Villaumbrales

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Villaumbrales ye un conceyu y llocalidá española de la contorna de Tierra de Campos de la provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Llión.

Villaumbrales
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Villaumbrales (es) Traducir María Inmaculada Rojo Prieto
Nome oficial Villaumbrales (es)[1]
Códigu postal 34192
Xeografía
Coordenaes 42°05′20″N 4°36′47″W / 42.088888888889°N 4.6130555555556°O / 42.088888888889; -4.6130555555556
Villaumbrales alcuéntrase n'España
Villaumbrales
Villaumbrales
Villaumbrales (España)
Superficie 42 km²
Altitú 735 m
Llenda con Becerril de Campos, Husillos, Grijota, Villamartín de Campos y Mazariegos
Demografía
Población 643 hab. (2023)
- 322 homes (2019)

- 326 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0.03% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 15,31 hab/km²
Más información
Estaya horaria Hora central europea
UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Datos básicos editar

  • Atopar a 10 km de Palencia pela carretera CL-613 (Palencia-Sahagún, salida nel km.7)
  • El so términu municipal tien una estensión de 42 km² ya inclúi la pedanía de Cascón de la Nava.
  • Llenda colos conceyos de Becerril de Campos pel norte, Husillos pel este y con Grijota y Villamartín de Campos pel sur. Dende l'añu 2007, Villaumbrales cuenta col muséu más importante de la obra hidráulica de la canal de castilla, y dende 2011 cuenta con otru bien d'interés, el barcu «Juan de Homar».
  • Tien una población de 800 habitantes en 2007.
  • Celebra les sos fiestes el 9 de mayu.

El nome de Villaumbrales provién del castellán antiguu de olmeda en concretu una y bones esta villa tien la so denominaciòn como villa de les llameres dempués denomada villaulmerales.

Historia editar

El topónimu de Villaumbrales paez provenir de la aglutinación del sustantivu llatín de “villa” con significáu de granxa, facienda campestre etc. más l'antropónimu luminales y non de villa d'almes como se dixo. El de Cascón vien-y dau n'alcordanza del inxenieru agrícola José Cascón, investigador nel desenvolvimientu agrariu de la Tierra de Campos; ye un pueblu nuevu de colonización al espropiase les tierres que teníen en términu del actual banzáu de Riañu tres múltiples conflictos. Nel términu “La Cruz” de Villaumbrales atopábense restos de la dómina del fierro y restos romanos tamién nel pagu de “Los Cenizales”.

En 1210 Alfonsu VIII donaría esta villa a la so repostero Fernando Sánchez pa vencela esti a la ilesia de Toledo en 1215, confirmando la donación en 1218 Fernandu III al obispu de Toledo Don Rodrigo. Yá en 1335 l'arzobispu de Toledo donaría'l señoríu de Villaumbrales a Doña Leonor de Guzmán favorita d'Alfonsu XI, pasando pocu dempués de nuevu al arzobispu, pasando con Felipe II a ser villa realenga y mercase depués la villa'l so señoríu.

Nel sieglu XVI Villaumbrales cuntaba con más de 950 habitantes pos tenía 188 vecinos pedreros que pagaben impuestos y 10 clérigos.

A mediaos sieglu XVIII yera de realengu, tenía 190 vecinos, tenía casa hospital, 130 xornaleros, 20 probes de solemnidá y 8 clérigos.

Esti pequeñu pueblu foi l'escoyíu p'allugar el principal estelleru pal arreglu y construcción de barques y chalanes de la Canal de Castiella, lo que supunxo que'l pueblu tomaría beneficiu economico del trabayu nesti amás de la so actividá agrícola y ganadera.

A mediaos del sieglu XIX con 6454, en 1900 con 922, en 1930 con 713, en 1960 con 817 y en 2005 con 791.

Monumentos editar

Magar ser un pueblu de pequeñes dimensiones, Villaumbrales cuenta con delles viviendes d'arquiteutura de lladriyu coloráu, adobe y parés de cal típicamente castellanu.

La Plaza Mayor ye una plaza porticada de lladriyu coloráu na que se llevanta'l conceyu de la villa restauráu según la so construcción y elementos arquiteutónicos orixinales del sieglu XVII.

 
Conceyu de Villaumbrales

La Ilesia de San Xuan foi construyida nel sieglu XIII en piedra y lladriyu, nel añu 1700 foi reformada la capiya mayor y les bóvedes. Destacando nel llau del Evanxeliu'l so retablu del segundu terciu del sieglu XVII, y el retablu rococó del tercer cuartu del sieglu XVIII, según una bella pila bautismal de galeones del sieglu XVII. Tenemos De faer referencia a la so artesonado mudéxar, la so importante escultura del La Piedá de finales del sieglu XV obra d'Alloño de Vahía, y la tabla del Cristu de La Piedá obra de los primeros años del sieglu XVI, y de xacíu el so magníficu órganu; razones toes elles que llevaron a la so declaración como Bien d'interés Cultural.

 
Ilesia de San Xuan
Muséu de la Canal de Castiella

Conocida como Casa del Rei por una visita del Rei Fernandu VI nes obres de construcción, ye un noble edificiu de sillería, madera y lladriyu de finales del sieglu XVIII, antiguu estelleru onde se construyíen y botaben les barcaces que saleaben pola canal, amás nel so interior amuésase la obra d'inxeniería al traviés de documentos, mapes, maquetes y recursos audiovisuales. Cuenta con un cai nel que puede tomase el Barcu Turísticu Juan de Homar operáu pola Diputación de Palencia, puede realizase un prestosu paséu ente esta villa y Becerril de Campos p'afayar la importancia de la canal y de los conceyos que se dexen ver nesti prestosu paséu.

Torre de San Pelayo

Muerte de la que fuera ilesia anterior a la de San Juan bautista pero góticu al igual que l'actual parroquia, foi esaniciada del mapa de la villa en siendo vendida a mediaos del sieglu XX y tamién tres la cayida de la so cubrición, a la archidiócesis de Madrid por nada menos que 20.000 pesetes. De too lo que se vendió cabo destacar el retablu mayor que s'atopa na Parroquia de Santa Teresa y Santa Isabel del castizu barriu madrilanu de Chamberí.

Ermita de San Gregorio

Pequeñu templu consagráu al patrón del pueblu que la so efeméride celebrar el día 9 de mayu. Ta asitiada a escasos dos quilómetros del pueblu , en direición Monzón de Campos pela carretera de la venta de Valdemudo, obra del sieglu XVIII cuenta con una pequeña nave y dos capilla menores nel so interior.

Zona de recréu mirador Cuesta La fonte

Asitiada a un quilómetru del cascu urbanu, ye una zona de recréu y merenderu habilitáu pal ociu y esfrute de vecinos y visitantes onde pueden disfutar d'una amplia visión de la Tierra de Campos Palentina.

Productos típicos editar

Villaumbrales cuenta con una variedá de productos artesanos de gran calidá destacando'l pan, en concretu de la so afamada Fabiola, y de los dulces y pastes qu'ellaboren na panadería del pueblu xunto a los quesos. Pueden nomase dellos platos rellacionaos cola tradicional matanza del gochu como La Chanfaina o'l cocíu de arvejos. Rellacionaos cola bayura de canales y regueros tamién ye un platu indispensable na nuesa mesa los cámbaros con tomate. Tamién na pedanía de Cascón de la Nava ellabórense mieles y caltiénse la industria de la cría de la vaca pa la producción de lleche que Villaumbrales va años perdió.

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Villaumbrales ente 1900 y 2009

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2009 del INE.

Coordenaes editar

  • Altitú: 735 msnm
  • Llatitú: 42º 4' 59" N
  • Llargor: 4º 37' 0" O

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar