Scopus umbretta

especie de páxaru

El avemartillo[2] (Scopus umbretta) ye una especie d'ave pelecaniforme de la familia Scopidae.[3][4] Habita los ríos y güelgues del África subsaḥariana y Yeme. Mide hasta 55 cm de llargu y pesa hasta 470 gramos. Carauterizar por faer el nial más grande de toles aves. Construyir con un cuévanu interior faciendo una gran masa de cañes, a la que va añadiendo material mientres tol añu.

Scopus umbretta
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Pelecaniformes
Familia: Scopidae
Bonaparte, 1849
Xéneru: Scopus
Brisson, 1760
Especie: S. umbretta
Gmelin, 1789
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Vista de perfil del avemartillo

El avemartillo debe'l so nome a la forma de la so cabeza, con un picu relativamente llargu y una prominente cresta detrás de la cabeza. Esta ave tien una serie de carauterístiques que la faen malo de clasificar. El so picu acaba nun gabitu, propiu de Pelecaniformes, pero ye llargu, como'l de los Ciconiiformes. Sicasí, el pescuezu y les pates son curtios para lo normal nesti orde, y tien los deos palmotiaos.

El plumaxe ye de color marrón. Tien una cola curtia y unes ales arrondáu y grande en rellación al so cuerpu.

Vezos y comportamientu editar

 
Avemartillo cazando n'agües someres

Esta ave ye sedentaria y ocupa un territoriu definíu, anque delles pareyes pueden movese si sufrióse una alteración nel so hábitat. Ocupa munchos hábitats, como la sabana, montes, selves, llamargues, estuarios y riberes. De normal viven cerca de l'agua..

Tocantes a alimentación aliméntase principalmente de xaronques, sobremanera de les del xéneru Xenopus, pero tamién de sacaveres, cucharapes, peces ya invertebraos. Cacen en solitariu o en pareya, abeyando per per agües someres. Cuando caza, puede faelo quieta o moviéndose amodo. Utiliza les sos pates a manera de garabatu y nivelen les ales pa sorprender a les sos preses.

Suel realizar actividaes en grupu. Cuando ta sola ye silenciosa, pero si atopar con otros de la so especie emite una gran variedá de gazníos y berros.

Reproducción editar

 
Nial de avemartillo, el nial más grande de toles aves

El avemartillo cría mientres tol añu. Constrúi'l so nial de normal ente cañes d'árbol xunto a un ríu, pero tamién en riscos, murios o una repisa. De normal añera en solitariu, anque puede haber dellos niales nuna zona. La pareya puede tardar hasta 6 selmanes en construyir el nial. Carauterizar por construyir los niales de mayor tamañu ente les especies d'aves conocíes, dacuando con 2 metros de diámetru y 50 kilogramos de pesu. Consiste nuna estructura abovedada con una cámara bueca que comunica al esterior al traviés d'un túnel d'hasta 60 centímetros de llargor.

De normal, cerca del nial, efectúense ceremonies nes que dellos exemplares emiten fuertes soníos, describen círculos, alcen les crestes y aletean. Otra ceremonia ye la de la falsa cópula, na qu'un miembru de la pareya xubir al envés de la so pareya ensin copular.

La verdadera cópula efectúase una vegada completáu'l nial, munches vegaes sobre él. Una vegada puestos los güevos (que suelen ser de 3 a 7 y blancos), los dos padres guarar mientres un mes. Les críes, al nacer, tán cubiertes d'un plumón gris, pero llueu-yos crecen les plumes. Les plumes de la cabeza y la cresta desenvolver a los 17 díes, y les del cuerpu al mes d'edá. Los dos proxenitores dan de comer a les críes, pero pueden dexales desoyíes llargos periodos, dada la seguridá del nial. Les críes permanecen colos sos padres mientres 50 díes.

Subespecies editar

Reconócense dos subespecies d'ave martiellu:[3]

Mitos y lleendes editar

 
Avemartillo recoyendo una caña en solitariu, desmintiendo la lleenda alrodiu de ella

N'África considerar a estos seres aves de mal agüeru. Otros mitos que surdieron en rellación a estes aves argumenten que les aves martiellu reciben ayuda na construcción de los sos niales. Esto nun ye verdá, pero cuando les aves abandonen el nial ésti ocupar ginetas, palombos y reptiles.

Referencies editar

Enllaces esternos editar