Stipiturus malachurus

especie de páxaru

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Stipiturus malachurus
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Infrafilu: Gnathostomata
Superclas: Tetrapoda
Clas: Aves
Superorde: Neognathae
Orde: Passeriformes
Familia: Maluridae
Xéneru: Stipiturus
Especie: Stipiturus malachurus
(Shaw, 1798)
Distribución
Sinonimia

Muscicapa malachura Shaw

Malurus palustris Veillot
Consultes
[editar datos en Wikidata]

'''Stipiturus malachurus[2][3] ye una especie d'ave paseriforme na familia Maluridae. Ye nativa d'Australia y Tasmania. Habita en viesques templaes y vexetación arbustiva de tipu mediterraneu.

Taxonomía editar

 
Ilustración d'un machu (primer planu) y una fema

Ye una de les trés especies nel xéneru Stipiturus, comúnmente conocíes como mures emú, son atopaes al traviés d'Australia meridional y central. Foi descrita pol naturalista George Shaw en 1798 como Muscicapa malachura, d'un exemplar recoyíu nel distritu Port Jackson (Sydney).[4] El nome de la especie derivar del griegu antiguu ouros "cola". Veillot definió'l xéneru Malurus y asitióse el maluro meridional dientro d'ésti, dándo-y el nome Malurus palustris.[5] El so nome vulgar derivar de les plumes de la cola, que s'asemeyen a les plumes del emú.[5]

Subespecies editar

Hasta once subespecies fueron descrites, pero anguaño solo reconócense ocho:[6][7]

  • S. m. malachurus (Shaw, 1798)– nel este y sureste d'Australia.
  • S. m. littleri Mathews, 1912Tasmania.
  • S. m. polionotum Schodde & Mason, 1999– sur y sureste d'Australia
  • S. m. intermedius Ashby, 1920montes Lofty.
  • S. m. halmaturinus Parsons, 1920isla Canguro.
  • S. m. parimeda Schodde & Weatherly, 1981– sur de la península de Eyre.
  • S. m. westernensis Campbell, AJ, 1912– suroeste d'Australia.
  • S. m. hartogi Carter, 1916isla Dirk Hartog.

Descripción editar

Los machos adultos tienen les partes cimeres de color marrón aferruñáu con rayes negres, la corona acoloratada y les ales de marrón abuxao. Tien el gargüelu la parte cimera del pechu y una llista ocular de color azul cielu. La cola ye'l doble del llargor del cuerpu, y ta compuesta por seis plumes filamentosas, de los cualos, los dos centrales son más llargues que les llaterales. Les partes inferiores son de color marrón acoloratáu, siendo más pálides nel banduyu. El picu ye negru y les pates y los güeyos son de color marrón. La fema ye más rayada escura y escarez del plumaxe azul y de la corona acoloratada. El picu ye de color marrón con una base gris maciu.[8]

Referencies editar

  1. BirdLife International (2012). «Stipiturus malachurus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 26 de febreru de 2015.
  2. De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Duodécima parte: Orden Passeriformes, Familias Picathartidae a Paridae)». Ardeola 56 (1):  páxs. 127-134. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_56_1.pdf.  Consultáu'l .
  3. «Maluro meridional (Stipiturus malachurus) (Shaw, 1798)». en Avibase. Consultáu'l 26 de febreru de 2015.
  4. Rowley and Russell, p. 202.
  5. 5,0 5,1 Hindwood, K.A. (1931). «Historical associations and early records of the Emu-wren». Emu 31 (2):  páxs. 99–110. doi:10.1071/mu931099. 
  6. Rowley and Russell, p. 204.
  7. Frank Gill & David Donsker (eds) (2015). «Lyrebirds, scrubbirds, bowerbirds & Australasian wrens». IOC World Bird List v 5.1. Consultáu'l 26 de febreru de 2015.
  8. Rowley and Russell, p. 203.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar