El Yeme[11] o Yemen[12] (n'árabe: اليَمَن‎ al-Yaman), conocíu oficialmente como República de Yeme (n'árabe: الجمهورية اليمنية‎ al-Jumhūriyyah al-Yamaniyyah) ye un país d'Oriente Mediu qu'ocupa la fastera suroccidental de la península d'Arabia y llenda al norte con Arabia Saudita, al sur col golfu d'Adén y el mar Arábicu, al este con Omán y al oeste col mar Roxu. Ye, colos sos 527.970 km² d'estensión, el segundu mayor país de la península, y la so capital ye Sana'a. El territoriu del país compriende tamién más de 200 islles. La mayor d'elles, Socotra, asítiase xeográficamente n'África, a unos 354 km al sur del territoriu continental del país. El país, con una xeografía dominada pol desiertu y pola cadena montañosa de Rub' al Khali, con picos de hasta 3.660 m d'altor, ta dixebrada del cuernu d'África pol estrechu de Bab-el-Mandeb.

Yeme
الجمهوريّة اليمنية
(Al-Ŷumhūriyya al-Yamaniyya)
estáu soberanu
Bandera de Yeme Escudu de Yeme
Lema nacional Allah, al-Watan, at-Thawra
(árabe: «Dios, la Patria, la Revolución»)
Himnu nacional Himnu Nacional de Yeme
Alministración
Nome oficial الجمهورية اليمنية (ar)
la République du Yémen (fr)
Capital Sana'a (dende 22 mayu 1990)
Aden
Forma de gobiernu República
presidencialismu
Presidente de Yeme Rashad Mohammed Al - Alimi (dende 7 abril 2022)
Primer Ministru de Yeme Maeen Abdulmalik Saeed (es) Traducir (dende 15 ochobre 2018)
Llingües oficiales árabe
Relixón oficial islam[1]
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 15°30′N 48°00′E / 15.5°N 48°E / 15.5; 48
Superficie 555000 km²
% agua Despreciable
Costes 1.906 km
Llenda con 1.746 km
Puntu más altu Jabal an Nabi Shu'ayb (es) Traducir
Puntu más baxu Mar Arábigu
Demografía
Población 28 250 420 hab. (2017)
Densidá 50,9 hab/km²
Xentiliciu yemenín (masculín singular)
yemenina (femenín singular)
Esperanza de vida 64,953 años
IDH 0,455 (2021)
Tasa de fertilidá 4,16 (2014)
Economía
Moneda rial yemenín
Bancu central Bancu Central de Yeme
Más información
Dominiu d'Internet .ye
Códigu telefónicu +967
Códigu ISO 887 / YEM / YE
Estaya horaria UTC+03:00 y Asia/Aden (en) Traducir
yemen.gov.ye
Cambiar los datos en Wikidata

Yeme yera la tierra del reinu de Saba, un estáu de comerciantes qu'ocupó'l territoriu yemenín demientres varios milenios. Nel añu 275 el país pasó a manes de la dinastía de los himyarites, y nel sieglu IV aportó a elli el cristianismu, que compitió col xudaísmu y el paganismu, que yeren les relixones del Yeme primero d'aquella. El Yeme recibió bien ceo l'islam, y les tropes yemenines foron perimportantes pal so espoxigue territorial inicial. De los sieglos IX al XVI el país tuvo domináu por varies dinastíes, de las que la más importante, pola prosperidá que-y dio al país, foi la de los rasúlides. A primeros del sieglu XX el país taba dividíu ente los imperios otomanu y británicu. Dempués de la Primer Guerra Mundial estableciose'l reinu de Yeme nel Yeme del Norte, y en 1962 convirtióse na República Árabe de Yeme. El Yeme del Sur siguió siendo un protectoráu británicu hasta 1967, añu en qu'algamó la so independencia col nome de República Democrática de Yeme. Dambos estaos xuntáronse pa formar l'actual república del Yeme en 1990.

La población del Yeme, ún de los países más probes del mundu, ye mayoritariamente rural. Tocántenes a la forma de gobiernu, embaxu la presidencia d'Ali Abdullah Saleh (1990-2012) el país ye ún de los más corruptos del mundu. En 2011 hebo manifestaciones, qu'entamaren el 15 de xineru, pa protestar pola probeza, el paru y la corrupción qu'asolaben el país, y tamién escontra'l plan de Saleh d'enmendar la constitución del país pa eliminar la prohibición de reelección indefinida del presidente, lo que lu diba facer presidente de por vida. Tenía amás, planes, pa que'l so fíu Ahmed Saleh fora presidente dempués d'elli. De resultes de les revueltes ciudadanes Saleh renunció al poder, dexándo-ylu al so vicepresidente Abd Rabbuh Mansur Hadi a cambiu de que-y garantizaran la inmunidá xudicial. El 18 de marzu de 2012 entamó una conferencia nacional pa poner les bases de lo que ha ser el futuru del país, que finó'l 25 de xineru de 2014. Yeme ha convertirse, colos alcuerdos alcanzaos nella, nuna república federal multirexonal. Estendióse-y por un añu el mandatu al presidente Hadi pa que convoque y coordine dos comités. Ún ha decidir si el país ha dividise en dos rexones federales (norte y sur) o en seis más pequeñes; y l'otru ha preparar una nueva constitución.


Gobiernu y Política editar

Dende la unificación de la República Árabe de Yeme (Norte) y la República Democrática de Yeme (Sur) en mayu de 1990, el sistema de gobiernu tien como base un Conseyu Presidencial de 5 miembros (tres del Norte y dos del Sur), dirixíu por Ali Abdullah Saleh.

Tien un parllamentu unicameral formáu por 301 miembros: 159 diputaos del norte, 111 del sur y 31 que nun son elixíos.

Organización político-alministrativa editar

 
Mapa de Yeme

El país divídese en diecinueve gobernaciones (o muhafazat; muhafaza en singular ):

Nᵘ Nome Superficie
(km²)
% superficie
Yeme
Población % población
Yeme


1 Abyan 21 939 00% 764 342 2,712,71%


2 Adén 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
3 Ad Dali' 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
4 Al Bayda 555 000[13] 1010% 28 250 420 100100%
5 Gobernación d'Al Hudayda 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
6 Al Jawf 555 000[13] 10001000% 28 250 420 100100%
7 Al Mahrah 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
8 Al Mahwit 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
9 'Amran 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
10 Dhamar 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
11 Hadramaut 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
12 Hajja 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
13 Ibb 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
14 Lahij 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
15 Ma'rib 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
16 Sa'dah 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
17 Gobernación de Sana'a 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
18 Shabwah 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%
19 Ta'izz 555 000[13] 100100% 28 250 420 100100%

Xeografía editar

Nel sector oeste de Yeme abonden los montes, con altures que pasen de los 3.500 metros, mientres que la fastera oriental ye una meseta, na mayor parte desértica. Nun hai ríos permanentes y les precipitaciones son mui escases. Les temperatures, normalmente mui elevaes, son más suaves na costa y nos montes.

Economía editar

Yeme tien una economía arcaica. Namás un 1% de la so superficie ye regantible. Asina, l'agricultura ye sobre too de cultivos de cereales y café. La ganadería yemenino ye abondo importante, sobre too no que respecta a les oveyes y cabres. Tamién ye un de los países productores de petroleu y tien abondes reserves de gas natural.

Demografía editar

 
Evolución de la población de Yeme.

Los yemeninos son árabes. Hai una pequeña minoría persa na costa norte y otra minoría ente Yeme y Omán qu'habla diferentes llingües sudarábiques.

Relixón: 53% musulmanes sunnís; 46,9% musulmanes xiís; otros, (cristianos, xudíos y hindús) 0,1%.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.state.gov/reports/2020-report-on-international-religious-freedom/yemen/.
  2. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  3. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  6. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/yemen. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier: data de principiu.
  11. 11,0 11,1 (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  12. Como apaez na entrada de «yemenín» nel DALLA [1]
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 13,39 13,40 13,41 13,42 13,43 13,44 13,45 13,46 13,47 13,48 13,49 13,50 13,51 13,52 13,53 13,54 13,55 13,56 13,57 13,58 13,59 13,60 13,61 13,62 13,63 13,64 13,65 13,66 13,67 13,68 13,69 13,70 13,71 13,72 13,73 13,74 13,75 13,76 13,77 13,78 13,79 13,80 13,81 13,82 13,83 13,84 13,85 13,86 13,87 13,88 13,89 13,90 13,91 «World Atlas of Oil and Gas Basins» páxs. 206.

Enllaces esternos editar


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte