraquenio.[1]

Distribución y hábitat editar

Distribúise per Eurasia onde s'atopa en sobremanera en camperes altimontanos non bien húmedos, preferentemente sobre sustratu caliar. Tamién n'escamplaes de montes, márxenes de camín, etc.

Taxonomía editar

Salvia coccinea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 25. 1753.[2]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

L'epítetu específicu pratensis referir al so enclín a crecer nos praos. Tamién crez en carbes y cantos de les fronteres del monte.

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Salvia pratensis (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos

[3] 2n=18.[4]
Variedaes y sinonimia
  • Sclarea pratensis (L.) Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Plethiosphace pratensis (L.) Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Gallitrichum pratense (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 134 (1869).

subsp. bertolonii (Vis.) Soó, Feddes Repert. 85: 450 (1974). D'Italia hasta la Península Balcánica.

  • Salvia bertolonii Vis., Fl. Dalmat. 2: 189 (1847).
  • Salvia scabrida Bertol., Fl. Ital. 1: 855 (1834), nom. illeg.

subsp. haematodes (L.) Arcang., Comp. Fl. Ital., ed. 2: 429 (1894). D'Italia.

  • Salvia haematodes L., Sp. Pl.: 24 (1753).
  • Salvia lusitanica J.Jacq., Ecl. Pl. Rar. 1: 47 (1813), nom. illeg.

subsp. laciniosa (Jord.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 525 (1895). De Francia.

  • Salvia laciniosa Jord., Gr. Rec. Grenoble: 24 (1849).

subsp. pozegensis (Watzl) Diklic, in Fl. SR Srbije 6: 450 (1974). De la Península Balcánica.

  • Salvia pratensis var. pozegensis Watzl, Mitt. Naturwiss. Vereines Steiermark 54: 248 (1916).

subsp. pratensis. D'Europa.

  • Salvia agrestis L., Amoen. Acad. 3: 399 (1756).
  • Salvia ceratophylloides Ard., Animadv. Bot. Spec. Alt.: xii (1764).
  • Sclarea tuberosa Mill., Gard. Dict. ed. 8: 12 (1768).
  • Salvia rostrata F.W.Schmidt, Neuere Abh. Königl. Böhm. Gues. Wiss. 1: 8 (1791).
  • Salvia exasperata Cav., Añales Hist. Nat. 2: 113 (1800).
  • Salvia variegata Waldst. & Kit. ex Willd., Enum. Pl.: 36 (1809).
  • Salvia barrelieri Ten., Fl. Napol. 1: 9 (1811), nom. illeg.
  • Salvia tenorei Spreng., Pl. Min. Cogn. Pug. 1: 2 (1813).
  • Salvia variegata Host, Fl. Austriac. 1: 27 (1827), nom. illeg.
  • Salvia tiberina Mauri in M.Tenore, Viagg. Abruzz.: 41 (1829).
  • Salvia ceratophylla Ten., Syll. Pl. Fl. Neapol.: 21 (1831).
  • Salvia rubicunda Wender. ex Benth., Labiat. Xen. Spec.: 233 (1833).
  • Salvia dubia K.Koch, Linnaea 21: 657 (1849).
  • Plethiosphace leistneriana Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Plethiosphace stenantha Opiz, Seznam: 75 (1852).
  • Salvia salvatorii Vilm., Fl. Pleine Terre: 772 (1863).
  • Salvia macrantha Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Salvia oblongata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 961 (1866), nom. illeg.
  • Salvia sublobata Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 520 (1866).
  • Gallitrichum clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Salvia clusii Timb.-Lagr., Mém. Acad. Sci. Toulouse, VII, 2: 237 (1870).
  • Salvia lupinoides Vilm., Fl. Pleine Terre, ed. 3: 1019 (1870).
  • Salvia arnassensis Gand., Fl. Lyon.: 171 (1875).
  • Salvia haematodes subsp. tiberina (Mauri) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 569 (1881).
  • Salvia vulgaris Briq., Lab. Alp. Mar.: 527 (1895).[5]

Usos editar

Ye usada como planta melecinal como vulnerario.

Referencies editar

  1. Clebsch, Betsy; Carol D. Barner (2003). The New Book of Salvias. Timber Press, páx. 226. ISBN 9780881925609.
  2. «Salvia pratensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  3. Proves Chromosome numbers of several "Lamiaceae" from Spain Boscaiu, M. & al. (1998) Folia Geobot. 33(2): 187-199
  4. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  5. «Salvia pratensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.

Bibliografía editar

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
  6. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  7. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos editar