Villabasta de Valdavia

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Villabasta ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Palencia (Castiella y Llión). Llenda al norte con Valles y Arenuces de San Pelayo. Al este, con Villaeles de Valdavia. Al sur, con Villamelendro y al oeste, con Valenoso.

Villabasta de Valdavia
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villabasta (es) Traducir Luis Ángel Rodríguez Merino
Nome oficial Villabasta de Valdavia (es)[1]
Códigu postal 34475
Xeografía
Coordenaes 42°33′39″N 4°36′09″W / 42.560833333333°N 4.6025°O / 42.560833333333; -4.6025
Villabasta de Valdavia alcuéntrase n'España
Villabasta de Valdavia
Villabasta de Valdavia
Villabasta de Valdavia (España)
Superficie 11 km²
Altitú 920 m
Llenda con Saldaña, Valderrábano, Buenavista de Valdavia, Villaeles de Valdavia y Villasila de Valdavia
Demografía
Población 33 hab. (2023)
- 18 homes (2019)

- 14 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 3 hab/km²
villabasta.es
Cambiar los datos en Wikidata
El Padre Lucas Espinosa'l 13 d'ochobre de 1969, en recibiendo la medaya conmemorativa del primer centenariu de la creación política del departamentu de Loreto.

Ye unu de los conceyos y llocalidaes de la contorna de Vega-Valdavia.

Evolución demográfica editar

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
174 185 182 170 133 139 133 66 60 48

Historia editar

El nome de la llocalidá, Villabasta, significa Villa Auasta. Avasta o Abasta yera'l nome del repoblador fundador o refundador de la llocalidá.[ensin referencies]

Ente 1350 y 1366, Villabasta yera llugar de Behetría y yera el so Señor Juan Rodríguez de Cisneros, posesor de munchos territorios palentinos d'esta zona, tal que se detalla dientro del Magüetu de les Behetrías de Castiella, mandáu escribir por Pedru I de Castiella:

«Villa abasta. Esti logar ye behetria y son vas i salios de johan rodrigues de cisne ros y ye natural el dichu johan rodrigues y don ñuño de vizcaya Pagan al rei cada añu por martiniega nouenta mrs Pagan al rei monedes y servicios Et que non paguen yantar nin fonsadera Dan cada añu por naturales al dichu don ñuño seys mrs y da cada vassallo cada añu al dichu johan rodrigues por infurcion vna pita.»[2]

Yá nos años finales del sieglu XVI esta villa, non llugar, tenía un total de 40 vecinos, que podríen significar 200 habitantes. Nel sieglu XVII, Villabasta xunto a otros pueblos valdavieses, entamar en contra responder# por de la Mesta, al igual que contra Saldaña pol arreglu de la so ponte al considerase perxudicaos pola solicitú del so arreglu.

A mediaos del sieglu XVIII, Villabasta pertenecía al rei, tenía molín d'aceite y llinaza, fragua, tabierna, disponía de 38 vecinos, tenía un hospital, texedores, ferreru, etc.

Ente 1831 y 1832, el Conceyu de Villabasta pleitió colos de Valenoso, Vega de Doña Olimpa y Valles de Valdavia sobre la lliquidación de cuentes del terrén del despoblado de Ornela (Ossezuela na documentación medieval).[3]

A mediaos del sieglu XIX disponía de 156 habitantes, una ermita y un pósito, escuela de dambos sexos.

Patrimoniu editar

  • Ilesia de San Vicente: Templu católicu de mampostería, lladriyu y cantería, con torre a los pies y entrada de mediu puntu, precedida de pórticu nel llau de la Epístola. La ilesia articúlase en redol a dos naves cubiertes por aciu bóvedes d'aresta, con yeserías barroques, y cúpula rebaxada sobre pechinas nel tramu presbiterial, y tien un coru altu a los pies.
  • Ermita de la Virxe del Camín: Güei sumida, pero que nos fala de dalguna vía o camín antiguu que trascurría a los pies de Villabasta.
  • Regueru de la Pascualiza-Valbuena: Este curso afluente del ríu Ucieza forma equí un pequeñu valle, d'aguaes nidies y alomadas, escaváu nos pandorial de La Recorba, Quintana y Paramillo de la Zorza. Nel so percorríu forma amplios meandros y el so calce alimentar de les agües procedentes de fontes y regueros que sicasí nun llogren desaniciar los fuertes estiajes veraniegos y crean dacuando pequeñes güelgues.

Economía editar

Actividaes principales: Agricultura y ganadería (ovín).

Fíos pernomaos editar

Fiestes editar

  • San Vicente: 22 de xineru.
  • La Virxe del Camín: 10 de setiembre.
  • San Isidro: 15 de mayu, patrón de los llabradores.

Bibliografía editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar