Vinalesa ye una llocalidá y conceyu español asitiáu na parte suroccidental de la contorna de la Huerta Norte, na provincia de Valencia, Comunidá Valenciana.[2] Tien una población de 3495 habitantes (2023)[3][4].

Vinalesa
escudo de Vinalesa (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Huerta Norte (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Vinalesa (es) Traducir Francesc Xavier Puchol i Ruiz
Nome oficial Vinalesa (ca)[1]
Códigu postal 46114
Xeografía
Coordenaes 39°32′26″N 0°22′12″W / 39.5406°N 0.37°O / 39.5406; -0.37
Vinalesa alcuéntrase n'España
Vinalesa
Vinalesa
Vinalesa (España)
Superficie 1.53 km²
Altitú 14 m
Llenda con Valencia, Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell y Foios
Demografía
Población 3495 hab. (2023)
- 1657 homes (2019)

- 1763 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Huerta Norte (es) Traducir
0.13% de provincia de Valencia
0.07% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 2284,31 hab/km²
vinalesa.es
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El topónimu Vinalesa provién del árabe Ben Aleza,[5] anque'l sufixu -esa ye de probable orixe prerromanu.[5]

Xeografía física editar

 
Vista de Vinalesa dende'l Carraixet.

El términu municipal, de 1,5 km², ta asitiáu na Güerta de Valencia, a la izquierda del ribayu del Carraixet. Tol términu, sacante dichu ribayu, ye práuticamente planu, con una altitú media de 14 msnm. Ta, amás, travesáu na so parte norte pola acequia de Moncada, que crucia'l ribayu gracies a un sifón.[5] Aparte del nucleu urbanu, Vinalesa tien delles cases tremaes.[5]

Llocalidaes estremeres

  Norte: Foios  
Oeste: Alfara del Patriarca, Benifaraig (Valencia)   Este: Foios, Cases de Bárcena (Valencia)
  Sur: Bonrepòs i Mirambell  

Historia editar

Vinalesa tien el so orixe nuna alquería andalusí que Xaime I tomó en 1238, en condición d'aldega de Foios.[5] Mientres el sieglu XIV yera propiedá de Francesc Matoses y, anque foi confiscada pola Corona, Na Castellana, esposa del antiguu señor, llogró mercala.[5] Comoquiera que fora, a finales del sieglu XIV el señoríu exercer Joan Benet, ciudadanu de Valencia. En 1455 pasó a manes de Gabriel García y foi dempués de la so fía, Na Violant. En 1539 pasó a manes de Francesc Joan y en 1602 a les de Lluís Sorell. El postreru n'exercer el señoríu foi la Cartuxa de Valldecrist, a que les sos manes llegó en 1641.[5]

Demografía editar

En 1455 Vinalesa cuntaba con unes 32 cases, qu'en 1539 yeren 30 y aumentaren a 50 en 1602. En 1713 Vinalesa nun pasaba d'aquelles 50 families, anque en 1787 yá había 691 persones, y 1.165 en 1877. En 1930 devasaba yá los 1.870 habitantes, 2.062 en 1960, 2.414 en 1981 y 2.222 en 1991.[5] Cuntaba con una población censada de 3.123 habitantes en 2009 (INE).[6]

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
1.272 1.463 1.681 1.866 1.872 2.161 2.062 2.210 2.414 2.216 2.341 2.592 2.783 3.166

Política editar

El Conceyu de Vinalesa ta compuestu por 11 conceyales: 4 del PSPV-PSOE (que llogró 789 votos nes eleiciones de 2015), 3 del PP (546 votos), 2 de Veïns per Vinalesa (376 votos) y 2 de Compromís (355 votos).[7] El 13 de xunetu de 2015 foi escoyíu alcalde del conceyu Julio César Martínez Blat (PSPV-PSOE) colos votos de los conceyales de PSPV y de Compromís.[8]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Felipe Navarro Fuster Independiente
1983-1987 Felipe Navarro Fuster   AP
1987-1991 Mª Rosariu Resurrección   UV
1991-1995 Rafael Pardo   PP
1995-1999 Rafael Pardo   PP
1999-2003 Julio Martínez Blat   PSPV-PSOE
2003-2007 Julio Martínez Blat   PSPV-PSOE
2007-2011 Julio Martínez Blat   PSPV-PSOE
2011-2015 Julio Martínez Blat   PSPV-PSOE
2015-2019 Julio Martínez Blat   PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía editar

L'agricultura ye relativamente importante, y en 2001 concentraba a un 6,5% de la población activa. En 1997 taben cultivaes 109 hai, predominando les hortolices (42 hai), les pataques (21 hai) y los cítricos (45 hai).

Vinalesa allugó una de les primeres fábriques de la Comunidá Valenciana, y esa tradición siguió na década de 1930 cola instalación de diverses fábriques de lladriyos. Magar tou, la industria solo ocupaba al 33,5% de la población en 2003.[5] Los ramos más destacaos son el alimenticiu, manufacturados de plásticos, industries del papel y testil. El sector más importante ye'l servicios, con un 60% d'activos esi mesmu añu.[5]

Tresportes editar

El términu de Vinalesa ta travesáu pola CV-304, qu'enllaza al sur cola CV-300 en Meliana y, al norte, cola CV-315 (camín de Moncada), en Alfara del Patriarca.[9]

Patrimoniu editar

Patrimoniu arquiteutónicu editar

 
Interior de la ilesia de San Honorato.
 
Ermita de Santa Bárbara.
 
Devesa.
  • Ermita de Santa Bárbara (Ermita de Santa Bàrbara): L'edificiu, construyíu a mediaos o finales del sieglu XVIII, ye pequeñu y de planta rectangular.[5] Nel so interior tien una nave única, y, al esterior, la fachada, con remate de frontón, lluz una espadaña nel vértiz y una ventana cuadrada sobre un llinde rectu.
  • Antigua fábrica de la seda: Fundar el francés Joseph Lapayesse en 1770 y utilizaba la fuercia motriz de l'agua de l'acequia de Moncada al traviés d'una noria.[5] La fábrica foi propiedá de Combe y Cía. en 1821, qu'introducieron una máquina de vapor pa calecer l'agua. Reformada y reutilizada pola familia Trénor a mediaos del sieglu XIX, estos instalaron les primeres máquines de vapor de 16 caballos pa impulsar les máquines y llevantaron una alta chimenea qu'asitiaron nel mediu de la fábrica. Produció seda y, darréu, yute y sacus. Güei, abandonada la so función industrial, ye centru social y municipal.[5]
  • Alquerías: Son un exemplu de l'arquiteutura tradicional. Les alqueríes inventariaes en Vinalesa, toes elles de propiedá privada, tienen unes carauterístiques arquiteutóniques comunes y tán empobinaes escontra llevante p'aprovechar l'oral del mar y la lluz del sol. Son les siguientes: Alquería de Pèls, Alquería del Serenu, Alquería del Picó y Alquería del Naso.[ensin referencies]

Patrimoniu natural editar

  • Devesa (Devesa): Ye una paraxa formada por un paséu y una área natural que'l so símbolu ye'l Pinu de la Devesa (Pi de la Devesa). Nel so orixe había una casa de cultivu y ociu conocida popularmente col nome de la Devesa y que constaba d'una vivienda, caballerizas, un pequeñu xardín y una güerta axunta que s'estendía aproximao dende la plaza de la ermita de Santa Bárbara hasta l'aniellu de la Real Acequia de Moncada.[ensin referencies]

Urbanismu editar

El nucleu urbanu desenvolvióse aproximao a metá de camín ente l'antigua carretera de Barcelona (N-340) al este y Moncada al oeste. La configuración del espaciu construyíu depende de tres factores: el ribayu del Carraixet –llende sur–, la carretera de Meliana a Moncada –o cai Mayor–, y l'Acequia Real de Moncada. Vinalesa traza, de norte a sur, un mediu arcu abiertu que naz nel Carraixet y remata nel mesmu ribayu.[5] Ye por eso que nun foi posible una crecedera llinial del pueblu más allá de les llendes tradicionales. El nucleu más antiguu asítiase alredor de la ilesia de San Honorato y del antiguu y yá desapaecíu castiellu. L'enanche producir escontra'l norte, col barriu de Gafaüt, que s'asitia ente la acequia de Montcada y la ermita de Santa Bárbara.[5]

Cultura editar

  • San Honorato (Sant Honorat): Ye'l santu patrón del conceyu y el so fiesta celebren dos vegaes al añu: del 9 al 14 d'ochobre y en xineru.[ensin referencies]
  • San Antonio Abá (Sant Antoni Abat): Celébrase'l tercer fin de selmana de febreru y realízase la bendición de los animales con regalos a los sos propietarios.[ensin referencies]
  • Falles (Falles): Llántense dos falles na llocalidá mientres el mes de marzu, una na cai La Paz y la otra na plaza de Gafaüt. Esta postrera ta fecha de forma artesanal, yá que ye la xente de la falla la que fai los ninots y el monumentu.[ensin referencies]
  • Encierre taurín (Bous al carrer): Celebrar mientres dos fines de selmana nel mes de setiembre.[ensin referencies]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. CIVIS (Sistema d'Información Municipal de la Generalitat Valenciana)
  3. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  4. oficina de rexistru
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 (2009) «Vinalesa», Gran Enciclopedia Temática de la Comunidá Valenciana. Editorial Prensa Valenciana.
  6. INE - Rellación d'unidaes poblacionales
  7. [[Ministeriu del Interior (España)|Ministeriu del Interior. Gobiernu d'España]] (xunu de 2015). «Resultaos provisionales 2015 - Eleiciones Llocales 2015». Consultáu'l 6 de xunetu de 2015.
  8. Ajuntament de Vinalesa (xunu de 2015). «Plenu de invistidura del 13 de xunu de 2015». Consultáu'l 6 de xunetu de 2015.
  9. (2006) Mapa Oficial de Carreteres, 46ª, Madrid: Ministeriu de Fomentu. ISBN 84-498-0751-4.

Enllaces esternos editar