Trachinus draco

especie de pexe

L'escorpión[1] (Trachinus draco) ye un pexe de la familia Trachinidae común n'agües fríes del mar Mediterraneu y del este del océanu Atlánticu. Con talla total media cercana a los 30 cm, ye allargáu y estruyíu. Opérculu con espina venenosa dirixida escontra atrás. Boca grande y oblicua. Primer aleta dorsal con espines venenoses. Segunda aleta dorsal simétrica a la anal. Aleta caudal llixeramente cóncava. Aletes coxales anteriores a les pectorales. Güeyos bien dorsales y xuntos. De color pardu verdosu con manches más escures y delles llinies oblicues pardes amarellentaes, una mancha negra na primer aleta dorsal. Bentónicu y sedentariu, vive semienterráu nel fondu arenosu o enfollagáu, hasta fondures próximes a los 150 metros.

Trachinus draco
escorpión
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Actinopterygii
Orde: Perciformes
Suborde: Trachinoidei
Familia: Trachinidae
Xéneru: Trachinus
Especie: T. draco
Linnaeus, 1758
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Ente les especies de la mesma familia atópense T. araneus, T. radiatus, T. collignoni, Echiichthys vipera, T. armatus, T. collignoni, T. lineolatus, T. pellegrini.

Tien un venenu de naturaleza glucoproteica y vasoconstrictora, en casu de inoculación nel ser humanu provoca síntomes d'inflamación, vomitos, dolor, fiebre ya, inclusive, insuficiencia respiratoria.

Un datu a tener en cuenta ye que podemos combatir el venenu con calor, polo qu'una de les midíes más eficaces ye somorguiar el miembru o zona afeutada n'agua caliente (sobre 45º) mientres 1 hora o 1,30 hores, pues la toxina ye termolábil ya inactívase col calor.[2] Ye recomendable allegar siempres al hospital o centru de salú p'alministrar les melecines pertinentes lo más aína posible.

Referencies editar

  • Lloris, Domènec y Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna y flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia y Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, ochobre de 2000. ISBN 84-393-5244-1 Plana 115.
  • Mare Nostrum

Enllaces esternos editar

Bibliografía editar

  • El léxico de la fauna marina en los puertos pesqueros de Asturias Central, Emilio Barriuso, Uviéu 1986. IDEA.