Villaconancio

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Villaconancio ye un conceyu de la provincia de Palencia (España) perteneciente a la contorna d'El Cerrato. Alcontrar nel estremu sureste de la provincia, a 37 km de la capital, siendo por ello una de les villes más estremes del Cerrato palentín. Falta 4 km de Cevico Navero, 7 de Castrillo de Onielo y 11 de Baltanás.

Villaconancio
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villaconancio (es) Traducir José Antonio Flores Franco
Nome oficial Villaconancio (es)[1]
Códigu postal 34247
Xeografía
Coordenaes 41°52′19″N 4°13′26″W / 41.871944444444°N 4.2238888888889°O / 41.871944444444; -4.2238888888889
Villaconancio alcuéntrase n'España
Villaconancio
Villaconancio
Villaconancio (España)
Superficie 34 km²
Altitú 810 m
Demografía
Población 55 hab. (2023)
- 35 homes (2019)

- 26 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 1,62 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

El términu municipal llenda con Hérmedes de Cerrato, Cevico Navero, Castrillo de Don Juan, Castrillo de Onielo, y Baltanás. El so puntu más altu ye'l monte Mazorra (915 m).

Historia editar

Provincia de Palencia. Antiguu Partíu Xudicial de Baltanás

La perantigua villa de Villaconancio tópase asitiada nun valle regáu pol regueru Maderano (Maderón o "de Cerrato") y por otros regatucos afluentes del mesmu.

Estes circunstancies del so términu municipal pueden favorecer l'establecimientu de hábitats humanos dende tiempos perllonxanos.

Edá Media editar

El topónimu de Villa-Conancio (Villa de Conancio), onde apaez el nome propiu de Conancio, que yá pertenecía a la onomástica hispanu goda y que, inclusive, ta representada pol Obispu palentín Conancio (añu 639), suxúrenos que, a pesar de que dichu topónimu namái date de los sieglos IX ó X, la so tradición, seique pueda remontase a tiempos visigodos o mozárabes.

Nel postreru terciu del sieglu IX, les victorioses huestes cristianes del Rei Don Alfonsu III reconquistaron esta zona.

Por esta dómina, o quiciabes, a principios del sieglu X, sería repoblada esta villa.

Tamién foi llevantada una fortaleza qu'enllazaría coles muralles qu'arredolaben el cascu antiguu de Villaconancio, p'aumentar la so eficacia defensiva. Dicha muralla tendría, a lo menos, dos puertes almenadas.

Nos primeros tiempos de reconquistar d'esta villa, la mesma pertenecería, ensin dulda, a un noble llamáu Conancio.

Nel sieglu XI, mientres el reináu de Don Fernandu I "El Grande" (1037-1067), dichu monarca y los caballeros de la Corte fixeron numberoses donaciones al Monesteriu de Arlanza, ente les que figuraba'l llugar de Villaconancio.

Nel sieglu XII, foi empezada la construcción de la primitiva Ilesia Parroquial de Santuyano, d'esta villa, d'estilu románicu, de la cual entá se caltién el so doble ábside.

En 1163, el Rei Don Alfonsu VIII donó al Obispu de Palencia Don Raimundo II, el castiellu de Cevico Navero y el so estremeru de Villaconancio.

Nel sieglu XIII, paez ser que se terminó d'edificar el primitivu templu parroquial de Santuyano, d'esta villa, de que la so dómina caltener l'arcu toral.

En 1345, el llugar de "Villa Conancio" pertenecía, no eclesiástico, al Arciprestalgu de Baltanás, Arcedianáu de Cerrato y Diócesis de Palencia.

Naquella dómina, subsistía'l primitivu templu parroquial de Santuyano, mentáu enantes.

En 1352, el llugar de "Villa Conancio" pertenecía, no civil, a la Merindad de Cerrato y yera llugar solariego de Ruy González de Castañeda, de Doña Juana, muyer de Juan Rodríguez de Sandoval, de los fíos de Sancho Manuel y de la Orde de Santa María de la Vide.

Edá Moderna editar

En 1475, el Conceyu de "Villaconancio" siguía perteneciendo a la Merindad de Cerrato y satisfaía de tributos 6.651 maravedinos.

En 1545, esta villa siguía perteneciendo, no eclesiástico, al Arciprestalgu de Baltanás, Arcedianáu de Cerrato y Diócesis de Palencia.

En 1630, Domingo González Rioz, natural d'esta villa de Villaconancio, desempeñaba'l cargu d'Escribán del Rei y del Númberu y Conceyu del llugar de Cabezón, xurisdicción de la ciudá de Valladolid.

En 1752, "Villa Conancio" yera villa de señoríu de la Provincia de Palencia, con Alcalde Ordinariu. Pertenecía al Duque de Béxar.

Les autoridaes civiles de la villa yeren les siguientes: Manuel Calvo, Alcalde Ordinariu; José Villarrubia, Rexidor y, Domingo Conde, Procurador Síndicu Xeneral.

L'autoridá eclesiástica yera Don Francisco Puerta, cura párrocu.

La población d'esta villa yera de 90 vecinos y había 84 cases habitables y 3 arruinaes.

Esistíen dos molinos fariñeros, d'una rueda cada unu, nel regueru Maderón (o Maderano) y venti colmenares tremaos pel campu.

El términu d'esta villa entendía 3.679 obraes y cuatro cuartes de terrén; de les cualos, 700 yeren de semadora de secanu, 2.287 de monte baxu de encina y carbayu, 31 de praos pacionales y, el restu, de pandoriales, fasteres ya incultu.

Esta villa tenía, amás, un términu comuñeru llamáu Les Alfoces, qu'esfrutaba, juntamente, coles villes de Cevico Navero, Antigüedá y Baltanás y col Monesteriu de San Pelayo de Cerrato, de la Orde de Premostratenses.

Dichu términu de Les Alfoces tenía cinco llegües de circunferencia o perímetru.

En 1785, Villaconancio yera villa de señoríu secular del Partíu de Cerrato na Provincia de Palencia, con Alcalde Ordinariu nomáu pol Marqués de Peñafiel.

 
Restos del Monesteriu de San Pelayo, en Cevico Navero

Edá Contemporánea editar

En 1828, Villaconancio yera villa secular del Partíu de Cerrato na Provincia de Palencia, con Alcalde Ordinariu.

Cuntaba con una población de 153 vecinos (513 habitantes) y tenía una Parroquia y un Pósito.

L'escritor Don Sebastián de Miñano -de quien proceden estos datos- describe asina l'allugamientu xeográficu d'esti pueblu: "Asitiáu n'unu de los dos valles de que se forma'l que llamen de Cerrato, arrodiáu de montes de enebro y encina".

El términu d'esta villa, amás de la collecha añal de granos, tamién producía miel, cera y plantes melecinales.

En 1833, arruinóse'l primitivu edificiu románicu de la Ilesia Parroquial de Santuyano, d'esta villa, que'l so templo yá tomara la doble advocación de Santuyano y Santa Basilia.

En 1850, Villaconancio yera villa con Conceyu del Partíu Xudicial de Baltanás na Provincia y Diócesis de Palencia.

La so población yera de 115 vecinos (598 habitantes) y había 140 cases y una Escuela de primeres lletres allegada por 28 neños.

Daquella, siguía en ruines el templu parroquial de Santuyano y Santa Basilia y sirvía d'Ilesia la Ermita de La nuesa Señora de Mediavilla, asitiada a un estremu del pueblu.

Había tres fuentes de bones agües a curtia distancia de la villa y dos pontes sobre'l regueru Maderón.

Subsistíen los dos molinos fariñeros sobre'l citáu regueru Maderón (o Maderano).

Parte del términu municipal topábase pobláu de carbayu y encina y esistía la industria de la ellaboración del carbón vexetal.

En 1902, foi reedificada la Ilesia Parroquial de Santuyano y Santa Basilia, d'esta villa, que'l so primitivu templu románicu topar en ruines dende 1833. La reconstrucción tomó a la mayor parte del edificiu, pos, namái se caltién, de lo anterior, l'ábside, l'arcu toral y dalgún otru elementu arquiteutónicu.

Y a lo último, en 1930, esta villa tenía una población de 529 habitantes de derechu y tenía 151 edificios y 156 albergues

 
Restos del molín xunto al regueru Maderón
 
Restos de l'antigua ermita, convertida güei n'almacén

Autor:

El Cerrato Castellanu. Manuel Vallina del Bustu. Diputación Provincial de Palencia. 1978

Cómo llegar editar

La carretera que nos lleva al puntu concretu onde s'asitia Villaconancio, ye la que se xune a la carretera C-619 nel so nucleu, percuerre'l valle del Cerrato, comunicando Villaconancio colos pueblos cercanos, asitiaos d'Este d'Oeste sobre esti valle (Cevico Navero, Castrillo de Onielo, y Cevico de la Torre) col valle del Pisuerga al que se xune en Dueñes. Como apunte, tenemos de tener en cuenta la dificultá de comunicaciones tresversales ente valles, les carreteres tienen de xubir al pandorial y de la mesma, baxar.

Eventos editar

Fiestes patronales:

N'honor a los dos Santos, Santuyano y Santa Basilisa, tienen llugar el 9 de xineru.

N'honor a la Virxe de Mediavilla, tienen llugar el 15 d'agostu.

Evolución demográfica editar

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2010
497 511 510 513 410 436 370 192 114 82 72

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar