Vegliota
El vegliota yera un dialeutu dalmáticu faláu na islla dálmata de Veglia (Krk) que s'escastó en 1898 cuando morrió'l so postreru falante, llamáu Tuone Udaina. Esti dialeutu foi calteníu gracies al llingüista italianu Matteo Bartoli quien entrevistó a Udaina.
Faláu en | |
---|---|
Númberu de falantes | |
Datos | |
Familia | Idioma dalmáticu |
Códigos | |
Estudios de la llingua vegliota editar
Delles pallabres que dan una idea del vocabulariu vegliota: iuárbul "árbol", guápto "ocho", s(i)aptu "siete", kuatuárko "catorce", sául "sol", seráur "hermana", jóiva "uva", jóin "unu", si "seis", noi "nós", voi "vós", iárba "yerba".
Vocales tóniques editar
Les vocales tóniques del vegliota, tuvieren en posición llibre o trabada dientro de la sílaba, evolucionaron de la siguiente manera:
VOCALES TÓNIQUES | |||||||||
Llatín vulgar | ī | ĭ | ē | ĕ | ă/ā | ŏ | ō | ŭ | ū |
Vegliota (Llibre) | y | a | a | ia | ua | ua | a/o(o) | a/o(o) | o |
Vegliota (Trabada) | ai | ai | ai | i | uo/o | o | au | au | oi |
- Llatín -ī
Trabada: mīlle > mel; fīllixa > feλa.
Llibre: dīco > dáik, rīpa > ráipa; -īel to > -áit; -īre > -ér.
- Llatín -ĭ
Trabada: mĭttit > mat; ĭlla > jala; lĭgnu > lank; pĭsce > pask.
Llibre: nĭve > nai; pĭlu > pail; pĭra > paira.
- Llatín -ē
Trabada: stēlla > stalla; vēndere > vandro.
Llibre: vēlu > vaila; -ēbat > -folia; -ēel to > -áit.
- Llatín -ĕ
Trabada: fĕrru > fiar; hĕrba > járba; pĕlle > piál; sĕptem > s(i)ápto; mĕrda > miárda; fĕsta > fiásta.
Llibre: pĕde > pi; pĕtra > pitra; mĕ-y > mil; bĕnē > bin.
- Llatín -ă/-ā
Trabada: cabăllu > kabúl; părte > puárt; păssu > puás; arbore > iuárbul.
Llibre: măre > muor (mur); placet > pluk; -ānu > -un; āre > -ur; -āel to > -ut; -āta > -uota.
- Llatín -ŏ
Trabada: cŏllu > kuál; grŏssu > gruás; fŏrte > fuárt; pŏrcu > puárk; mŏrte > muárt; pŏrta > puárta; dŏrmit > duármi.
Llibre: nŏvu > nuf; nŏve > nu(f); fŏcu > fuk; lŏcu > luk.
- Llatín -ō
Trabada: XXXX.
Llibre: sō-y > sául; sorōre > seráur; -ōel so > -áus.
- Llatín -ŭ
Trabada: bŭcca > buka.
Llibre: gŭla > gáula; crŭce > kráuk; nŭce > náuk.
- Llatín -ū
Trabada: nūlla > nolha; mandūcat > manonka; ūndecim > jónko; quindecim > *cūndecim > ćonk.
Llibre: dūru > doir; cūlu > ćoil; ūnu > join; tū > toi; crūdu > kroit; lūcet > lóik; ūdu > jóit; ūva > joiva; -ūra > -óira; -ūel to > óit; -ūta >-óita.
Númberos editar
NÚMBEROS CARDINALES | |||||||||
1. | jóin - jóina | 11. | jonko | 30. | |||||
2. | doi | 12. | dotko | 40. | kuaranta | ||||
3. | tra | 13. | tretko | 50. | ćonkuanta | ||||
4. | kuátro | 14. | kuatuárko | 60. | |||||
5. | ćenk | 15. | ćonko | 70. | septuanta | ||||
6. | si | 16. | sitko | 80. | |||||
7. | s(i)ápto | 17. | 90. | ||||||
8. | guápto | 18. | 100. | ćant | |||||
9. | nu(f) | 19. | 1000. | mel | |||||
10. | dik | 20. | venć | 2000. |
Bibliografía editar
- Lausberg, Heinrich (1970). Llingüística Románica (Tomu I). Madrid : Editorial Gredos S.A..