Transitus Fluvii ("Encruz del ríu", en latin), ye un alfabetu ocultu consistente de 22 calteres descritos por Heinrich Cornelius Agrippa nel so De occulta philosophia libri trés (Colonia, 1533, pero escritu alredor de 1510).

Sistema d'escrituraTransitus Fluvii
Tipos alfabetu
Creador Enrique Cornelio Agripa de Nettesheim (es) Traducir
Basáu en alfabetu hebréu
Cambiar los datos en Wikidata
Un pasaxe de Transitus Fluvii, descritu por Cornelius Agrippa en 'De la filosofía oculta', na so edición n'inglés de 1651.

Deriva del alfabetu hebréu[1] y de los sos similares, el Celestial y el Malachim.

El nome fai referencia al encruz que fizo la comunidá xudía al traviés del ríu Éufrates mientres el so regresu de Babilonia pa reconstruyir el Templu.[2]

Esti alfabetu puede ser atopáu na obra d'Abraham de Balmis denominada Peculium Abrae. Grammatica hebraea una cum llatín, Venecia, 1523, sig. B6v. Tamién atopamos referencies nel llibru de Geoffroy Tory, Champ Fleury, París, 1529, f. 76v ubi tamen: “Lettres Chaldaiques” y na obra de Giovanni Agostino Panteo llamada Voarchadumia contra alchimiam, Venecia, 1530, pp. 545–46.[3]

Giovanni Agostino Panteo rellata que mientres l'alfabetu hebréu foi confiáu a Moisés, el enochiano foi apurríu a Enoc y el Transitus Fluvii a Abraham.[4]

Apaiciones na cultura popular editar

L'alfabetu apaez na película The Blair Witch Project. Tamién se fai referencia a ésti nel llibru, "An Enemy at Green Knowe", que forma parte de la serie Green Knowe de l'autora británica Lucy Boston.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Gettings, Fred. "Dictionary of Occult, Hermetic and Alchemical Sigils." Londres, Boston : Routledge & Kegan Paul, 1981. | ISBN 0-7100-0095-2
  2. Haywood, H. L.; Mackey, Albert Gallatin. "Encyclopedia of Freemasonry Part 1 (1909)." Kessinger Publishing, 2003 | ISBN 0-7661-4719-3
  3. V. Perrone Compagni, Cornelius Agrippa De occulta philosophia Libri trés, Leiden: E.J. Brill, 1992, p. 491. | ISBN 978-90-04-09421-5.
  4. Joannes Pantheus, "Voarchadumia contra alchimiam, ars distincta ab archimia et sophia, cum additionibus, proportinonibus numeris et figuris opportuni." n.d. [1] Gallica – Biblioteca nacional de Francia, 1550.

Enllaces esternos editar